L´actualitat de la Declaracio Valencianista de 1918 (i IV)

Per Juli Moreno Moreno

En esta quarta entrega, o millor quinta si tenim en conte l´introduccio al voltant del mateix tema feta en el num. 61 de Renou (juliol 2008), s´acaba la serie d´articuls en els quals s´ha pretes fer una aproximacio a un document que pot considerar-se basic per al valencianisme de llavors, i tambe per a l´actual. En el seu moment vam entendre que es feya necessari el recordatori d´aquells punts i acorts per a tindre´ls presents i facilitar el seu estudi i, despres de la necesaria i corresponent actualisacio i adaptacio als temps en els quals vivim, dotar al valencianisme d´ara d´una coherencia i d´uns continguts que ultrapassaven les meres qüestions simboliques. Este primer escalo que s´ha construit, desempolsegant la Declaracio en cinc articuls pot possibilitar un treball de futur que es fa mes i mes necessari en el valencianisme.

VIII. L´octava i ultima Base, d´aquella Declaracio, fon desenrollada per Lluïs Cebrián Ibor , i el seu enunciat dia:

"El Estat Valenciá podrá mancomunar-se, per a fins concrets, amb atres Estats de la Federació, si hu estima convenient, conservant integra la seua personalitat".

D´entrada, en anterioritat, ya s´abordaren els matiços en els que s´usa el terme Estat, aplicat a Valencia. Una concepcio esta que arranca dels drets intrinsecs que li pertoquen a l´individu, el qual, pel fet de ser persona te uns drets inviolables, entre ells el de "ser lliure", per a "constituir-se dins de la plenitut de sa vida en Estat individual i en aquest son propi cercle és ser independent per a fer i obtindre sens merma de la dignitat humana i el respecte degut als demés homens" ; i els pobles -integrats per individus- o entitats naturals, en convertir-se en entitats politiques, tenen dret a donar-se la seua llei i el seu Estat representatiu.

En justificar i explicar l´Estat valencià com a la forma politica que pertocaria al Poble valencià, parla de la possibilitat de que este ha de tindre entitat per a convindre associacions en unes atres nacions naturals a fi de complir, adequadament i millor, assunts socials, economics, politics, socials i llingüistics…

Cebrián Ibor diu:

"A l´Estat valenciá, orgue aon deu repercutir la sustantivitat del nostre poble, essent esclat de son esperit, el volem ab l´independencia necesaria per a arribar a la asociació, unió o mancomunitat ab altres Estats nacionals o regionals que perseguixen idéntics i armonitzables fins concrets"

Eixa possibilitat de federacio queda clara -sobre fins concrets- i s´especifica en el document sense merma de la propia personalitat. Eixes possibles associacions o federacions -"reconegut per la federacio espanyola que es constituixca"-les eixemplifica en determinats possibles casos, en uns per similituts llingüsitiques, en uns atres per interessos agricoles i comercials.

Molt de bona voluntat es lo que planteja en la manera en que aborda eixos possibles agermanaments en diferents arees i en funcio de determinats interessos, possiblement comuns, com hem dit; aixina ho fa en Catalunya, Balears o el Rosello, puix indica que llingüisticament, les llengües d´estos territoris son germanes i provenen d´un orige comu i es podien fer coses comunes; pero tambe en arees com Murcia es podria mancomunar Valencia, per interessos economics (agricola i comercial) principalment, i no vol renunciar a que estes associacions pogueren ser-ho en Castella i Arago, no debades son llimits naturals. Aixo si, es manifesta critic i feroç respecte del centralisme uniformisador que talla les ales del desenroll i progrés a qualsevol poble, mentres que indica que l´exteriorisacio del sentiment societari per part dels Estats nacionals implica el desenroll dels pobles, "la vida es varietat".

L´escala de relacio no acaba en el pobles llimitrofs i l´amplia a base de circuls (etnos iberica, raça llatina…) fins arribar a l´Humanitat completa, per a finalisar en fer patent la necessitat d´adequacio dels estats a les realitats nacionals i per tant acabar en pobles partits per fronteres, al cap i a la fi artificials. Es necessari, es reafirma, que existixca un Estat federat o confederat hispanic, en el qual tindria la seua rao de ser la nacionalitat valenciana, aixo si en soberania nacional per a decidir unions o mancomunitats en uns atres estats.

Una base complexa, pero que en conclusio parla de la capacitat juridica del poble valencià per a constituir-se en un estat, confederar-se en uns atres i en el marc d´una Federacio o Confederacio iberica, puix no es pot deixar en l´oblit la manera d´encardinar-se en el marc internacional i de les possibles relacions en atres Estats que nomena forts.

A modo de conclusions:

  1.      La Declaracio Valencianista, es un document en un contingut molt alvançat per a ser assumit per una societat valenciana gens reivindicativa i sempre sumissa, a nivell politic, a les directrius i decisions marcades pels foros estatals. La falta d´una classe dirigent s´evidenciava llavors, i tambe ara, en la manca de poder politic en l´Estat.
  2.      Conecta en tot allo que aconteny social i politicament, inclus a nivell internacional, i vol donar una resposta valenciana a les aspiracions pel reconeiximent de les minories nacionals, qüestio que emana clarament dels "Catorze Punts", de la Declaracio o Discurs de Thomas W. Wilson.
  3.      En huit punts, i en el desenroll dels mateixos, se marquen les pautes d´un valencianisme que es va dotant en este, i en uns atres documents, d´un corpus ideologic que dissenye un futur valencià regit pels propis valencians.
  4.      Supon la confluencia de distintes personalitats, moltes d´elles procedents d´una burguesia i intelectualitat que habitualment no es mouen ni s´han mogut mes que pels seus interessos economics i personals, i que aci, pel contrari, veem actuen com a un colectiu que treballa per un proyecte colectiu, un proyecte per al Poble Valencià.
  5.      Supon una visio nova, que supera les tradicionals, de l´Estat, el qual s´organisarà de manera federal o confederal i que sera l´aglutinador dels atres estats o nacions iberiques.
  6.      Se proclama a Valencia com un Estat, el qual ho es perque l´assistixen raons historiques, del dret i de la cultura, alhora que es procura per la vertebracio territorial i es fa mencio especifica de la llengua valenciana, idioma autocton i element substancial que configura gran part de l´idiosincracia del Poble Valencià.

En l´enunciat d´este articul parlavem de l´actualitat d´esta Declaracio i si atenem als ultims moviments que ha realisat lo que coneixem com a valencianisme tradicional, vorem que tambe s´està buscant arribar a uns principis, a uns punts basics, en els quals confluir per a treballar en un sentit, el de conseguir el respecte de les atres cultures i nacionalitats que conformen Espanya i el mon, alhora que defendre i potenciar aquells valors i elements que nos fan singulars entre els pobles, i nos fan poble valencià. L´experiment s´ha iniciat, pensem que molt timidament en els seus plantejaments, pero confiem en que si prospera almenys ho faça en el mateix sentit i nivell que conseguiren les Bases de la Declaracio Valencianista de 1918, aço es, sense renuncies i posant les mires en lo mes alt, lo qual ha de supondre conseguir un autogovern ple i la participacio social en les grans decisions politiques, hui reservades (seqüestrades) per la casta politica governant.

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: