L´actualitat de la Declaracio Valencianista de 1918 (i IV)

Per Juli Moreno Moreno

En esta quarta entrega, o millor quinta si tenim en conte l´introduccio al voltant del mateix tema feta en el num. 61 de Renou (juliol 2008), s´acaba la serie d´articuls en els quals s´ha pretes fer una aproximacio a un document que pot considerar-se basic per al valencianisme de llavors, i tambe per a l´actual. En el seu moment vam entendre que es feya necessari el recordatori d´aquells punts i acorts per a tindre´ls presents i facilitar el seu estudi i, despres de la necesaria i corresponent actualisacio i adaptacio als temps en els quals vivim, dotar al valencianisme d´ara d´una coherencia i d´uns continguts que ultrapassaven les meres qüestions simboliques. Este primer escalo que s´ha construit, desempolsegant la Declaracio en cinc articuls pot possibilitar un treball de futur que es fa mes i mes necessari en el valencianisme.

VIII. L´octava i ultima Base, d´aquella Declaracio, fon desenrollada per Lluïs Cebrián Ibor , i el seu enunciat dia:

"El Estat Valenciá podrá mancomunar-se, per a fins concrets, amb atres Estats de la Federació, si hu estima convenient, conservant integra la seua personalitat".

D´entrada, en anterioritat, ya s´abordaren els matiços en els que s´usa el terme Estat, aplicat a Valencia. Una concepcio esta que arranca dels drets intrinsecs que li pertoquen a l´individu, el qual, pel fet de ser persona te uns drets inviolables, entre ells el de "ser lliure", per a "constituir-se dins de la plenitut de sa vida en Estat individual i en aquest son propi cercle és ser independent per a fer i obtindre sens merma de la dignitat humana i el respecte degut als demés homens" ; i els pobles -integrats per individus- o entitats naturals, en convertir-se en entitats politiques, tenen dret a donar-se la seua llei i el seu Estat representatiu.

En justificar i explicar l´Estat valencià com a la forma politica que pertocaria al Poble valencià, parla de la possibilitat de que este ha de tindre entitat per a convindre associacions en unes atres nacions naturals a fi de complir, adequadament i millor, assunts socials, economics, politics, socials i llingüistics…

Cebrián Ibor diu:

"A l´Estat valenciá, orgue aon deu repercutir la sustantivitat del nostre poble, essent esclat de son esperit, el volem ab l´independencia necesaria per a arribar a la asociació, unió o mancomunitat ab altres Estats nacionals o regionals que perseguixen idéntics i armonitzables fins concrets"

Eixa possibilitat de federacio queda clara -sobre fins concrets- i s´especifica en el document sense merma de la propia personalitat. Eixes possibles associacions o federacions -"reconegut per la federacio espanyola que es constituixca"-les eixemplifica en determinats possibles casos, en uns per similituts llingüsitiques, en uns atres per interessos agricoles i comercials.

Molt de bona voluntat es lo que planteja en la manera en que aborda eixos possibles agermanaments en diferents arees i en funcio de determinats interessos, possiblement comuns, com hem dit; aixina ho fa en Catalunya, Balears o el Rosello, puix indica que llingüisticament, les llengües d´estos territoris son germanes i provenen d´un orige comu i es podien fer coses comunes; pero tambe en arees com Murcia es podria mancomunar Valencia, per interessos economics (agricola i comercial) principalment, i no vol renunciar a que estes associacions pogueren ser-ho en Castella i Arago, no debades son llimits naturals. Aixo si, es manifesta critic i feroç respecte del centralisme uniformisador que talla les ales del desenroll i progrés a qualsevol poble, mentres que indica que l´exteriorisacio del sentiment societari per part dels Estats nacionals implica el desenroll dels pobles, "la vida es varietat".

L´escala de relacio no acaba en el pobles llimitrofs i l´amplia a base de circuls (etnos iberica, raça llatina…) fins arribar a l´Humanitat completa, per a finalisar en fer patent la necessitat d´adequacio dels estats a les realitats nacionals i per tant acabar en pobles partits per fronteres, al cap i a la fi artificials. Es necessari, es reafirma, que existixca un Estat federat o confederat hispanic, en el qual tindria la seua rao de ser la nacionalitat valenciana, aixo si en soberania nacional per a decidir unions o mancomunitats en uns atres estats.

Una base complexa, pero que en conclusio parla de la capacitat juridica del poble valencià per a constituir-se en un estat, confederar-se en uns atres i en el marc d´una Federacio o Confederacio iberica, puix no es pot deixar en l´oblit la manera d´encardinar-se en el marc internacional i de les possibles relacions en atres Estats que nomena forts.

A modo de conclusions:

  1.      La Declaracio Valencianista, es un document en un contingut molt alvançat per a ser assumit per una societat valenciana gens reivindicativa i sempre sumissa, a nivell politic, a les directrius i decisions marcades pels foros estatals. La falta d´una classe dirigent s´evidenciava llavors, i tambe ara, en la manca de poder politic en l´Estat.
  2.      Conecta en tot allo que aconteny social i politicament, inclus a nivell internacional, i vol donar una resposta valenciana a les aspiracions pel reconeiximent de les minories nacionals, qüestio que emana clarament dels "Catorze Punts", de la Declaracio o Discurs de Thomas W. Wilson.
  3.      En huit punts, i en el desenroll dels mateixos, se marquen les pautes d´un valencianisme que es va dotant en este, i en uns atres documents, d´un corpus ideologic que dissenye un futur valencià regit pels propis valencians.
  4.      Supon la confluencia de distintes personalitats, moltes d´elles procedents d´una burguesia i intelectualitat que habitualment no es mouen ni s´han mogut mes que pels seus interessos economics i personals, i que aci, pel contrari, veem actuen com a un colectiu que treballa per un proyecte colectiu, un proyecte per al Poble Valencià.
  5.      Supon una visio nova, que supera les tradicionals, de l´Estat, el qual s´organisarà de manera federal o confederal i que sera l´aglutinador dels atres estats o nacions iberiques.
  6.      Se proclama a Valencia com un Estat, el qual ho es perque l´assistixen raons historiques, del dret i de la cultura, alhora que es procura per la vertebracio territorial i es fa mencio especifica de la llengua valenciana, idioma autocton i element substancial que configura gran part de l´idiosincracia del Poble Valencià.

En l´enunciat d´este articul parlavem de l´actualitat d´esta Declaracio i si atenem als ultims moviments que ha realisat lo que coneixem com a valencianisme tradicional, vorem que tambe s´està buscant arribar a uns principis, a uns punts basics, en els quals confluir per a treballar en un sentit, el de conseguir el respecte de les atres cultures i nacionalitats que conformen Espanya i el mon, alhora que defendre i potenciar aquells valors i elements que nos fan singulars entre els pobles, i nos fan poble valencià. L´experiment s´ha iniciat, pensem que molt timidament en els seus plantejaments, pero confiem en que si prospera almenys ho faça en el mateix sentit i nivell que conseguiren les Bases de la Declaracio Valencianista de 1918, aço es, sense renuncies i posant les mires en lo mes alt, lo qual ha de supondre conseguir un autogovern ple i la participacio social en les grans decisions politiques, hui reservades (seqüestrades) per la casta politica governant.

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: