cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

Inundacions i més inundacions
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Lo que sí que deuríem tots, és no fer més badoqueries de les necessàries, que encara aixina no són poques les que fem, d´ahí la frase que diu que "L´inteligència de l´home te llímits, pero la seua estupidea no coneix fronteres".  Continuar llegint
 
Distorsio, usurpacio i manipulacio
Per Joan Ignaci Culla
La fauna humana es tan complexa, que ha segut capaç de crear uns sers extraordinariament experimentats en creure´s les seues propies mentires. La seua distorsio cognitiva els fa convencer-se del seu destrellat, hasda el punt de patir una patologia digna d´analisis.  Continuar llegint
 
Carta remitida al Vatica
Al parlar en les llengües espanyoles s’ha ignorat a la llengua valenciana i mos sentim molt dolguts.  Continuar llegint
 
Carta enviada al Vatica
Per Assoc. Cult. Cardona i Vives
Al parlar en les llengües espanyoles s’ha ignorat a la llengua valenciana i mos sentim molt dolguts.  Continuar llegint
 
Xe. Paraula genuïna valenciana
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Puix no amics, no em tornat foll, a soles hem de remetre-mos a qualsevol diccionari de valencià, en el nostre cas, anem a agarrar el que mos pareix el millor i més representatiu de l’idioma valencià, l’únic, que és ¡Cóm no! El Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià editat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (R.A.C.V.), els atres diccionaris… puix be, un atre dia parlarem d’ells.  Continuar llegint
 
Valencians i catalans I
Per Agusti Galbis
Nomes havien passat 10 anys de la mort de Jaume I, quan l´octubre de l´any 1286, el seu net, el rei N´Amfos (Amfos I), fill de Pere I, concedí en Borriana, als "homens de la ciutat e totç los altres lochs del Regne de Valentia" el privilegi de fer Unió,"pusquen fer unitat ab sagrament".  Continuar llegint
 
Valencians i catalans II
Per Agusti Galbis
Per a que no nos ho conte ningu, anem a la font original. Les corts catalanes diuen textualment: (Cortes de los antiguos reinos..... Volum I, 2ª part. pag 561) "Per cobrar moltes ciutats, viles e lochs per lo dit rey de Castella occupats aixi en lo Regne d´Aragó com en lo Regne de Valencia...  Continuar llegint
 
Valencians i catalans III
Per Agusti Galbis
Entre els pretenents a la corona, destacaven Ferran d´Antequera i Jaume d´Urgell. Havien de decidir "nou persones eletes al Parlament sobre la declaracio de qui havia de ser nostron Rey e Senyor, tres de cascun Regne: Arago, Valencia e Principat de Cathalunya" ("Llibre de memories")  Continuar llegint
 
Valencians i catalans IV
Per Agusti Galbis
Mentrimentres els catalans, a soles es preocupaven, per intrigar contra els valencians, aci es preparava la gran mascletà que fon el sigle d´or valencià, el sigle d´or de la llengua valenciana.  Continuar llegint
 
Valencians i catalans V
Per Agusti Galbis
Per a que comprovem que les "fraternals" relacions abraçen tots els aspectes de la vida, -hem vist politic i relligios-, anem a deixar constancia d´un eixemple de practica comercial deslleal. Es relata el 22 de giner de 1440. (Epistolari de la Valencia medieval II)  Continuar llegint
 
Valencians i catalans VI
Per Agusti Galbis
Proseguix Belluga exponent, per a justificar el dret de preferencia de valencians fron a catalans, que Valencia es "Provincia" mes antiga i mes noble que Catalunya, si anem als origens "quoniam si tu confideras a principio, magis antiqua, & nobilioribus civitatibus erat plena provincia Valentiæ, quã Cathaloniæ"  Continuar llegint
 
Valencians i catalans VII
Per Agusti Galbis
Segons el "Dietari del capellà d´Alfons el Magnanim", "...les gents de Valentia e de tot lo regne stan molt desconsolats, atenent los tans e tan grans dans e mals que los regnes an agut e tenen, per causa dels catalans...".  Continuar llegint
 
Valencians i catalans VIII
Per Agusti Galbis
Com els catalans son tan descarats, Jesus Mestre i Godes, en "Breu Historia de Catalunya" diu: "Sobre la guerra dels segadors hi ha moltes lectures. Una pot èsser la manca d´unitat de la Confederació. Ni València ni Aragó mogueren un dit per Catalunya". O siga, que els catalans, sense consultar als "confederats", es posen baix sobirania francesa, ataquen el Regne de Valencia, i... ¿Que volien que ferem els valencians? ¿fer-nos gavachets o fer-nos catalanets?  Continuar llegint
 
En Gaetà Huguet Segarra, procer castellonenc
Per Josep Maria Guinot i Galan
De son pare, va heretar Huguet Segarra les idees politiques i socials, la seua passio valencianista, l´amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religios de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.  Continuar llegint
 
La catalanitat del diccionari de la RAE
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
L´atre dia, estava redactant un nou treball i em trobí en la necessitat d´utilisar el terme, "valencianisació", i com a pesar de tots els pesars, encara no tenim un diccionari de valencià en la Ret, sino a soles uns vocabularis-traductors, aní a la plana de la Real Acadèmia Espanyola (http://www.rae.es)...  Continuar llegint
 
La nova dictadura
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Catalunya demana l´Archiu de Salamanca, (els que nomenaren, Papers de Salamanca), per a guardar-los ells. La majoria de la gent estigué en contra, pero amparat pel govern de Zapatero, una nit i rodejats per policies, és traslladaren els papers de Salamanca, i en el Vist i Plau de so Zapatero, L´Archiu de Salamanca, ara és L´Archiu de Catalunya.  Continuar llegint
 
Obsesiva pretensión
Per José Vicente Gómez Bayarri
Solamente desde esta concepción de absorción se comprende que incorporen las genuinas manifestaciones festivas valencianas de los Moros y Cristianos y las Fallas en la etnología catalana; que incluyan la representación gastronómica más universal y representativa valenciana, la paella, junto con los calçots catalanes  Continuar llegint
 
9 d’Octubre, un dia a dia en la nostra vida
Per Gonzalo Romero Casaña
9 d’Octubre, dia de la valencianitat, festa d’aquells que celebrem saber-mos part, d’un territori, d’un poble, en identitat propia, heretà d’una historia, i d’una cultura nostra, no d’atres, i que devem defendre i conrear, si no volem caure en una despersonalisació, que avant perseguix un unic fi, fer-mos creure res, per a no ser mai.  Continuar llegint
 
Un 9 d’octubre molt ilicità pero poc valencià...
Per Josep Esteve Rico Sogorb
La festivitat del passat ‘Día de la Comunitat Valenciana’  o 9 d’octubre en el sur i mes concretament en la ciutat de les palmeres, resultà massa oficial i institucional, mes be protocolaria. Aixo si, va ser una festa molt ilicitana pero poc valenciana i quasi res valencianista.  Continuar llegint
 
En Gaetà Huguet Breva, procer castellonenc.
Per Josep Maria Guinot i Galan
Anteriorment ya s´ha parlat de la personalitat d´est ilustre castellonenc en general, insinuant algunes de les seues facetes mes destacades. Conve ara exposar alguna d´elles, en primer lloc el seu mecenage en relacio a la llengua valenciana.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75  Següent >>
1490 registres trobats