DOCUMENTS
| Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Capitul II. Fonetica Valenciana. Cont.) | |
|
Per Josep Maria Guinot i Galan Seguim en el Capitul II de Fonetica Valenciana, dins de la 1ª part corresponent a la Fonetica, que parla de les vocals en particular, els diftoncs i triftoncs i les consonants, del llibre de D. Josep Mª Guinot de Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana. Continuar llegint |
|
| ¡Ei...! ¿No mos entenem? | |
|
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares Pero eixe comentari, “Així ens entendrem millor”, em feu riure, puix no és la primera vegada que ho escolte, assumint els catalans que per que un valenciaparlant sàpia parlar en valencià, ha d´entendre com parla un català per obligació. Continuar llegint |
|
| Com una flama | |
|
Per Anfos Ramon i Garcia Afegim part del Poema d´Anfos Ramon, guanyador de la Flor Natural en els Jocs Florals de Paterna l´any 1978 i publicat en la revista "Parlem", de decembre de 1979, editada per l´Associacio Cultural Unio Valencianista Independent de Borriana. Continuar llegint |
|
| Notes d´etnologia valenciana: Els bous i la magia (i III) | |
|
Per Agusti Galbis I la res de la que parlem es diu en llengua valenciana “bou”, i no “toro” ni “brau”. Catalans i castellans, nomenen al mateix animal de dos maneres distintes, segons estiga o no capat. Pero eixa diferencia que fan castellans i catalans no te fonaments en llati. Continuar llegint |
|
| Andreu Sempere, Gramatica Valenciano-Llatina. 1546. Segle d´Or de la Llengua Valenciana: XV i XVI | |
|
Per María Teresa Puerto Ferre 1546.- Portada de la GRAMATICA VALENCIANO-LATINA, del mege i excels humaniste ANDREU SEMPERE (Alcoy, ¿-1572), de la que se´n feren prop de quaranta edicions: la primera en VALENCIA en 1546, seguint-li´n sis edicions mes durant el segle XVI, dos edicions en Barcelona en 1570 i 1637, dos edicions en Cagliari (Sardenya) en 1557 i 1583, i més de vint edicions en Mallorca en el segles XVII, XVIII i XIX. En estos llocs s´estudià el llati, durant molt anys, en una GRAMATICA VALENCIANA. La present edicio es de Palma de Mallorca de 1749. Continuar llegint |
|
| Orgullo de sentirse valenciano | |
|
Per José Vicente Gómez Bayarri Gómez Bayarri recuerda el esplendor del siglo XV en Valencia, cuando el puerto superó al de Barcelona y la ciudad era una de las principales capitales del mundo. Un viaje a la historia para reforzar el orgullo de sentirse valenciano Continuar llegint |
|
| Notes d´etnologia valenciana: Els bous i la magia (II) | |
|
Per Agusti Galbis En l´articul anterior, hem vist que durant l´epoca de dominacio musulmana, la costum de fer festa en els bous, era qüestio d´alguns pobles hispans, independentment de la religio dels seus mandataris. Entre eixos pobles es trobava el poble valencià. En el present articul vorem com eixa costum es anterior al començament de l´epoca de dominacio musulmana. Continuar llegint |
|
| Saqueo y destrucción del patrimonio español | |
|
Per Colectivo 33 Afegim la cronica del ´Colectivo33´, de la conferencia feta en Castalia Iuris, el passat dimarts 16 de febrer de 2009, oferida per D. Jesús Flores Thies, titulada:´Saqueo y destrucción del patrimonio español´. Continuar llegint |
|
| Campanya "Posa una creu en la teua vida" | |
|
Per Colectiu Ampareumos Des de l’Associació Cultural Cristians Valencians, volem iniciar una campanya per a conscienciar als ciutadans de tota Espanya, de la necessitat d’impedir que el senyor President i els seus llaïcistes radicals mos roben la creu. Continuar llegint |
|
| El fetiller Gil Gandía y la valencianisació de Tortosa | |
|
Per Ricardo García Moya El canonge Gil Gandía, de la Seo de Valencia, está fetiller (cast. melindroso) en l’asunt de la lliturgia en “valencià normalitzat” (eufemisme pera no dir catalá), y en deféndrer al misioniste Alapont, terror de gallines y pollastres de Zimbawue, prémit Saó dels mixorrers catalaners y sant de la micaletalla d’Eliseu Climent. Continuar llegint |
|
| 33 Copa Amèrica | |
|
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares Com tots sabem la Copa Amèrica diuen que és el major event deportiu després dels Jocs Olímpics, i per segona volta la nostra benvolguda ciutat està fent-se càrrec de la seua organisació, pero a soles podríem dir això... ¡No! ¡Ni molt manco! Continuar llegint |
|
| Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Capitul II. Fonetica Valenciana) | |
|
Per Josep Maria Guinot i Galan Comencem el Capitul II de Fonetica Valenciana, corresponent a la 1ª part de llibre de Gramatica de D. Josep Mª Guinot, relatiu a la Fonetica. Continuar llegint |
|
| Notes d´etnologia valenciana: Els bous i la magia (I) | |
|
Per Agusti Galbis Es facilment constatable que els bous son una part molt important de les festes tradicionals valencianes. Correspon preguntar-nos si es tracta d´una festa valenciana autoctona o si fon importada pels “conquistadors” que vingueren en Jaume I. Continuar llegint |
|
| El fracaso personal | |
|
Per Joaquín Serrano Yuste Nos ha salido mal, hemos obtenido un resultado adverso en ese aspecto de la vida que tanto nos ilusionaba, académico, laboral, amoroso, social o el que sea, es un fracaso ¿o no? Hay que reflexionar. Continuar llegint |
|
| Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Capitul I. Fonetica) | |
|
Per Josep Maria Guinot i Galan Entrem ya en materia, afegim la Primera part corresponent a la Fonetica, Capitul I de Nocions Generals, de la Gramatica de D. Josep Mª Guinot. Continuar llegint |
|
| Notes d´etnologia valenciana: La Paella (i II) | |
|
Per Agusti Galbis Seguint parlant de la paella com a element representatiu de la gastronomia popular valenciana i per tant de la propia etnologia valenciana, hem de saber, que el “descobriment” d´America feu, que la paella valenciana incorporara algún ingredient importat, hui imprescindible, com per eixemple la tomaca del sofregit, i uns atres prescindibles com poden ser els pimentons o pebreres. Continuar llegint |
|
| Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Introduccio a la Gramatica) | |
|
Per Josep Maria Guinot i Galan Afegim la part d´Introduccio a la Gramatica, a partir d´aci anirem entrant ya en materia. Continuar llegint |
|
| Voro Torrijos y els verts de fuchina | |
|
Per Ricardo García Moya Torrijos es un llogaret castellá, prop de Toledo, en certa bellea y molts Tío la Vara treballant en el gotet de vi y la baralla. Respecte al sinyor o tío Torrijos, asoles conec que sol fer la monquilí com articuliste del diari catalaner Levante, ahon asobint amaneixen les seues epístoles que mos fan plorar de riurer... Continuar llegint |
|
| El alcalde de Calviá acusa a Feijóo de traicionar a Galicia Bilingüe | |
|
Per Carlos Delgado Truyols El programa Sin Complejos de esRadio, ha entrevistado a Carlos Delgado, alcalde del PP en Calviá y candidato a la presidencia del PP en Baleares. En su opinión, Feijóo traicionó a Galicia Bilingüe y acusó al PP regional de haberse "bajado los pantalones" con Unión Mallorquina. (Adjuntamos enlace de la entrevista) Continuar llegint |
|
| Les falacies del catalanisme | |
|
Per Jesualt Masià i Alamar Afegim un articul prou interessant, titulat: "Les falacies del catalanisme" i dividit en nou parts, de Jesualt Masià i Alamar, Psicolec, baixat del seu blog personal. Continuar llegint |
|
| << Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75 Següent >> 1500 registres trobats |