Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Capitul II. Fonetica Valenciana)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL II


                         FONETICA VALENCIANA

   
     11. La finalitat d´este capitul es exposar la fonetica "normativa" valenciana, que no deu ser "l´apichat", sino la dels pobles de les provincies de Castello, Valencia i Alacant, que no el parlen, per ser esta la mes rica i tradicional, i la mes generalisada. No obstant, cadascu queda en llibertat de parlar en la modalitat fonetica dels seus antepassats.

     12. Comencem per l´alfabet fonetic, perque l´hem de necessitar en el decurs d´este capitul.          

                              ALFABET FONETIC

     Classificacio               Signe           Signe                
      dels sons               Fonetic      Ortografic               EIXEMPLES


      VOCALS
     A                          a               A, a                    aranya, caixa

     E oberta                e +cometa baix     E, e               tela, mel

     E tancada                e +puntet baix          E, e        anella, clavell

     I                                i               I, i                    vida, mati

     O oberta                o + cometa baix     O, o               flor, bo

     O tancada                o +cometa baix     O, o               sopa, violeta

     U                     u               U, u               murta, ull

     SEMIVOCALS

     I                     i + signe convexe baix     I, i               caixa, reina

     U                     u + signe convexe baix      U, u           taula, reu

     SEMICONSONANTS

     I                     j                  I, i                  Asia, coleccio

     U                     w               U, u                 guant, quota

     CONSONANTS
     
     BILABIALS:

     oclusiva sorda           p               P, p               Pipa, llepar, adop
     oclusiva sonora           b               B, b               bola, bassa
     fricativa sonora      b+ralleta horizontal damunt     B,b  robar, desbarrar
     nasal sonora                m               M,m, N, n          mapa, conveni
     fricativa sonora           w +puntet baix          U, u      cauen, diuen

     LABIO - DENTALS

     fricativa sorda          f                 F, f                fan, bufar, baf
     fricativa sonora          v               V, v               val, divendres

     DENTALS

     oclusiva sorda          t               T, t               titul, nebot
     oclusiva sonora        d               D, d              dona, moldre
     fricativa sonora       d+ralleta horizontal damunt    D,d   cada, baladre
     
     ALVEOLARS          

     fricativa sorda          s               S (etc.)          saca, cel , llaç, rossa
     fricativa sonora          z               Z, s               rosa, colze, zero
     africada sorda          s +signe circunflexe dalt     S, s     tots, adscrit
     africada sonora          z +signe circunflexe dalt (t)       Adzaneta, dotze
     nasal sonora               n               N, n               niu, anima, mon
     lateral sonora          l               L, l               lona, canal, maleta
     vibrant simple          r               R, r               pare, dorar
     vibrant multiple          r +ralleta horizontal dalt     R, r    rella, forrar
     
     PALATALS

     fricativa sorda          s +signe concavo dalt     X, x, IX, ix   reixa, xarop
     fricativa sonora          z +signe concavo dalt     X-, x-,      feix-ample
     africada sorda         c+signe concavo dalt     Ch, ch, -ig    chiquet, roig
     africada sonora   g+signe concavo dalt J, j, G(e), g(i) plaja, mege, joya

     MIG-PALATALS

     fricativa sonora          y               Y, y (o Hi-)          yodo, hiena, joya
     africada sonora          y+signe concavo dalt     Y, y   yate, mil - yardes
     nasal sonora              n+signe concavo baix     Ny,ny   pany, danyar
     lateral sonora          i+signe concavo baix     LL, ll    llop, envellir, nivell

     VELARS          

     oclusiva sorda          k               C, c, qu, k          cap, quina, kilo
     oclusiva sonora          g               G, g, Gu, gu      gos, guanyar, glop
     fricativa sonora     g+ralleta horizontal damunt  G, g. gu  boga, furgar
     nasal sonora               n               N, n           engrandir, tronc
     lateral sonora          +               L, l                espolsar, inculcar

                         EL SISTEMA DE SIGNES FONETICS

     13. El sistema de signes fonetics precedix al dels signes grafics. No son iguals. El llenguage articulat es un conjunt de procediments per a fer-se entendre; el llenguage escrit es el procediment per a representar-lo. El primer, operara per mig de sons; el segon, per mig de caracters convencionals. Importa ans de tot senyalar quins son, des del punt de vista fisiologic, els sons elementals del sistema llinguistic valencia, o siga les vocals i consonants que entren en la composicio de les paraules.

     Com hem dit, els sons se classifiquen en vocals, semivocals, semiconsonants i consonants, segons el grau de resonancia que tenen, o siga, segons la freqüencia de les seues vibracions acustiques.

     En l´articulacio de les vocals, l´aire ix sens obstaculs, per ser l´obertura de la boca prou gran. En l´articulacio de les consonants, el so està condicionat per les modificacions de la caixa de resonancia.

     14. LES VOCALS. Les vocals valencianes son set: D´agudes a mes greus son: la I, la E tancada, la E oberta, la A, la O oberta, la O tancada i la U.

     Pel seu grau d´obertura, les vocals van des de la A que es la mes oberta fins la U que es la mes tancada.

     En valencia es important la pronunciacio de les vocals obertes o tancades sobre tot quan el canvi suposa tambe diferent significat. No es lo mateix dir "Déu" en E tancada que "dèu" en E oberta: El primer significa el Creador; i "deu", en inicial minuscula, forma del verp "deure". El segon, el numero deu.

     L´obertura de la E i de la O es conseguix ab una articulacio en que les barres o mandibules estan mes separades que per a la E i la O tancades.

     La A es la vocal mes oberta, i s´articula estant la llengua separada del paladar, en posicio de repos; la E oberta, alçant la part anterior de la llengua fins tocar ab ella els costats del paladar en sa part mija; la E tancada s´articula alçant mes la llengua i tocant les parts anterior i mija del paladar; la I, que es la mes tancada de les vocals anteriors, es pronuncia alçant la llengua encara mes cap a davant, fins tocar amplament els costats del paladar dur; la O oberta s´articula alçant un poc la part posterior de la llengua, apropant-se al vel del paladar; la O tancada s´obte alçant-la un poc mes; la U, la mes tancada de les vocals posteriors, es produix alçant la part posterior de la llengua fins posar-la en contacte ab el vel del paladar.

     En l´articulacio d´estes vocals posteriors intervenen tambe els llavis, adoptant una posicio mes o menys redonejada.

     15. LES SEMIVOCALS i SEMICONSONANTS. La I i la U -que son vocals quan son centre de la silaba, i consonants, en posicio intervocalica i en principi de paraula seguides de vocal -, poden ser semivocals i semiconsonants. La I i la U son considerades semivocals en els diferents diftoncs decreixents (AI, EI, OI, UI), com en esplai, remei, etc... ; son considerades semiconsonants en els diftoncs creixents vulgars (IA, IE, IO, IU), com riu, accio (Cfr. nº 23).

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: