Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Capitul II. Fonetica Valenciana)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL II

FONETICA VALENCIANA

11. La finalitat d´este capitul es exposar la fonetica "normativa" valenciana, que no deu ser "l´apichat", sino la dels pobles de les provincies de Castello, Valencia i Alacant, que no el parlen, per ser esta la mes rica i tradicional, i la mes generalisada. No obstant, cadascu queda en llibertat de parlar en la modalitat fonetica dels seus antepassats.

12. Comencem per l´alfabet fonetic, perque l´hem de necessitar en el decurs d´este capitul.

ALFABET FONETIC

Classificacio Signe Signe
dels sons Fonetic Ortografic EIXEMPLES

VOCALS
A a A, a aranya, caixa

E oberta e +cometa baix E, e tela, mel

E tancada e +puntet baix E, e anella, clavell

I i I, i vida, mati

O oberta o + cometa baix O, o flor, bo

O tancada o +cometa baix O, o sopa, violeta

U u U, u murta, ull

SEMIVOCALS

I i + signe convexe baix I, i caixa, reina

U u + signe convexe baix U, u taula, reu

SEMICONSONANTS

I j I, i Asia, coleccio

U w U, u guant, quota

     CONSONANTS

     BILABIALS:

     oclusiva sorda           p               P, p               Pipa, llepar, adop
     oclusiva sonora           b               B, b               bola, bassa
     fricativa sonora      b+ralleta horizontal damunt     B,b  robar, desbarrar
     nasal sonora                m               M,m, N, n          mapa, conveni
     fricativa sonora           w +puntet baix          U, u      cauen, diuen

LABIO - DENTALS

fricativa sorda f F, f fan, bufar, baf
fricativa sonora v V, v val, divendres

DENTALS

     oclusiva sorda          t               T, t               titul, nebot
     oclusiva sonora       d               D, d              dona, moldre
     fricativa sonora       d+ralleta horizontal damunt    D,d   cada, baladre

     ALVEOLARS

     fricativa sorda          s               S (etc.)          saca, cel , llaç, rossa
     fricativa sonora          z               Z, s               rosa, colze, zero
     africada sorda          s +signe circunflexe dalt     S, s     tots, adscrit
     africada sonora          z +signe circunflexe dalt (t)       Adzaneta, dotze
     nasal sonora               n               N, n               niu, anima, mon
     lateral sonora          l               L, l               lona, canal, maleta
     vibrant simple          r               R, r               pare, dorar
     vibrant multiple          r +ralleta horizontal dalt     R, r    rella, forrar

     PALATALS

     fricativa sorda          s +signe concavo dalt     X, x, IX, ix   reixa, xarop
     fricativa sonora          z +signe concavo dalt     X-, x-,      feix-ample
     africada sorda         c+signe concavo dalt     Ch, ch, -ig    chiquet, roig
     africada sonora   g+signe concavo dalt J, j, G(e), g(i) plaja, mege, joya

MIG-PALATALS

     fricativa sonora          y               Y, y (o Hi-)          yodo, hiena, joya
     africada sonora          y+signe concavo dalt     Y, y   yate, mil - yardes
     nasal sonora              n+signe concavo baix     Ny,ny   pany, danyar
     lateral sonora          i+signe concavo baix     LL, ll    llop, envellir, nivell

VELARS

     oclusiva sorda          k               C, c, qu, k          cap, quina, kilo
     oclusiva sonora          g               G, g, Gu, gu      gos, guanyar, glop
     fricativa sonora     g+ralleta horizontal damunt  G, g. gu boga, furgar
     nasal sonora               n               N, n           engrandir, tronc
     lateral sonora          +               L, l                espolsar, inculcar

EL SISTEMA DE SIGNES FONETICS

13. El sistema de signes fonetics precedix al dels signes grafics. No son iguals. El llenguage articulat es un conjunt de procediments per a fer-se entendre; el llenguage escrit es el procediment per a representar-lo. El primer, operara per mig de sons; el segon, per mig de caracters convencionals. Importa ans de tot senyalar quins son, des del punt de vista fisiologic, els sons elementals del sistema llinguistic valencia, o siga les vocals i consonants que entren en la composicio de les paraules.

Com hem dit, els sons se classifiquen en vocals, semivocals, semiconsonants i consonants, segons el grau de resonancia que tenen, o siga, segons la freqüencia de les seues vibracions acustiques.

En l´articulacio de les vocals, l´aire ix sens obstaculs, per ser l´obertura de la boca prou gran. En l´articulacio de les consonants, el so està condicionat per les modificacions de la caixa de resonancia.

14. LES VOCALS. Les vocals valencianes son set: D´agudes a mes greus son: la I, la E tancada, la E oberta, la A, la O oberta, la O tancada i la U.

Pel seu grau d´obertura, les vocals van des de la A que es la mes oberta fins la U que es la mes tancada.

En valencia es important la pronunciacio de les vocals obertes o tancades sobre tot quan el canvi suposa tambe diferent significat. No es lo mateix dir "Déu" en E tancada que "dèu" en E oberta: El primer significa el Creador; i "deu", en inicial minuscula, forma del verp "deure". El segon, el numero deu.

L´obertura de la E i de la O es conseguix ab una articulacio en que les barres o mandibules estan mes separades que per a la E i la O tancades.

La A es la vocal mes oberta, i s´articula estant la llengua separada del paladar, en posicio de repos; la E oberta, alçant la part anterior de la llengua fins tocar ab ella els costats del paladar en sa part mija; la E tancada s´articula alçant mes la llengua i tocant les parts anterior i mija del paladar; la I, que es la mes tancada de les vocals anteriors, es pronuncia alçant la llengua encara mes cap a davant, fins tocar amplament els costats del paladar dur; la O oberta s´articula alçant un poc la part posterior de la llengua, apropant-se al vel del paladar; la O tancada s´obte alçant-la un poc mes; la U, la mes tancada de les vocals posteriors, es produix alçant la part posterior de la llengua fins posar-la en contacte ab el vel del paladar.

En l´articulacio d´estes vocals posteriors intervenen tambe els llavis, adoptant una posicio mes o menys redonejada.

15. LES SEMIVOCALS i SEMICONSONANTS. La I i la U -que son vocals quan son centre de la silaba, i consonants, en posicio intervocalica i en principi de paraula seguides de vocal -, poden ser semivocals i semiconsonants. La I i la U son considerades semivocals en els diferents diftoncs decreixents (AI, EI, OI, UI), com en esplai, remei, etc... ; son considerades semiconsonants en els diftoncs creixents vulgars (IA, IE, IO, IU), com riu, accio (Cfr. nº 23).

cites

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià
Pi i Margall