Associacio Cardona i Vives

HISTORIA

¿Per qué la Senyera coronada és la bandera de tots els valencians?
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 56 Abans de tot, cal recordar que la Senyera és una bandera, i que té un orige migeval. Les banderes migevals eren, sobre tot, instruments de guerra i de poder. També cal senyalar que fins al segle XV –i segons moles, fins al XVIII- no existien banderes de “nacions”, ni de regnes. Les banderes eren derivats dels escuts (escut=senyal=senyera), i els emblemas heràldics eren privatius de l’aristocràcia i dels monarques. Continuar llegint
La real señera en la sierra de Espadán
Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 56 Hoy, 9 de octubre, es una ocasión propicia para recordar acciones protagonizadas por nuestro máximo símbolo vexilológico. Una de éstas fue la ejecutada por el ejército del Reino de Valencia, presidido por la Real Señera, para sofocar el alzamiento morisco en la Sierra de Espadán en 1526. Los sublevados -más de 5.000 con la incorporación de moros aragoneses o "tagarinos"- se habían adueñado del abrupto lugar, saqueando los arrabales de Segorbe, Onda y Vall de Uxó. Continuar llegint
Liber Elegantiarum
Per Joan Ignaci Culla. Revista Renou Nº 56 Joan Esteve, notari de Valencia, edita en Venecia, el 3 d’octubre de 1489, el Liber Elegantiarum, diccionari llati-valencià, considerat el primer impres en llengua romanica. La magnitut de l’obra es tal que uns (els castellans) l’han obviat, destacant al de Nebrija, i atres (els catalans) l’han convertit en un dels pilars basics a on se sostenta, la llengua catalana. Si l’autor estiguera viu es remouria en la seua tumba, no per l’ignoracia d’estos ultims, sino per la manipulacio que fan del seu llibre, en benefici d’una maquiavelica unitat de la llengua, que tant els agrada als del nort, com als apesebrats i enemics de la llengua valenciana de l’AVLl. Continuar llegint
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 56 A pesar de ser catalanisador, S.G. va puntualisar una cosa molt be: eixemples d’introduccio, en temps passats, del nom catala en Valencia, no cap. Ni un cas. Als intents d’introduir este nom, els valencians sempre s’han resistit. Continuar llegint
El Centenar de la Ploma
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 55 En l´edat mija era freqüent que les ciutats, els gremis i atres colectius reclutaren a gent tant a peu com a cavall inclus naus armades per atendre les demandes del rei, per a defendre el regne o per a noves conquistes. A canvi el rei concedia privilegis, honors i atres prebendes com a pago als servicis prestats. Continuar llegint
Els Valencians en Grecia (i III)
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 55 En l´estiu de 1307, la Companyia va abandonar Tracia –com ells la nomenaven, Romania- i es va dirigir cap a Macedonia. La Companyia era temuda, coneguda com “dels francs”, i quan s´anunciava la seua arribada, les poblacions s´amagaven. Pero com ya hem dit no estava unida, sino trencada en dos Companyies, una que seguia a Rocafort, i l´atra a Entença i Arenós. Continuar llegint
El gran regalo de don Jaime el Conquistador
Per Wenley Palacios. Revista Renou Nº 55 Su mejor regalo no consistió en mantener el romance que se hablaba en el Reino de Valencia y consérvalo como la más dulce, pulida y linda lengua, la primera lengua romance literaria de Europa, de la que mucho aprendieron los catalanes e incluso los castellanos. Su mejor regalo fue hacernos libres, hombres libres incorporados a las Cortes de Valencia desde su primera convocatoria. Continuar llegint
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 55 Ben poca cosa. Pero l’haver escrit Rimas catalanas li causà tan bona impresio a S.G., que es donà pressa per afegir “amb sà criteri cientific”. Lo que no puc trobar per cap de costat es d’on trau que el seu criteri for cientific. Poeta romantic i cientific no casen, no encaixen be. Continuar llegint
Troves de mossen Jaume Febrer
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 54 Historicament s`han acceptat com a fets historics, contalles i personages que son fruit d`indicis insufientment contrastats o directament de falsificacions interessades, fetes per personages plens d`un romanticisme mal entès que els du a falsificar lo que siga per a conseguir els seus objectius Continuar llegint
Burriana ciutat murallada
Per Dr. José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 54 Burriana fon fundada en el segle IX pels arabs segons confirmen les excavacions arqueologiques realisades en el nucli antic de la ciutat. Durant el periode sarrai va ser una poblacio important i rebia el nom de “medina Alhandra” que vol dir “ciutat verda”. Continuar llegint

<< Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 Següent >>
145 registres trobats

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar