HISTORIA

Quan vingué Joan Batiste Basset. Part II.   
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 52
En aixó, l´arribada de la flota británica en l´Archiduc a Barcelona, feu que Felip V ordenara l´eixida del Regne de Valencia de totes les seues tropes. Per ad ell també era més important Catalunya que Valencia, i els soldats abandonaren el sege de Dénia. Les autoritats valencianes suplicaren al monarca que no s´enduguera les tropes, pero la decissió de Felip de Borbó era inapelable.  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 52
Per a poder dir que la Renaixenca tingue orige en Catalunya, es presenten dogmaticament unes formes lliteraries que pretenen basar-se en l´influencia d´un poema; i s´extrema que Aribau, catala, va produir d´un colp l´iniciacio de la Renaixença catalana l´any 1833, datacio de la seua "Oda a la Pàtria"  Continuar llegint
 
Castello, repoblacio i llengua  
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 52
No se sap el dia de la rendicio del castell de Castello, segurament va ser entre agost i novembre de 1233 . La Cronica de Jaume I diu que van ser respetats en els seus bens els moros d´Uxo , Nules i Castello i en 1243 Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats .  Continuar llegint
 
Eixemple a seguir  
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 52
Els pobles pugen a la gloria al seus grans personages, a eixes persones que pel seu comportament durant la seua existencia, han mereixcut l´admiracio i reconeiximent dels seus conveïns i de les generacions futures, sen per a sempre motiu d´orgull i eixemple a seguir per a tots Continuar llegint
 
El Llibre del Repartiment  
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 52
Els Furs, la Cronica del rei en Jaume, el Libre del Repartiment i els Llibres de aveïnament son instruments que contrastant-los en la documentacio coetanea, tant cristiana com musulmana, nos servis per- a coneixer la nostra historia. Continuar llegint
 
L´atra Guerra de Successio  
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 52
L´historiografia catalanista nos ha fet creure que la Guerra de Successio va ser entre uns grans patriotes, els maulets, i uns renegats, els botiflers.
Segons esta visio, els maulets, eren defensors de les llibertats valencianes, de la llengua autoctona (la catalana), l´unitat politica en Catalunya (Països Catalans), defensors dels llauradors i les classes baixes contra els grans senyors. I els botiflers, defensors dels nobles, partidaris de les lleis castellanes i de la prohibicio de la llengua valenciana.  Continuar llegint
 
Heraldica en la Corona d´Arago  
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 56
L´heraldica tal com la coneixem hui va naixer en Europa en el sigle XII. En un principi, els territoris no tenien escuts ni banderes que els distingueren dels demes, eren els reis i els grans senyors els que tenien heraldica propia i els territoris de la seua propietat asumien l´heraldica dels seus senyors.  Continuar llegint
 
La pilota valenciana i el tenis  
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 52
¿Quin es l´orige del tenis?
No mai s´ha pogut contestar en precisio ad esta pregunta per que la majoria de cultures, han tingut en el passat jocs de pilota ancestrals que, be jugats en la ma, o en distintes ferramentes, podrien demanar per a si, la seua paternitat.  Continuar llegint
 
Castellologia de Morella  
Per José Vicente Gómez Bayarri. Dr. en Historia.. Revista Renou Nº 51
Morella es la poblacio mes important de “Els Ports”. Exercix de capital institucional i es punt neuralgic de la comarca. S’alça sobre un promontori que corona el castell. La historia ha deixat impronta en la seua fisonomia urbana i arquitectonica, configurant un bell conjunt historico-artistic que conserva perfectament el seu sabor migeval.  Continuar llegint
 
Llegenda de les donzelles de Lleida  
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 51
El catalanisme sempre ha tingut com a objectiu anexionar-se als regnes de Mallorca i Valencia. L`instrument ha segut fer-nos creure que repoblacio, lleïs, peses i mides, heraldica i llengua, son de procedencia catalana, per lo tant com dia Joan Fuster “som un sol poble“.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15  Següent >>
145 registres trobats

cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: