Associacio Cardona i Vives

La pilota valenciana i el tenis

Per Domingo Gimeno Peña

¿Quin es l´orige del tenis?

No mai s´ha pogut contestar en precisio ad esta pregunta per que la majoria de cultures, han tingut en el passat jocs de pilota ancestrals que, be jugats en la ma, o en distintes ferramentes, podrien demanar per a si, la seua paternitat.

L´ilustracio mes antiga que es coneix sobre jocs de pilota data de mes de 2000 anys abans de Crist, i es troba en Egipte, en la tomba de Beni-Hassan.

N´hi han antecedents en Grecia i Roma, en els balnearis ya se jugava a pilota en uns pals. Arston de Carystins, prestigios entrenador de pilota d´Alejandro Magno i Ovidio, en el seu " Ars Amatories " emplea les paraules " raqueta " i " rival ", lo que nos diu que en Roma ya se coneixia un joc paregut.

Tambe la cultura Azteca te un joc paregut al tenis; els indigenes jugaven en una pilota que colpejaven en la ma, se dia " Tlahtli " i en lloc de ret ficaven un artistic tapis.

Els perses tenien un joc de pilota que consistia en colpejar la pilota en una especie de raqueta curta i encordada en budells curtits d´animals, i el denominaven " Ciogan " o " Tchigan ", i que podria ser l´antepassat del frances " Chicane " o " Jeu de paume " ( joc de la palma de la ma ).

Tant en França com en Anglaterra, el joc de pilota va tindre gran esplendor, especialment en els segles XVI i XVII, degut a que alguns reis van ser grans aficionats i van fer construir molts locals a on poder jugar ells i tota la cort.

En Anglaterra, des d´Enric V en el segle XV, al joc de pilota li dien " real tennis " per ser la noblea qui el practicava.

En França la referencia mes antiga està en un manuscrit del segle XII en el que s´afirma que el " Jeu de la paume " era u dels passatemps preferits d´abats, monges i seminaristes.

Molts dels noms empleats en el tenis son d´orige frances;" tenis" se creu que ve de la veu de l´arbit, preparats, atents (tenez). Al joc de pilota en l´aire lliure li dien " longe paume ", en llocs tancats " courte paume ", " courte " es el nom que tant francesos com anglesos donen a la pista de tenis. Pel mal que la pilota fa en la ma, alguns jugadors ho feen en pala curta (en frances, triquet), pareix ser que d´ahi ve el nom " Trinquet ", recinte destinat al joc de pilota tant en França com en Valencia.

En França i Anglaterra el joc de pilota estava reservat al clero i la noblea, pero en Valencia jugave tambe el poble, possiblement per aixo l´evolucio haja sigut mes lenta i totes les modalitats de pilota valenciana se jugen en la ma nueta o en guants, aixo nos indica lo ancestral del nostre deport. La modalitat mes antiga, el raspall, possiblement vinga del " Haspestum " dels grecs i romans.

La pilota tambe se conserva en la forma original, sense afegir els nous materials que van anar apareixent, com l´hule (caucho, en castellà). La pilota de vaqueta es una obra d´art, feta de borra de llana i forrada de pell de bascoll de vaca,( d´ahi el seu nom ), el cosit final es un secret que passa de pares a fills.

El filosof valencià Lluis Vives precepte de Maria I d´Anglaterra i Catalina d´Arago, fa referencia en els ejercicis de llati a les diferencies entre els jocs de pilota de França i Valencia. Tambe San Agusti conta en les seues " Confesions " la gran aficio que li tenia al joc de pilota i el disgust que li produia el perdre una partida. El nostre Sant Vicent Ferrer tambe parlava de la pilota en alguns sermons.

En febrer de 1874, l´oficial angles, major Walter Clopton Wingfield, va patentar el joc del tenis (al principi en el nom grec, Sphairestike) per lo que els anglesos li han atribuit l´honor de ser el seu inventor i li han dedicat una estatua en les oficines de la Lawn Tennis Association.

En 1874, el tambe major Harri Gem, se va convertir en el primer president del Leamington - Lawn Tennis Club, primer club dedicat exclusivament al tenis, deport que ya practicava en dos meges i el seu amic espanyol Juan Bautista Augurio Perera, en el jardi d´est en Dedgbaston, un suburbi de Londres. Gem, en carta escrita al periodic " The Field ", en novembre de1874, demostra que ell i el seu amic espanyol Perera, jugaven ad aquell joc desde l´any 1860.

Perera va arribar a Anglaterra l´any 1839 quan tenia 17 anys, dedicat a l´importacio de productes espanyols; l´exit en els negocis li va permetre viure en el nº 8 de Amton Road, a on encara se troba un carrer en el nom de Perera Road, com a recort d´aquell home que va viure alli junt a la seua dona i tres filles, Francesca, Ardrena i Carme, noms que parlen be a les clares de la seua procedencia valenciana.

Si tenim en conter les moltes coincidencies que tenen el tenis i el nostre joc de pilota resulta llogic pensar que Perera no va ser a soles la primera pista lo que va aportar, sino tambe, l´idea i les normes del joc.

1º Se sap que el primer nom que li van donar al joc, va ser l´espanyol " Pelota ".( pot ser que pilota. )

2º Tots els jocs d´eixa epoca, per a contar, ya utilisaven el sistema decimal. El tenis com la nostra pilota utilisa el sistema sexagesimal, en el que el numero 60 represente el tot, com en el rellonge l´hora i els minuts. Per a guanyar cada joc fan falta 4 quinzes i dos tantos de diferencia, sistema peculiar, antiquissim i que almenys que yo sapia, en eixe temps, nomes utilisat per la pilota valenciana i despres pel tenis.

3º En el tenis l´equipage es de color blanc com en la pilota valenciana i mentres la pilota està en joc se demane silenci, per al final de la jugada aplaudir o criticar els merits dels jugadors, cortesia poc comu en la majoria dels deports.

Si Juan Bautista Augurio Perera haguera sigut oficial major i ademes angles, a lo millor seria la seua estatua la que estaria en les oficines de la Lawn Tennis Association.