cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

Estructura del Judaísmo. Capítulo 5
Per Eliseo Forcada Campos
Todo pedagogo sabe que hay dos métodos teóricos para educar al ser humano. Un de ellos es, que el educador exponga ante el educando el propósito educacional y se lo explique todas las veces que haga falta, hasta que éste educando llegue a la meta. La otra posibilidad es acompañar las prédicas con ejercicios destinados a modificar las modalidades del educando y a orientarlas hasta lograr la meta deseada.  Continuar llegint
 
Estructura del Judaísmo. Capítulo 4
Per Eliseo Forcada Campos
La festividad de la Janucá conmemora, según los Sabios judíos, no los combates y victorias sobre los enemigos, sino principalmente la restauración del Templo y el milagro del cántaro de aceite. “No por el poderío y la fuerza, sino por mi Espíritu- dice el Señor de los Ejércitos” (Zacarías 4.6)  Continuar llegint
 
La continuïtat pre i postjaumina del sistema metrologic valencià (i III)
Per Agusti Galbis
Per a acabar, ve al pel, el poema de Xavier Casp que diu: “Va naixer perque calia / Ningu no ha sabut mai / el dia. / Valencia es el nom. / La patria es presencia / i essencia. / I yo estic i estare / on ella està. / Soc tant si vullc com si no vullc, / ¡que si que vullc!, valencià.”  Continuar llegint
 
Estructura del Judaísmo. Capítulo 3
Per Eliseo Forcada Campos
Es evidente que todo este desarrollo nos indica cada vez más las conclusiones científicas al reconocimiento de lo que el judaísmo viene enseñando desde tiempos inmemoriales.  Continuar llegint
 
La continuïtat pre i postjaumina del sistema metrologic valencià (II)
Per Agusti Galbis
I es que la realitat, fon mes be al contrari. Imma Ollich i Castanyer, autora del llibre “Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l´Esquerda, 1991-1994…” reconeix en la p.78 del seu llibre que en el sigle XIII, des de Valencia, “…es transfereixen certes mides i mesures a l´ambit català…”  Continuar llegint
 
Estructura del Judaísmo. Capítulo 2
Per Eliseo Forcada Campos
Se ha insistido siempre de que la humanidad fue creada por un solo Dios. Ello trae emparejadas importantes consecuencias para la vida pública. Igualdad absoluta, supresión de todas las vallas y barreras entre una persona y otra. Estos son principios fundamentales en el judaísmo.  Continuar llegint
 
Estructura del Judaísmo. Capítulo 1
Per Eliseo Forcada Campos
Después de estudiar el Judaísmo a fondo, una de las principales conclusiones a las que hemos llegado es la del pensamiento independiente. Quien inventó aquello de que “la religión es el opio del pueblo”, no conocía ni entendía el judaísmo.  Continuar llegint
 
Llinages catalanisats
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
El dimarts, 2 de decembre de 2008, aparegué una notícia en el diari, ´El Mundo´, que realment és una verdadera megalomania catalana, pero marcada per allò que diuen les yayes de, ”Fes lo que yo diga, pero no lo que faça”.  Continuar llegint
 
La continuïtat pre i postjaumina del sistema metrologic valencià (I)
Per Agusti Galbis
Es coneguda la generalisada tendencia a la reduccio dels pesos en el pas del temps. Aixina, l´any 1852, la lliura de Castello pesava 358 g i la de Valencia 355 g.  Continuar llegint
 
Informacio
Per Ricardo García Moya
Patidors companyers del Palleter: tenim ya en el forn l´Apéndix del DHIVAM, ampliació del editat en 2006. D´unes 800 págines y asoles 200 eixemplars de tirá, el llibre estará en lo carrer pera el 16 ó 17 del próxim giner, si algú dels botafocs progresistes no mos socarra l´imprenta ahon s´está fent.  Continuar llegint
 
Patrimoni valencià. El Sant Caliç
Per Rogle Constanti Llombart
Enguany commemorem el 1750 aniversari del martiri i mort de Sant Llorenç en Roma, en l’any 258, durant una de les persecucions desencadenades contra els cristians, esta vegada per Valerià.  Continuar llegint
 
Els Furs i la Costum dels valentini (i II)
Per Agusti Galbis
Una atra institucio valenciana present en els Furs primigenis i que nos informa de les costums dels valencians anteriors a Jaume I es el “escreix”. L´escreix valencià originari, consistix en una aportacio que fa el marit a la muller, sempre que esta aporte dot, exigint-se la consumacio del matrimoni.  Continuar llegint
 
Els Furs i la Costum dels valentini (I)
Per Agusti Galbis
I ya alvancem, que s´aplega a la conclusio, de que les institucions originaries valencianes, son especifiques i distintes d´aquelles que regulaven el matrimoni tant en Arago com en Catalunya. Es mes, certs elements de les institucions valencianes, foren adoptats posteriorment, pels catalans.  Continuar llegint
 
La continuitat pre i postjaumina de les demarcacions territorials
Per Agusti Galbis
Es comprova com la “tabula rasa”, posterior a la reconquista, en la quals els catalanistes volen que pensem es un atra de les falsetats que els interessa escampar. I ¿com s´aclaririen? ¿En quina llengua? Per a comprovar-ho, es important comentar la delimitacio territorial del terme de Siurana, en la dita “Catalunya Nova”, que tingue lloc en 1154 i en la qual participà gent “…que vingueren de Valencia”.  Continuar llegint
 
Demasiada mentira y crispación
Per Juan Vanrell Nadal
Me apena el encono alocado de algunos paisanos míos, que pierden las formas y “es seny”, cuando alguien de los suyos les demuestra, con datos contrastados y fidedignos, que la teoría “dogmática” de que Cataluña ha dado a Mallorca su lengua y su cultura es pura invención política interesada.  Continuar llegint
 
Els musulmans en Valencia. L´element bereber.
Per Agusti Galbis
No hi ha dubte que la presencia dels berebers en Valencia, molesta als catalanistes perque no favorix gens, es mes, va en contra, del dogma oficial que mante “l´arabitzacio total” del poble valencià, no havent cap de problema en reconeixer la possibilitat d´una progresiva arabisacio dels dirigents d´orige bereber.  Continuar llegint
 
Concepte de l’home en el judaisme
Per Francesc Bellido de Sant Feliu
“Amat es l’home que va ser creat a image de Deu” Va rebre un gran amor que per a l’ home va ser destinat, puix com està escrit, Deu va fer a l’home a la seua image i semblança. Amats son el fills dels homens i en especial aquells que van ser anomenats fills de Deu. Est es un dels principis fonamentals del pensament jueu. El Génesis diu que l’ home va ser creat a semblança divina i per tant, en dit fet es troba l’importància de l’home en l’ univers.  Continuar llegint
 
Franco, Payne y los trileros de la historia
Per María Teresa Puerto Ferre
Y es que el Professor, Stanley Payne, es , hoy por hoy, uno de los mejores hispanistas de los existentes actualmente en las universidades internacionales cuyos manuales de historia reflejan su fidelidad a archivos históricos y la absoluta actualización de su bibliografía que tiene por resultado unos excelentes ensayos históricos sobre la Guerra inCivil Española y sobre el Franquismo.  Continuar llegint
 
Hay que “votar” muchas veces cada día
Afegim un articul d´opinio, que creem prou interessant. Es l´editorial del diari Alba (del 14 al 20 de novembre de 2008), despres de celebrades les ultimes eleccions en els Estats Units de Nortamerica, fon elegit el candidat democrata Barack Hussein Obama.   Continuar llegint
 
V. R. Calatayud, académic
Per Manuel Casaña Taroncher
Per son natural dinamisme -en totes les accepcions que comporta esta paraula: activitat, treball, afany, vivacitat, energia, dedicació... -i pel seu acérrim alé d´embravit mamprenedor -sempre incansable- en la defensa del valencià, crec que ahir l´ilustríssim Sr. En Vicent Ramon Calatayud va rebre la distinció de ser admés com académic de número en la Real Académia de Cultura Valenciana. El seu discurs d´ingrés versà sobre "Als 30 als anys de Murta". Li va contestar el decà de dita institució -en ben encertades paraules- l´ilustríssim Sr. En Vicent Lluís Simó Santonja.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75  Següent >>
1490 registres trobats