cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

Notes d´etnologia valenciana: La Muixaranga
Per Agusti Galbis
La muixaranga es un element tipic de l´etnologia valenciana que es compon d´una serie de balls i figures, que solen acabar en la formacio de torres humanes, i que en conjunt o per parts i en mes o manco variacions, s´ha representat en distints pobles del territori valencià. Encara que la mes famosa hui en dia es la d´Algemesi, s´han conegut muixerangues en Peniscola, Forcall, Titagües, L´Alcudia, Alzira, L´Olleria…  Continuar llegint
 
Entrevista a Robert Albert
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Benvolguts amics i amigues, és un plaer per a qui vos parla, estar hui junt a un jove, un home que està clavat en el món del valencianisme actiu casi més anys del que té, treballant de valent en pro dels seus ideals. És un plaer estar junt a, Robert Albert.  Continuar llegint
 
La beatificació dels 498 màrtirs espanyols
Per Pere Martí i Martínez
Afegim un atre interessant articul de Pere Martí, per un fet ocorregut el dumenge 28 d´octubre de l´any 2007, que datarem en el seu moment.  Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana: El foc i la mort
Per Agusti Galbis
Podriem preguntar-nos, si este fet tant caracteristic del poble valencià, te alguna cosa que vore en els “reconquistadors” de Jaume I, o si es una caracteristica etnologica que te unes arraïls anteriors i molt mes fondes.  Continuar llegint
 
El coloqui valenciá de Cartagena
Per Ricardo García Moya
En Cartagena, en la segón mitat del sigle XVIII, eixía el “Coloqui graciós y entretengut, pera riures un rato, de una que li díen Crisóstoma. En Cartagena. En la Imprenta Real de Marina”...  Continuar llegint
 
Del destarifo a la por
Per Vicent Ramón Calatayud
Als valencians tenint trellat nos basta i nos sobra. No necessitem allò de lo que presumixen els catalinos i que li diuen seny, perque cadascú és com és i parla lo que parla, per damunt dels anexionismes destarifats, que serien alguna cosa com la raucha ultra Ebre.  Continuar llegint
 
Valiente y admirable juventud del Grup Valencianista
Per Juan Vanrell Nadal
No pretendo adular. Solo quiero dejar constancia de que la juventud del GAV, por preparación, capacidad de sacrificio e irrenunciable lealtad valenciana, es el gran baluarte del verdadero valencianismo. Con una juventud así, Valencia no perderá jamás sus auténticas y maravillosas señas de identidad, como lamentablemente las has perdido mi tierra...  Continuar llegint
 
L´autumne convida a llegir
Per Manuel Casaña Taroncher
L´ autumne, eixa estació de l´any en la que les fulles ballarines quan se cansen de revolar, al caure, te fan una catifa dorada per al teu pas, el teniem fins fa poquet present i casi ni s´haviem apercebut per la rara climatologia d´enguany...  Continuar llegint
 
¿Consumatum est?
Per Rogle Constanti Llombart
El dissabte 18 d´abril de 2009 se celebrà en la Catedral de Valencia la presa de possessio del nou Arquebisbe, Monsenyor Carles Osoro. La cerimonia, que podia haver sigut perfecta, acabà embrutant-la una taca que pareix inevitable, la taca del catalanisme. Seguim pensant en la bona fe del Sr. Arquebisbe quan va llegir una part de l´homilia en, segons ell digue, "la llengua que molts de vosaltres haveu escoltat als braços de les vostres mares"...  Continuar llegint
 
Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en homenage al Tribunal de les Aigües de Valéncia.
Per Lo Rat Penat
Text extret del calendari de l´any 2010, que han editat Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en homenage al Tribunal de les Aigües.  Continuar llegint
 
Notes d´Etnologia Valenciana: El torró
Per Agusti Galbis
Es dificil dubtar de que un dels dolços caracteristics de l´etnologia valenciana es el torro. No obstant, com alguns catalans estan prou torrats, han fet correr la fabula de que es tracta d´un invent del XVIII, d´un català que li dien Pere Turrons...  Continuar llegint
 
Foxtrotechant la llengua de rodes a pilars
Per Ricardo García Moya
El poble valenciá ha arreplegat la femerá que’s mereix per haver votat als amigachos del ‘Bigotes’ y al bochins catalaners. Qui realment mos aufega en l’enronia del catalanisme es el PP de la sinyoreta Rita Barbera y Benvestit Camps, ademés de tota la micaletalla de dotors Taranyines del PPSOEU, sempre culperamunt cap a Catalunya.  Continuar llegint
 
Ite missa est
Per Cesáreo Jarabo
Afegim dos articuls de Cesáreo Jarabo, ultims de l´any 2009. Titulats: "Ite missa est" i "Día de los inocentes".  Continuar llegint
 
De com assessina el PP la Llengua Valenciana
Per Baltasar Bueno
Si els del PP llegiren, estudiaren i s´interessaren un poc més per tot lo valencià, per la Llengua Valenciana, es donarien conter de com els seus dirigents, abanda de dedicarse a històries com la de la Gürtel, van en contra la nostra història i tradició, en contra de la nostra dolça i bonica Llengua Valenciana.  Continuar llegint
 
Manolo Soler, un valencià orgullos de ser-ho
Per Joan Ignaci Culla
Convençut de que els jovens son el futur, va dissenyar “L´aula de pensament”, diversos cursos en els quals, llunt del dogmatisme al que estan somesos en les aules, se´ls ensenyava a pensar per ells mateixa, a buscar la realitat; se´ls despertava la curiositat, la conciencia i la consciencia sense cap classe d´imposicio; simplement es feya des del respecte a la seua terra, la seua cultura i la seua gent. En definitiva, els ensenyava a ser persones.  Continuar llegint
 
L´inocència activa
Per Vicent Ramón Calatayud
Bo. Hui ya no se sorprén l´inocència d´este modo. Ya no se fa sanc, de broma, contra els chiquets. Hui s´abusa més impunement d´alguns no naixcuts. I matant-los ningú podrà vore cóm al remat podrien riure, inclús els qui inocents feen riure.  Continuar llegint
 
ACPV en Expojove 2009 o una nova agressió al valencianisme
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Pero enguany les coses no anaven a ser com l´any passat o l´anterior, puix com a novetat i per primera volta, l´associació catalanista Acció Cultural del País Valencià (ACPV), subvencionada per la Generalitat de Catalunya, tenia un lloc en la fira, en un cantó de no res pero que en realitat és un lloc privilegiat puix és un cantó molt transitat i en un pas de gent prou notable, ya que està en l´entrada del pavelló.  Continuar llegint
 
Navidad
Per Cesáreo Jarabo
Hoy estamos todos de enhorabuena: Ha nacido el Salvador, y como muestra de esa evidencia, para nosotros pobres mortales duros de cerviz, incapaces de contemplar y mucho menos de respetar la vida que nos es generosamente entregada, un grupo de sacerdotes, en silencio, modestamente, sin que nadie se entere, han hecho donación de su paga extra de Navidad para atender en lo posible las necesidades de los más pobres.  Continuar llegint
 
A nuestro Arzobispo, D. Carlos
Per Juan Vanrell Nadal
Muy apreciado Sr. Arzobispo de Valencia: La prensa local ha resaltado su buena voluntad de reanudar la edición paralizada del “misal en valencià”. Por lo leído, le va a asesorar la Academia Valenciana de la Lengua. “¿De qué lengua?” nos preguntamos muchos. Porque es público y notorio que la AVL sigue los dictados del Instituto de Estudios Catalanes y proclama, en contra del sentir y querer del pueblo, que “catalán y valenciano son una misma lengua catalana”. Esta aseveración, desde el estudio serio de la Filología, es una falacia total. En Cataluña se habla catalán; en Valencia, valenciano; en Mallorca, mallorquín.  Continuar llegint
 
El romanç valencià o aljamia dels "Ayam" valencians (i IV)
Per Agusti Galbis
Hem vist que, entre la descomposicio del califat de Cordova i la reconquista de Jaume I, el territori Valencià tingue pocs “sarraceni de natura” per governants. En el sigle XI l´immensa majoria foren descendents de cristians que parlaven en romanç, cosa que es repeti durant practicament la mitat del sigle XII. I si ells el parlaven, no tindrien massa interes en evitar que deixaren de fer-ho els seus subdits.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75  Següent >>
1490 registres trobats