HISTORIA

La batalla d´Almansa. Part 2ª  
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 58
Berwick va saber per un espia, probablement un alt oficial portugués1, que l’objectiu dels aliats era avançar cap a Madrit, i no atacar-lo. El 16 de febrer, els anglesos des d’Alacant entraren en Xixona, el 25 en Novelda i el 26 en Elda, en la seua marcha cap a la Foya de Castalla.  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 58
Per tant, era esta denominacio, llengua valenciana, la que s’havia imposat, sense necessitat de tardar sigles, com era –segons ell-, llogic. Més dic: encara no s’ha imposat. Volen imposar-la, que no es lo mateix.  Continuar llegint
 
Anotacions d´Historia: Castello, fillol i fadri de lo nostre Regne de Valencia (I)  
Per Federico Bonillo Vigo. Revista Renou Nº 58
Transcorreguts uns quants anys de viure en l’arida montanya i com ya no havia que tindre temor a un enemic tenaç i valent com ho eren els moros,  els antics castellonencs trataren de traslladar la poblacio a la “plana“ veïna, nomenada “el Palmeral de Borriana”  per a poder gojar i fruir de la seua fertilitat i de l’abundancia d’aigua.  Continuar llegint
 
¿Repoblacio catalana?  
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 58
L’atra possibilitat es que la cultura i llengua “catalana” nos la portaren els García, Martínez, Sánchez, Pérez, González, etc.., abrumadorament majoritaris en esta provincia i en la de Valencia i Alacant tambe; pero no donem idees, per que estos “ocupes culturals” son capassos d’apuntar-se-la i demostrar-lo “cientificament”.  Continuar llegint
 
Castellologia de Borriol  
Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 57
La localitat es troba situada en els llimits geografics de la comarca de la Plana Alta. Fon una de les principals poblacions de la zona en l’Edat Mijana pel seu estrategic emplaçament i les seues possibilitats defensives. La vila s’assenta al peu de la seua fortalea i està custodiada per muralles.  Continuar llegint
 
Trescents anys des de la desfeta d´Almansa  
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 57
En parlar del 25 d’abril de 1707 a molts nos ve a la memoria el fet historic que va supondre la Batalla d’Almansa, i les conseqüencies que va comportar, de manera especial, per als valencians.  Continuar llegint
 
La batalla d´Almansa. Part 1ª  
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 57
El 25 d’abril de 1707, en la plana d’Almansa, dos eixèrcits chocaren en una batalla que va decidir el destí de Valéncia com a Regne. Allí, es va perdre, i es va guanyar, una corona. Les conseqüències de la batalla d’Almansa encara estan vives en el subsconscient colectiu dels valencians.  Continuar llegint
 
Las traducciones de Bonllabi al idioma valenciano  
Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 57
Nuestro idioma se anticipaba al de los vecinos, pues los impresos de Lulio en castellano y catalán fueron más tardíos; incluso en 1749 los mallorquines recurrieron a nuestra edición para publicar el Blanquerna, tal como recuerda la portada: “traducido fielmente ahora del valenciano y de un antiguo manuscrito lemosino, al castellano (Blanquema. Mallorca, 1749).  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 57
Els valencians actuals, com tots els nostres antecessors, si no volem que nos siguen aplicats estos aspres dicteris, hem d’afirmar i defendre que la nostra llengua, naixcuda en terres valencianes del parlar romanic anterior a l’ocupacio cirstiana, i que en Valencia tingue el seu Sigle d’Or –que no en els condats catalans-, es la Llengua Valenciana. Continuar llegint
 
Les muralles de la ciutat de Castello  
Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 56
El noble Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la poblacio de Castello en el pla, la disenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construiren en el mur, configurant la muralla migeval.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15  Següent >>
145 registres trobats

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: