cites

...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...
Joanot Martorell (1413-1468)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

Sentandreu y els “blindats” de l’AVLL
Per Ricardo García Moya
L’atre día, els periodistes del nacionaniste Levante botaven d’alegría al donar el titular: “El Supremo blinda la Academia contra el recurso de Sentandreu” (4/4/10). Més blindat estava Robespierre el 26 de joliol de 1794 y, al sendemá, els bochins li teníen esmolá la guillotina pera ferli arreglet de bascoll.  Continuar llegint
 
Payesus lingüísticos... de la remensa valenciana
Per María Teresa Puerto Ferre
La zafiedad esta vez también salpica al estamento oficial valenciano que, imitando a la pueblerina casta catalana, derrocha cientos de millones en la bohemia titiritera del izquierdismo-polilla mientras pone veto para Valencia a la cultura universal representada en esa comedia universal como es ‘El avaro’ de Molière, protagonizada por un maduro Juan Luis Galiardo en uno de los montajes más caros de la temporada.  Continuar llegint
 
Sobre la situación actual de España
Per Cesáreo Jarabo
¿Qué preocupa más hoy al pueblo español?, ¿tal vez Europa?, ¿tal vez la inmigración?, ¿tal vez las “ayudas agrícolas?, ¿tal vez el Protocolo de Kioto?, ¿Las autonomías?, ¿la educación?, ¿el aborto?, ¿la violencia doméstica?, ¿la homosexualidad?, ¿Oriente Próximo?...  Continuar llegint
 
Nebot i Pérez i la seua obra gramatical
Per Juli Moreno Moreno
Josep Nebot i Pérez naix en Vilarreal en 1853 i mor en 1914. Cursà la carrera de Farmacia i descollà com escritor, pero la seua professio seria la de Archiver en la Biblioteca de l´Universitat de Valencia. D´entre les seues diferents publicacions es volen destacar les de caracter llingüistic: Apuntes para una gramática valenciana popular (1894) i Tratado de ortografía clásica valenciana (1910).  Continuar llegint
 
Entre chorizos
Per Cesáreo Jarabo
Hay chorizos pequeñitos; chorizos medianos; chorizos grandes, y chorizos gigantes. Y los hay en una producción pasmosa; tanto que parece mentira que pueda existir materia prima que embutir... Y sin embargo la hay. Maravillas de la tierra.  Continuar llegint
 
Falles folles fetes foc, i fum de boja
Per Rogle Constanti Llombart
Cada any assistim a noves desafeccions, a cóm determinades falles –¿Hauriem de dir-los “fatlles”?, grafies mes aberrants llegim tots els anys-, en eixe afany subnormalitzador ni tan sols respecten les formes lexiques valencianes, i no dubten en substituir-les per l’engendre de laboratori que els mes jovens deprenen en l’escola i traslladen als llibrets, escrits i cartells, pensant que aixina fan un favor a la festa i a la llengua.  Continuar llegint
 
¿”Quo Vadis”, Mallorca?
Per Juan Vanrell Nadal
Mallorca pasa por momentos tristes y preocupantes. Ya no es, en casi nada, aquella isla tranquila, dulce, serena, sensata, acogedora, comprensiva, ahorradora, sin prisas (“no li péguis, jà arribarêm, pòbre animal”, me decía mi padre cuando de regreso a casa azuzaba al mulo) sufrida, callada, paciente y sobre todo honesta.  Continuar llegint
 
“Papallona”, la paraula perduda
Per Xavier Gimeno Alonso
Fa uns dies, parlant en un companyer de treball i comentant activitats deportives, em digué que ad ell li agradava molt nadar a l’estil “papallona”. Yo li pregunté que aixo que classe d’estil era i tambe a quin sant amprava eixa paraula quan aci en Castello mai s’havia dit per a nomenar ad eixa classe d’insecte, i que els valencians diem “palometa”.  Continuar llegint
 
Josep Maria Guinot: Filólogo, erudito y patriota
Per Josep Maria Guinot i Galan
Josep [Chusep] Maria Guinot fue uno de nuestros más importantes eruditos lingüísticos, doctor en Teología y en Filología Románica, catedrático de Religión y Latín, docente, traductor, escritor, articulista...  Continuar llegint
 
Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Capitul II. Fonetica Valenciana. Consonants palatals i velars. La silaba)
Per Josep Maria Guinot i Galan

Acabem el Capitul II (1ª part del llibre), corresponent a la Fonetica, que parla de les consonants palatals i velars, i acaba en la silaba, agrupacio de sons; dins de la fonetica valenciana, del llibre de D. Josep Mª Guinot de Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana.

A partir d´ara vindra l´Ortografia (2ª part del llibre).

 Continuar llegint
 
La blavera Aminetu Haidar y Salvador Pallarés Garí
Per Ricardo García Moya
Yo volía escriurer una carta auberta a Aminetu Haidar, pero tinc davant el careto d’este filólec en Internet y, de veres, crec que’l seu ego mereix prioritat. Com tret d’un mole “progre” del pasat sigle, Salvador Pallarés Garí oferix image d’home cavilós, comprometut en deféndrer als blavers del Sahara, no als del Reyne de Valencia.  Continuar llegint
 
La explicación de la falla
Per Cesáreo Jarabo
Y es que, no ha sido este año el que más me han gustado las fallas, ni ha sido este año el que más crítica inmisericorde he detectado; casi diría que pesa demasiado la subvención... Pero, ¿hasta donde pesa la subvención?; ¿donde empieza la posibilidad de realizar una falla a costa de otra falla?  Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana: El tabalet i la dolçaina (i III)
Per Agusti Galbis
En primer lloc, hem de saber que la musica i els instruments de musica de l´Espanya musulmana, deuen molt a la musica i als instruments de musica de l´Espanya premusulmana. (“Música árabe-española” de Mariano Soriano Fuertes).  Continuar llegint
 
Ceferino Maestú en Castellón
Per Colectivo 33
A sus 90 años, este luchador incansable por la justicia social, humanista por formación y por convicción, hizo una clarísima exposición de la situación actual de España y apuntó sin rubor a la que entiende, no ya como única manera digna de salir de la crisis en que vivimos, sino como manera de vivir la vida con una dignidad que supera los atavismos mercantilistas de una sociedad muerta.  Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana: El tabalet i la dolçaina (II)
Per Agusti Galbis
Per a demostrar els desficacis que diuen els acatalanats, quan parlen de la dolçaina, i que hem reproduit al final de l’articul anterior, donarém una serie de cites, que posen de manifest que la dolçaina ha segut popular des d´ans del s. XVIII, havent acompanyat des de sempre totes les manifestacions de festa i alegria del poble valencià. Vorem com dificilment els “romàntics de la ciutat de València del XIX” pogueren condicionar els fets dels sigles anteriors, fins al XIV.  Continuar llegint
 
A rant del nacionanisme de Vicent Alvarez
Per Ricardo García Moya
El CVC del autoodi y l’academia catalana d’Ascensió, per desig y amparo (‘amparo’ es valenciá patrimonial) de la Generalitat del PP, aufeguen al valenciá e introduixen el catalá, mentres els mijos de comunicación els ballen els nanos. Si en la Generalitat tingueren una miqueta de vergonya, a tots estos manobrers del catalanisme els tiraríen al carrer per haver defraudat l’encárrec que teníen: deféndrer el valenciá, no el catalá.  Continuar llegint
 
La “catifa” del Canal 9
Per Xavier Gimeno Alonso
Estic fins als nassos d´escoltar constantment la paraula "catifa" per mig del Canal 9, hui mateix, ab motiu dels "Oscar" del cine, ho han dit 2 o 3 voltes mes.  Continuar llegint
 
Titulares y suplentes
Per Cesáreo Jarabo
Yo no soy aficionado a los deportes de competición, y mucho menos a ser espectador de los deportes especialmente diseñados para entontecer a las masas; sin embargo, y contra mi voluntad, dada la extraordinaria dedicación que el sistema aplica para que llegue a todos una información que a nadie interesa, tengo muy fresco el significado de “titular” y de “suplente” en estos menesteres.  Continuar llegint
 
Una nueva forma de hacer política
Per Unio Valenciana
Comunicat d´Unio Valenciana, en castellà i en valencià, referint-se a la classe politica i la situacio actual.  Continuar llegint
 
El “cientifisme” de Pompeu Fabra y l’IEC
Per Ricardo García Moya
Com ya coneixem, el Memorial Vilarig (a. 1607), escrit en idioma valenciá cancilleresc, donava noms de certes mercaderíes, noms que aplegaven de Sur a Nort del Reyne, unificant l’idioma. Abanda de la riquea llexicográfica del document, el seu análisis per l’IEC mos mostra el “cientifisme” que practicaven els seus membres, incluit Pompeu Fabra, auténtic pare, mare y yayo del catalá que la Generalitat de Font de Mora obliga a depéndrer a chiquets y funcionaris. Com a eixemple d’eixa manipulació triarem el sust. “conchal”.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75  Següent >>
1490 registres trobats