HISTORIA
| Rutes cidianes per terres de Castello i Valencia | |
| Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 69 Les gestes de Rodrigo Díaz de Vivar foren arreplegades en diverses fonts lliteraries, histories migevals i croniques arabigues i cristianes. L´esperit del cavaller de l´edat mijana animà a joglars anonims a evocar les seues gestes. Continuar llegint |
|
| Concatedral de Santa Maria | |
| Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares. Revista Renou Nº 69 Coneguda en un principi com, Iglésia de Santa Maria la Major. I més en avant com, Iglésia Archiprestal de Santa Maria de l´Assunció. Continuar llegint |
|
| En el 30 aniversari de les Normes de la RACV o Normes d’El Puig. | |
| Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 69 En març de 2011 es compliran trenta anys de l’acte d’adhesio a la normativa ortografica que, uns anys abans, havia fet publica la Seccio de Llengua i Lliteratura de l’Academia de Cultura Valenciana (ACV), ara Real. Mes de mil intelectuals i un gran numero d’entitats i associacions feren costat a la proposta ortografica per a la llengua valenciana en aquell acte, celebrat en el simbolic Real Monasteri de Sant Maria d’El Puig. Continuar llegint |
|
| Teodor Llorente, ara que fa cent anys | |
| Per Oscar Rueda i Pitarque. Revista Renou Nº 69 El 2 de juliol de 2011 se compliran cent anys de la mort del poeta, periodiste i polític valencià Teodor Llorente i Olivares. Resumir en unes poques llínees la biografia del més important component de la generació lliterària de la Renaixença valenciana resulta complicat... Continuar llegint |
|
| Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre ´Pomell de Valencianitat´) | |
| Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 69 Hi ha moltes maneres d’escriure coses, falsejant-les. Una d’elles es dir veritats a miges. Una atra es afirmar coses lleugerament, callant, silenciant fets i motivacions que capgiren el sentit de les afirmacions. De tot se troba en els escrits catalanisadors, i concretament en els de S.G., volent fer creure quimeres. Continuar llegint |
|
| Las lenguas oficiales de la Cancillería | |
| Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 69 La glosolalia afecta a los paleógrafos del IEC, no a los manuscritos originales, por lo que hay que recordar que jamás ordenó Jaime I que la documentación valenciana se escribiera en catalán. En ocasiones, aunque no era habitual, el funcionario citaba el idioma. En la documentación remitida a la Cancillería, en 1586, el consell desea que se entregue en mano a Felipe II; en este caso puntualizan que, aunque "escrita en lengua valenciana" (ACA. L.1350), sea traducida por un noble valenciano residente en la corte. Continuar llegint |
|
| Tres dignitats del llinage Borja | |
| Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 68 De tots els llinages valencians el dels Borja ocupa un lloc preeminent dins del Regne de Valencia per la influencia que eixerciren en la Historia de la Humanitat i especialment en la Historia de l´Esglesia en els segles XV i XVI i pels juis de valor sobre les controvertides personalitats d´alguns dels membres de la dita familia. Continuar llegint |
|
| Joanot Martorell, en la celebracio del 600 aniversari del seu naiximent | |
| Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 68 El present any, fon declarat per les institucions valencianes com any Joanot Martorell, un homenage al nostre noveliste mes universal que es celebra en motiu del 600 aniversari del seu natalici i dels 550 anys de l’edicio del Tirant lo Blanch, la seua novela. Continuar llegint |
|
| Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat") | |
| Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 68 El segon testimoni d’intelectuals valencians que presenta es el d’un català, el tortosí Cristòfol Despuig. D’ell sí que transcriu un bon tros de dialec novelesc de 1557, replegant la llegenda de les donzelles. Continuar llegint |
|
| El manuscrito 1324 de la Biblioteca Nacional de Madrid | |
| Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 68 El manuscrito 1324 de la Biblioteca Nacional de Madrid (desconocido, creo, por el Constitucional y el Congreso) fue iniciado en mayo de 1693 por Juan de Ayala, un gramático experto en lenguas sagradas y romances. Con caligrafía barroca, Ayala cita el idioma del Reino, recordando que "la lengua valenciana tiene muchísimos vocablos moriscos, de que hago largos índices en obra aparte" (BNM. Ms. 1324, f. 227, r). Continuar llegint |
|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 Següent >> 145 registres trobats |
cites
Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propiosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
