Associacio Cardona i Vives

Apunts de gramatica valenciana

Per D. Josep María Guinot i Galán

El pronom.

Pronoms personals. Pronom es la part de l’oracio que designa una persona o cosa sense donar el seu nom, fent referencia al mateix temps a persones gramaticals.stes son tres: primera, la que parla; segona, la que escolta, i tercera, aquella de la qual se parla. La primera i segona persones gramaticals denoten sempre persona, animal o cosa personificats; la tercera, pot denotar persones, animals o coses.

Els pronoms es classifiquen en: personals, adverbials, demostratius, possessius, indefinits, relatius, interrogatius i exclamatius.

El pronom personal es el que designa les diferents persones gramaticals a les que es referixen els verps. Poden revestir formes forte, o accentuades, i forma debil o atona. Estes ultimes, per la varietat de combinacions que es poden presentar, -segons les seues funcions- donen lloc a una complicada casuistica, que es vorà en son lloc.

Els pronoms personals forts o tonics son:

	Singular	Plural
De 1ª persona	Yo, mi	Nosatros (nosatres)
De 2ª persona	Tu, Voste	Vosatros (vosatres) Vostes
De 3ª persona	Ell, ella	Ells, elles

Els pronoms personals debils o atons son:

	Singular	Plural
De 1ª persona	Me o EM	Nos
De 2ª persona	Te o ET	Vos
De 3ª persona	Se o ES. Lo, la, li, EL	Ells, elles

Els pronoms personals debils, segons la posicio que ocupen, poden ser de forma plena, reduida, elidida i reforçada, com vorem mes avant.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)