També Paco Obrer nos Faltà

Per Vicent Ramon Calatayud

De puntelletes, com els bons comencen a empinar-se cap al cel, també te n´has anat, sense armar més pols ni remolí. Perque tu eres dels que sempre callaven, pero mai deixaven de treballar, d´acaronar i acaronar la suma, en les mapreses de la Pàtria. Seguies i enguiscaves als qui podien i devien comprometre´s, pendent sempre de buscar ocasions d´encontre, les quals trobaves i fructificaves, des de la discreció, des de l´oportuna i faenera segona fila. Mes que no tenies inconvenient d´amagar-te darrere d´un olorós havà de rollat artesanal, que bon gust si que tenies. I qué li anem a fer. No hi ha que matar al pregoner, en este cas Las Provincias no tingueren cap de culpa, per donar-nos la mala nova. Toca. Que foren també les seues fulles les que arreplegaren el meu plany, fent públic l´últim abràç, que ara eixample a través del Renou.


Paco Obrer en el nomenament d´academic
a D. J.M. Guinot
Foto: Domingo Gimeno

La postrera volta que nos trobarem degué ser en Castelló. Me demares, Paco, que te parlara, perque aixina me coneixeries millor ¡malaít sucre! Estaves prou minvat i encara vingueres a donar-li calor d´amic al soterrar del Pare Guinot, quant tan trists estavem tots, acorrufats els cors per la gran pèrdua i en dies de gel i negror per a la Valéncia tota.

Perque a tu mai te posaven falta els amics, i ho demostraves venint quan les ocasions no eren tan bones, t´he de recordar ara, units en en el recort a Castelló. Precisament al correr dels dies -ne fa un llustre- faig present un anterior encontre, junt a mossén Guinot: quan uns magnàmims valencians d´ample registre, arraïlats i forts en La Plana, tingueren la gràcia de fer-nos FADRI, en la fraternal festa dels reconeiximents que l´Associació Cardona Vives celebra, cada any en més sentit. I nos regalaren una velada plena d´afectuosa valencianitat.

I perque el recort se´n va més llunt i nos situa en l´Hotel Astoria fent-li un homenage a Miquel Adler, ho retrac. La guapa de la teua muller, estava molt més guapa, gojant de la serena bellea de la maternitat, que duya en el seu ventre, i Senent Llàcer, el periodiste de Sagunto, refleixà en la càmara televisiva. Eren uns atres temps. Deviem ser més senzillament feliços i pobres, teniem la sort de que no intentaren "ajudar-nos" tant.

No sé quí m´argumentava, positiu com a mi m´agrada pensar, que ara junt a Sant Pere i fent-li companyia a Sant Vicent, deveu d´estar-ne preparant alguna grossa. Els acadèmics Casp, Guinot i Costa, montaran l´acadèmia del cel, per tal de ser els primers, com sempre els valencians. Tindran la crítica positiva d´Adlert, pero l´endolçarà la gràcia de Delmonte i Melià, mentres urdix la trama fallera Édison Valls, en el seu amic Lizondo, i tu fas d´alavalentador, trobant mijos. Pero entre tantes coses que podeu i deveu fer ¿no trobareu remei per a que la bona gent d´este poble que és el vostre, avance cap a la pau, sense pressa per morir-se? La fraternitat heròica que tu practicaves, segurament és la millor medicina per a molts dels mals que nos atenallen i nos impedixen avançar com a poble, que se sap i se vol, mentres surem per esta terra, cada dia més eixuta i malcorada.

A l´encomar-te al Pare, pregant-li sàpia acollir-te i confortar-nos a tots, junt a la teua família, s´atrevim a demanar-li també que nos envie unes quantes sàries de trellat, perque les necessitem de veres, per lo manco per a fer profitosa la sembra d´unió i concòrdia valenciana que tu praticaves. Descansa en pau, amic, i seguix urgint-nos a treballar millor.

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: