Refrans Valencians
Per Carlos RosNo queda ben confessat, qui no torna lo furtat.
No deixes les sendes vèlles, per anar per les novèlles.
No plou pera qui anar vol.
No vull, no vull, pero no le pert lull.
Ningù es home, fens home.
No sies may lo primer, en dir coses del tercer.
No dies may ton secrèt, à ningù, y seràs discrèt.
No mostres als fills amor, perque not causen dolor.
Not cases ab la jove, si eres vell, quet pesarà, si no prèns mon concell.
Ningù dòna, que no vulla se li agraixca.
No deixes per ton rencor, de saludar al matjor.
No confie el secular, viure del peu del altar.
Nota: Es respecta l´ortografia original.
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
