Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo catala (II)

En la primera part dŽeste chicotet estudi, vaig fer un resum general i basic de lo que mos diferencia en els nostres veïns del nort. Ara i des dŽeste capitul, anire esmicolant cada apartat, ampliant la documentacio que fonamenta eixes diferencies basiques en un principi i que ara seran mes evidents i concretes, donant-vos en la mida de les meues possibilitas (documentacio disponible) dades, dates, fets i fites que conformen la nostra realitat historica en tots els ambits i aquella realitat a voltes verdadera, a voltes ficticia de la veïna catalunya.

1.     CONSCIENCIA IDENTITARIA.

VALENCIANS:

El poble valencià va tindre coneiximent de la seua identitat i memoria historica ans de la reconquista de lŽAntic Regne Moro de Valencia ( Sigles VIII-IX Y X )

catalans:

żLa gran catalunya? durant el mateix periodo, era un territori desvalgut i sense cohesio, dominat pels Gots i Visigots. En el llibre "Que es catalunya" de Lluïs Casassas, Xavier Fabregas i atres, (Edicions 62, 1980) textualment diuen i reconeixen en la pag. 44 que : "Durant el domini dels gots (sigles V,VI i VII) i fins des de lŽany 971 a 1040, el país - que encara no podem anomenar pròpiament catalunya - tingue un paper secundari……

2.     RELLEVANCIA JERARQUICA.

VALENCIANS:

El 28 de setembre de lŽany 1238 el rei moro Zaid, firma les capitulacions de la Ciutat i Regne de Valencia i el rei En Jaume-I entra el 9 dŽoctubre en la mateixa, establint el nou Regne Cristia de Valencia, independent pero dins la Corona dŽArago, donant-li mes tart els privilegis dŽuns Furs propis com a regne.

Per tant, ans de la conquista i despres (des de lŽany 1.238) hem segut historicament sempre un Regne. Hui en dia, constitucional i estatutariament som "Comunitat Valenciana". Historica i rigurosament les denominacions serien: Corona dŽArago, Regne de Valencia, Comtat de Barcelona i en lŽactualitat "Comunitat Valenciana i catalunya" De totes les maneres els poders factics dŽuns i dŽatres han conseguit convertir el nom de la nostra comunitat en nomes i simplement "Comunitat", fent desapareixer el nom de valenciana que mos identifica com lo que som "Valencians" i ad ells els han elevat al sumun del tot i no res de "catalunya", es dir, "catalunya: una, gran i lliure", tot allo que tant diuen odiar i despreciar.

catalans:

Lleida i Tortosa eren de la Corona dŽArago en seu episcopal i com a frontera dels llimits ab el regne moro de Valencia. El comte de Barcelona, gracies a embolics matrimonials en la Corona dŽArago, adquiri predominancia dins de la llavors catalunya i mes concretament en lŽany 1350, en que no se sap com ni perque passa a ser nomenada Principat de catalunya.

Els barbarismes historics que han reafirmat com a veritats els catalans son: Corona catalano-Aragonesa i Principat de catalunya, Països catalans, Nacio catalana i en lo nsotre cas, Pais Valencià.

3.     CONSCIENCIA IDIOMATICA.

VALENCIANS:

En lŽAntic Regne de Valencia (predominà durant 6 sigles lŽinfluencia dŽarabismes i el romanç de Castella i Arago).

La tan manida teoria de lŽorigen de la nostra llengua, que afirma que va ser portada per els conquistadors que vingueren en lo rei En Jaume-I, se cau pel seu propi pes, puix lŽhistoriador E. Vidal i A. Ubieto, afirmen en sifres lo següent:

Els oriunts entre lŽany 1387 i 1396 son: Valencia 36%, Castello 30%, Terol 28%, catalunya 1,2%, Saragossa 1,2%, Extrangers 1,2% i restant Peninsula 2,4%.

NŽhi ha un atre reconte des de 1401 a 1450: Valencians 51,64%, Aragonesos 15,72%, Castellans 11,50%, Extrapeninsulars 11,50%, catalans 4,23% i per determinar 5,41% i en 1457, el casell de lŽinmigracio per regions oferix ad estes sifres: Castellans 63,5%, Valencians 27,6%, Aragonesos 5,9%, catalans 2,5% i Balears 0,5%. En les Corts de Monsò en lŽany 1.510 el reconte de cases era de: 55.616 cases per a tot lo Regne de les que 9.879 estaven en Valencia i per lŽany 1.489 la proporcio de musulmans, mossaraps i cristians en tot lo Regne de Valencia era del 50% i perque lo Poble Valencià ya tenia una consciencia idiomatica pre-jaumina, a lo manco dos o tres sigles ans, com ho demostren les impreciables "Harges/Jarches valencianes" que apareixen ya en lo sigle IX, dins del moviment cultural mossarap.

catalans:

En els desparramats comtats catalans, predomina lŽidioma a mitat cami entre la llengua romanç dŽArago i les influencies del provençal del sur frances).

Els ilustres personages religiosos uns i soldats atres de la Marca Hispana que vingueren en lo rei En Jaume-I, una volta firmada les capitulacions, els primers sŽentornaren cap a les seues diocesis i els atres al prohibir-los lo rei aragones lŽentrada en Valencia " a sac" - es a dir a boti i rapinya - ya no tenien motius per a quedar-se en lo regne novell conquistat.

Les gents provinents dels comtats de la Marca Hispana (segons el profesor A. Ubieto, no eren mes de 1.000), i no pogueren fer valdre la seua llengua front als mes de 65.000 cristians, 2.000 judeus i 120.000 moros habitants del regne moro conquistat.

El seu llenguage estava format entre el provençal i els seus dialectes (Gavaldà, Carlades, Occità o llengua dŽOc de la comarca de Languedoc, Llemosi etc) de cap al sur de Francia, junt ab el romanç dŽArago.

El català Antoni Rubio i Lluch en lŽany 1908, dos anys en acabant del fundacional "Congres Internacional de la lengua catalana" de 1906, organisat pel mallorqui Mosen Alcover i per a inflamar els abrasors nacionalistes de la burguesia catalana, mos diu que: "La primera volta que apareix el nom "llengua catalana" es en lŽany 1.362" , quan Pere el Cerimonios mana que el llibre frances de cavalleria "Lançalot" fora traduit en llengua catalana. Manuel Sanchis Guarner, en la pagina 20 del seu llibre "La llengua dels Valencians", mos repetix eixa mateixa cita en perfecta catalanisacio o normalitzacio (perque…. " Es la primera vegada que apareix aquesta explicita denominacio"…)

4.     TRADICIONS MILENARIES i ATRES TRADICIONS.

VALENCIANS:

Mosatros tenim el milenari "Tribunal de les Aigües" i "La Casa Vestuari" del mateix i que continua reunint-se els huit juges de les huit respectives sequies ab privilegi de "Reals",com sempre cada dijous a les dotze del mati en la Porta gotica dels Apostols de la Catedral. Les primeres referencies apareixen en el califat de Cordova, encara que la certeça historica es troba quan Jaume-I conquista Valencia i confirma, en lo Fur xxxv, tots els privilegis que tenien els regadius de lŽhorta de Valencia.

catalans:

Que yo sapia, ells NO. Aixo si, tenen lŽaigua de lŽEbre, pero la malbaraten llançant-la al mar en un gest dŽautentica insolidaritat i balafiament i en un meynspreu cap als que ells diuen ser els seus germans (mosatros els valencians) i Ąara em caic de la figuera i mŽho crec.!

5.     GASTRONOMIA.

VALENCIANS:

Tenim una cuina totalment diferent en quant als aliments basics de cada dia, ab una gran varietat de plats tipicament mediterraneus: Arros en bledes, arros al forn, arros a banda, arros socarrat, arros en fesols i naps, fideua, bollitori, Borreta de peix, Cruet, caldereta de pastor i peixcador, arros empedrat dŽabaejo, coca de pimento i tomata, olleta Alcoyana, Noadeta de polp, Titaina de tonyina i pinyons, Tombet valencià, All i Pebre o Salpico dŽanguiles o de llobarro, pastissets de moniato, encaraets, arrop i tallaetes, datils dŽElig i un gran etcetera i com no: les nostres en denominacio dŽorigen TARONGES VALENCIANES i la nostra "PAELLA VALENCIANA" (no la que va fer el "carota" de Carod Rovira i companyia) i tambe tenim, segons conta la tradicio popular, la beguda refrescant, nutritiva i en propietats curatives de la quel Rei En Jaume-I al ser-li oferida a tastarla, exclama: aço es: Or Ąchata!, es a dir lŽORCHATA, i en lŽactualitat els FARTONS per a acompanyar-la.

Tenim els dolços del dia de Sant Donis (9 dŽoctubre) en la nostra tipica "Mocaorà" en el sortidet de fruites, la Piruleta i el Tronaor.     

catalans:

Ells tenen Vedella amb bolets, pollastre rostit, xai al forn, arros a la caçola amb peix, mar i montanya, canelons de carn, i....…dŽallo com mes o manco tots. Pero lo que mes de lo mes en tot lo mon sancer es el famos plat tipic de: "Pa amb tomacat i pernil" i com no "Botifarra amb montxetes" i clar, per a beure Cava. De postre Tortell de crema, carquinyolis amb moscatell o Crema catalana i els Panellets dŽarmela i pinyons.

Dir-vos que sobre el Cava (denominacio dŽorigen catalana), nŽhi ha molt que parlar, puix, en un principi volgueren apropiar-se (ademes del metodo Champanois frances) tambe de la denominacio de Champagne, pero el govern frances els parà els peus. Donats a apropiar-se de la cultura aliena i falcar-la com a propia, feren en el champagne com en la nostra "paella i lŽallioli". El nom que prengueren en acabant de Cava Ą no es dŽorigen català !, encara que ells pensen, que es nomes català, oblidant que la seua raïlam es valenciana i castellana. Ya en 1700 (encara que es remonta al romanç migeval) la paraula "cava" estava associada especialment als gitanos del Sacromonte granadi. En lo nostre Regne , tenim "aquell riu fondable, ab cava tan profunda" (Vinyoles: Obra a Sant Cristofol, 1498)) i el primer plural "caves" (Esteve: Liber, 1489). Cava, es sinonim de: cueva, bodega

6.     ARQUITECTURA I CONSTRUCCIONS TIPIQUES.

VALENCIANS:

Tenim la tipica "BARRACA VALENCIANA", les Alqueries, el Mas o Maset i les Villes, la casa de lŽHorta dels llauradors en les ceberes i els palaus i palauets valencians en la tipica frontera i porta dŽentrada en ample pati, tot dŽestil arap i en un algibe o pou dŽaigua en corriola i poal en lo centre.

La barraca es evidentement la construccio tipica per excelencia de les nostres terres. Era en lo seu temps, lŽanima de la vida quotidiana dels llauradors o peixcadors, al voltant de la cual girava el treball i la vida familiar i social de la gent. Molt a prop de la barraca dels llauradors tenim la tambe nostra cebera, construccio de fusta i palla per a secar les cebes. Hui en dia, gracies al nostre govern, que no ha fet res per a consevar ad estes construccions tipiques valencianes, no ne queden mes que unes quantes.

catalans:

Ells la casa de Pages (en femer inclos) i la Masia catalana. De reminiscencies feudals, tenen les Cases Peirals (la dels senyors) ab la casa dels massoves o pagessos que treballaven les terres per als amos o senyors.Respecte a la barraca, des de fa un 20 anys, venen anunciant i prodigant el nom de tipica casa de les terres de Tarragona (del Delte de lŽEbre, Tortosa i Amposta) com la "barraca" sense mes. De fet es una construccio de planta rectangular de 5m x 2.5m, sent el doble de llarga que dŽalçada i en teulada en forma de "V" invertida (lo mes paregut a una cebera, pero a lo gran). Evidentment, no arriba ni a ser una copia mal feta de la nostra, sense possibilitat de tindre habitacions en una primera planta o lŽandana. SŽutilisa com a caseta per a guardar els aparells atifells de llaurança, ab una chicoteta cuina i per a descansar "el pages" -el llaurador entre mosatros-. Pero com sempre: Ąfent la ma als valencians!. Mes avant explicare les coincidencies dŽestes terres en mosatros.

     …./…. continuara

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari