Apunts de gramatica valenciana. L´oracio
Per Josep Maria Guinot i GalanL´ORACIO
L´Oracio. L´estudi de l´oracio compren dos seccions: sintaxis de l´oracio simple (ab l´estudi sintactic de les parts de l´oracio), i sintaxis de l´oracio composta (oracions coordinades i subordinades).
Quan parlem, no diém paraules soltes, sino una successio de paraules, unes principals, i atres, que van davant o darrere acompanyant-les, per a expressar idees completes, i que es diuen complements, els quals tenen per objecte determinar, el sentit de les paraules principals, en extensio o comprensio.
A una paraula solta correspon una idea. Quan es comparen dos idees afirmant o negant sa conveniencia, llogicament, s´establix un jui, gramaticalment, una oracio, la qual pot ser simple o composta.
Elements de l´oracio
L´oracio gramatical es definix com "l´expressio d´un pensament per mig de paraules". Tota oracio, com a expressio d´un jui o comparacio d´idees, consta de dos elements indispensables, expressos o implicits: el subjecte i el predicat, als que freqüentment acompanyen complements.
El subjecte es la persona o cosa (material , espiritual, abstracta o inclus una frase substantivada) de la qual s´afirma o se nega, es pregunta o es dubta, algun concepte.
El predicat es lo que s´afirma o se nega, etc..., del subjecte. El predicat pot ser nominal o verbal.
El predicat nominal expressa per mig d´un substantiu o adjectiu, o una frase substantivada, una qualitat o manera de ser, estar o resultat, del subjecte. L´identitat entre el subjecte i el predicat nominal s´establix per mig dels verps ser, estar o un verp copulatiu.
El predicat verbal està expressat per un verp que indica existencia, proces o realisacio mes o menys activa o passiva i temporal. Eixemples: tu existixes; yo cante; ell era premiat.
Els complements son les atres paraules que freqüentment s´agrupen ab el substantiu (subjecte) o el predicat nominal o verbal (adjectius, adverbis, determinants, pronoms, nexes).
cites
Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.Bonifaci Ferrer (1478)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
