Vaig llegir un llibret,
regal d´un molt bon amic,
parlava sobre la Balma i la Verge,
de l´entorn que la rodeja i yo d´aixo soc testic.
Em inspirà uns versets,
a la Verge que es Maria,
que te el trono dins a la cova,
i l´ermitori, al carassol del migdia.
Per tindre l´ermita en la cova
es diu Verge de la Balma,
ella la Nostra Senyora,
i la que me furta la meua "alma".
Sa casa es a la montanya,
en un agrest païsage,
la boga del campanari,
com espasa cap al cel, proclama eixe llinage.
Ella es la Mare de Deu,
segons creu el que te fe,
parlen d´alguns milacres,
d´endimoniats i demes.
Pujant per la Creu Coberta,
cami d´eixe ermitori,
monten multitut de romers,
van resant, per fer fugir al dimoni.
Pugen costera amunt,
des de la gran Creu Coberta,
a dalt t´espera la Verge,
que no dorm, sempre desperta.
Escolta quan li demanen perdo,
perdo pel´s nostres(seus) pecats o que es cure algu malet,
tots mostren el testimoni,
quan mostren la seua fe.
Quan el riu Bergantes passa,
fa una molt gran revolta,
li diu adeu a la Verge,
perque baixa per secans, fins arribar a l´horta.
El riu quan fa eixos meandres,
clar i net el seu passar,
passa prop de l´ermitori,
pareix que vol a la Verge festejar.
Tot silenci, en els monts i en eixe cel de Sorita,
no mes el trenquen els pardals,
per a dir a la Verge,
que es miraculosa i bonica.
Diuen que ficaren la reixa,
per protegir-la de l´entorn,
perque ningu lo comprove,
si palpita o no el seu cor.
I es que pareixes de carn,
i no de fusta pintada,
es com si es quedà en esta terra,
al pareixer, oblidada.
Eixe dia huit de setembre,
dia de romeria,
on el romer manifesta la fe,
l´esperança i eixa sana alegria.
Hi ha que obrir-se a la creencia,
creure en Crist i tindre fe,
en la Verge que es la Mare,
creure en Deu i en el Cel.
¡Adeu Verge de la Balma!,
atre dia tornare,
per vore la teua careta,
i per mostrar-te meua fe.
Ya ha passat l´algaravia,
els romers s´en van a casa,
et quedes molt tranquileta,
en el silenci del mont, i en eixa tan gran covassa.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |