Apunts de gramatica valenciana
Per Josep Maria Guinot i GalanEls adjectius numerals ordinals
Els ordinals son els adjectius que servixen per a indicar l´orde de les coses o el lloc que ocupen dins d´una serie: el primer, el quart.
Hi ha dos series d´ordinals: una erudita i una atra vulgar.
De formacio erudita: derivats directament del llati
Primer, segon, tercer, quart, quint, sext, septim, octau, non, decim, undecim, duodecim, decim tercer, decim quart, decim sext, decim septim, decim octau, decim non, vigesim, vigesim primer, vigesim segon, trigesim, quadragesim, quinquagesim, sexagesim, septuagesim, octogesim, nonagesim, centesim, centesim primer, centesim segon, milesim, millonesim, billonesim…
De formacio vulgar:
Sise, sete, huite, nove, dese, onzé, dotzé, tretzé, catorzé, quinzé, vintidose, vintiquatré, trente, quarante, cinquante, xixante, setante, huitante, norante, cente, mile…
Tots fan el femeni en –ena: dotzé-dotzena, mile-milena.
En els ordinals de formacio erudita sol anar la dena davant de l´unitat, pero pot anar darrere: quint decim o decim quint.
Els ordinals admenten formes variables en genero i numero: primer, primera, primers, primeres.
S´aconsella que a partir del decim, els ordinals es formen perifrasticament, dient “el que fa…” (i amprant el cardinal corresponent). Eixemple: el que fa dotze, etc…
cites
La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morischFrancesc Eiximenis
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
