Valencià, portogues, castella i occità

Per Blai Vazquez i Garcia

Les llengües romaniques peninsulars originaries naixcudes en l´edat mija son tres: el valencià, el castellà i el portogues. De la segregacio en Catalunya i Galicia del l´occità i el portogués, respectivament, naixen en el segle XIX el català i el gallec, coincidint en el periodo de renaiximent valencià. Frut del nacionalisme imperialiste pancatalaniste, es declara oficial el català en Balears a finals del segle XX que, junt al vasc, dona per resultat els cinc idiomes que en l´actualitat es tenen per oficials en l´estat espanyol.

Les tres lengües romaniques originaries de la península es formen en el mateix eix peninsular, procedint directament del llatí vulgar mantingut durant la dominació arap, i no per l´importació de llengües dels qui s´encarregaren de frenar l´avanç sarraï en la marca hispànica carlovingia.

En Portugal surgix en identidad propia la llengua portoguesa. El portogués procedix del llatí vulgar o romanç. Els inicis de la lliteratura portoguesa daten del segle XIII. El portogués se pareix molt al castellà i, a pesar de les diferencies gramaticals, fonétiques i léxiques que les separen, abdos llengües s´entenen. El léxic del portogués conté algun celtisme i, com el valencià i el castellà, gran número d´arabismes, helenismes i aportacions d´orige fenici i cartaginés. La base de la llengua portoguesa moderna i culta la configura el dialecte de Lisboa.

La llengua castellana naix en identitat propia en Castella, tambe procedix del llatí vulgar o romanç. En la Castella del segle X ya apareixen anotacions romançs en els textos en llatí. Tambe baix el domini arap de la península ibèrica les comunitats cristianes parlaven mossarap, es a dir, la llengua romanç heretada de l´època anterior a la conquista musulmana, que mantingueren sense grans alteracions, be per afirmació cultural que marcava la diferencia en les comunitats araps i jueua, be per falta de contacte en les evolucions que s´estaven desenrollant en els territoris cristians. En esta llengua s´escriuen alguns dels primers poemes lírics romançs, composicions escrites en alfabet àrap o hebreu, pero que transcrites corresponen a una llengua arabic-romànica. Finalment, el primer pas per a convertir el castellà en la llengua oficial del regne de Castella i Lleó el donà en el segle XIII, Alfons X, que manà compondre en romanç, i no en llatí, les grans obres històriques, astronòmiques i llegals contemporànees.

En Valéncia, naix en identitat propia l´idioma valencià. El valencià naix del baix llatí o romanç, puix els araps no imposaren la religió mussulmana a les poblacions ibèriques conquistades; els cristians valencians pugueren conservar el lliure eixercici de cult, pero al continuar vinculats a s´antiga religió, se convertien en tributaris (dimmíes), subjectes al pagament d´imposts especials. Molts valencians, als qui el regim visigot havia privat de sons bens, optaren per la converssio a l´Islam, lo que els conferia de forma automàtica fruir de l´estatut personal dels musulmans de naiximent. Estos neomusulmans formaren els nucleus mes numerosos de la població mussulmana, sobre tot en el sur i l´est de la peninsula (Regne de Valéncia) i eren coneguts en al-Andalus en el nom generic de musalima i sobre tot en el de muwalladun (muladins); pareix que el primer terme s´aplicava als conversos propiament dit i el segon a sons descendents. Els qui no vullgueren adoptar l´Islam i conservaren la religio cristiana foren cridats mossaraps (de l´arap musta´rib). En quant als jueus valencians que habitaven casi exclusivament en ciutats pugueren conservar el dret a practicar son cult, pero foren obligats a pagar els imposts especials que recaien sobre tots els tributaris. Els araps no tenien la superioritat numèrica suficient per a convertir sons inmenses conquistes en territoris de poblament; es llimitaren, puix, a propagar la seua religio un poc per totes parts, a exigir l´arabisacio social de les poblacions sometides a la seua autoritat i a formar els quadros politics de cada un d´estos territoris. Finalment, el primer pas per a convertir la llengua valenciana en l´idioma oficial del Regne de Valéncia fon donat per Jaume I de Valéncia, Aragó i Mallorca, qui manà compondre en romaç valencià, i no en llatí, els Furs de la Ciutat i Regne de Valéncia.

La preponderancia cultural valenciana en els segles XIV i XV, gracies a l´immensitat dels Ausias March, els Roiç de Corella, els Jaume Roig, els Gaçull, els Fenollar i atres cent mes, sempre senyalant que escrivien en llengua valenciana o idioma valencià, varen supondre El segle d´Or valencià, primer segle d´Or de les llengües romàniques, quan el català vivia disolt dins del languedocià o provençal.

Frut d´eixe historic complexe d´inferioritat catalana front als valencians per no haver segut nació, ni tingut Senyera ni Furs, com el Regne de Valéncia, ni haver tingut poesia en l´edat mija si no es usurpant als veïns, naix este nacionalisme irracional, ahistòric i quimeric basat en l´odi que ha segut capaç de crear lobbies de pressió política, mediàtica i econòmica, de fer nyuga en els terroristes o chantage al poder estatal. Lo que siga per tal de no despertar d´un somi ilusori de la grandea que han tingut.

cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: