Apunts de gramatica valenciana. La conjuncio i lŽinterjeccio

Per Josep Maria Guinot i Galan

Les principals conjuncions de subordinacio son:

1. D’objecte: que (per a tota classe d’oracions subordinades, llevat les atributives o de predicat nominal que s’introduixen per relatius: l’home que es bo.

2. Temporals: quan, mentres, en quan, sempre que, ans (abans) de, fins (hasta) que, mentrimentes, despres que, cada vegada que, des de que.

3. Causals (causa real); ya que, perque, vist que, com que, puix que.

4. Condicionals o restrictives: si, si no, sino, en tal que, donat que, sempre que, mentres, sols que, posat que, tota vegada que.

5. Finals: per a, per a que, a fi de que, per tal de que.

6. Concessives: encara que, per mes que, a pesar de que, sempre que, a menys que.

7. Comparatives o modals: com, com si, aixi, aixi com, tant, quant, lo mateix, d’atra manera, segons.


LŽinterjeccio, es una paraula invariable que servix per a expressar en forma exclamativa un sentiment subit de dolor, sorpresa, colera, por, o menyspreament. LŽinterjeccio no te cap relacio en les demes paraules de la frase, i a vegades canvia de sentit segons el to en que es pronuncie.

Les interjeccions se classifiquen del modo següent:

1. Per rao de sa estructura, en simples i compostes: segons consten dŽuna o mes paraules.

2. Per sa naturalea, poden ser crits espontaneus o paraules usades com interjeccions (substantius, adjectius, verps, adverbis) o paraules onomatopeyiques, o siga, que imiten sons naturals.

3. Per son significat, poden ser dŽalegria, de dolor, dŽadmiracio, de silenci, dŽescarni, dŽanimacio, de desig, dŽaprovacio, de repulsa.

1. Interjeccions propiament dites: ah, ai!, eu!, ui!, uh!, oh!, oi, ca, aixa, arre, au, uf, upa, apa, up, ala, chist, che.

2. Procedents de substantius: alerta, aire, corage, animo, dimoni, ull, home, dona, jove, silenci, misericordia, Jesus, lloc, salut, calma.

3. Procedents d’adjectius: arreu, alto, be, bo, fort, bravo.

4. Procedents de verps: alça, animo, va, fuig, vaja, vinga, viva, vixca, escolta, anem, ves-te’n, da-li.

5. Precedents de adverbis: prou, fora, amunt, avall, avant, arrere, be, com!.

6. Compostes: ba-ba, ya-ya, hi-hi, au-au, ep-ep, ca-ca, Jesus i Maria, Jesus meu, mala pesta.

7. Onomatopeyics: pum, pim, pam, cric, crac: pif, paf: chip, chop: puf, patatim, patatam.

8. Hi ha tambe paraules que suposen inconveniencia o blasfemia, algunes de les quals se diuen desfigurades: cordons, caramba, diantre, etc...

Les interjeccions no onomatopeyiques, equivalen a una oracio en la que sŽhan suprimit alguns o tots els elements restants; alerta, es igual a “aneu alerta” “animo”, vol dir “tingau animo”.

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: