Iglesia Archiprestal de Sant Mateu

Per Marivi Ferrandis i Olmos

Una vegada mes, tornem a estar en tots vosatres per tal de continuar viajant per les nostres terres, terres que conformen la nostra rica i variada geografia, dignes de visitar pels diversos encants que contenen.

En esta ocasio ens traslladarem al Baix Maestrat per tal de visitar una vila, la de Sant Mateu, que des dels seus inicis contà en el favor de les ordens de cavalleria com era la de l’Hospital de Sant Joan i la de Montesa, fins a que gracies a esta ultima va conseguir la categoria de capital del Maestrat, ya que fon esta vila de Sant Mateu l’elegida pels mestres com a lloc de residencia, la qual alternaven en Valencia.

Esta vila, documentada com a poblat ya a finals del segle XII ha segut culturalment i historicament molt important ya que en ella s’han vixcut acontenyiments de gran reso a tots els nivells, fins i tot l’universal, d’entre els quals destaquem la renuncia al soli pontifici del Papa Clement VIII, acte en el qual es posà fi al llarc conflicte del Cisma d’Occident i propicià la reunificacio de la direccio espiritual de l’iglesia, dins el marc del Palau dels Mestres de la vila, el 14 d’agost de l’any 1429.

La vinculacio de la vila a les ordens de cavalleria durant sis segles feu que Sant Mateu fora un centre de destacada espiritualitat, i en eixe sentit cal destacar una iglesia, l’archiprestal, dins la qual es materialisaren tots estos sentiments religiosos de l’epoca.

Esta iglesia constituix un compendi d’estils, els quals son un reflex dels gusts artistics que dominaven en la societat de l’occident cristia de la Baixa Edat Mija. En la seua arquitectura es conjuguen i es yuxtaponen les formes de la portada romanica de la primitiva edificacio en les esveltes formes gotiques que predominen en el temple actual, el qual està situat en el carrer de Sant Domenech, molt proxim a la Plaça Major del poble.

L’actual edifici gotic anà construint-se paulatinament alhora que s’enderrocava la primitiva iglesia romanica, seguint la mateixa orientacio encara que aumentant les dimensions d’esta. No obstant aço, la frontera principal i un primer tram de nau es salvaren de la desteta a causa de l’interrupcio de les obres l’any 1440.

I es precisament esta portada –construida entre 1237 i 1257- el principal acces al temple, la qual eixecutada d’una manera sobria i senzilla constituix una de les millors de tota la Comunitat pel seu estil i qualitat. Està formada per dos grups de tres columnes i les arquivoltes estan situades al voltant del buit en l’atrompetament del mur. Les columnes –de fust monolitic cilindric- estan coronades per uns capitells corintis, els motius dels quals son de tematica vegetal i historiada. Tot este conjunt està arrematat per un arc de mig punt sense cap timpan.

A la mitat de la centuria següent, epoca aurea del senyoriu de Montesa, es pensà en ampliar el recint el qual fon sufragat pels veïns del poble de Sant Mateu, no per l’Orde. Esta empresa tan important donà el fruit d’un esvelt temple format per una nau en un creuer senyalat a l’exterior i en una capçalera que te un absit poligonal en capelles radials. En el costat de l’Epistola, entre el creuer i els peus del temple, es construi un nou acces decorat per una bonica portada gotica i en el lateral opost ad esta es construirán capelles quadrades entre els contraforts.

L’edificacio de la dita portada lateral gotica correspon al primer terç del segle XV. Està formada per dos grups de cinc columnetes molurades cadascu, de les quals partixen –emmarcant un timpa no esculturat- les arquivoltes ogivals llimitades exteriorment per fronda. Els capitells de les dites columnes estan decorats per diverses escenes be religioses o be en decoracio vegetal.

Si ens referim a la coberta de l’iglesia, esta adquirix diverses disposicions. La nau gran es cobrix per mig de voltes sixpartites les quals s’unixen entre elles per un nervi garsejat, mentres que en l’absit i en les capelles que l’envolten, la coberta es dividix en tramades triangulars. Els extrems del creuer i les dos capelles quadrades del costat de l’Evangeli utilisen voltes de creueria.

En els segles següents a la seua construccio en esta iglesia s’han dut a cap diverses reformes. En el segle XVII es realisaren obres en la capella situada en les proximitats dels peus del temple per tal d’acondicionar-la com a Capella de la Comunio i lloc d’enterrament i fon coberta per mig de voltes de creueria gotiques. A finals del XVIII es prolongà el braç del crecer del mateix lateral a fi d’albergar en este lloc un altar en la reliquia de Sant Climent. En 1884, es colocà sobre el cancell de la porta el cor en la seua disposicio actual.

Encara que en este temple es feren accions de recobriment en estuc l’interior, pintar i emblanquinar les capelles absidals, i inclus dur a terme l’oclusio de l’artistic roseto, que foren altament inadequades, la restauracio de 1953 va tornar al seu primitiu estat tan la llavor de pedra picada com els finestrals del temple.

Digne de mencio es tambe el campanar, ubicat quasi enfront de la portada gotica, de planta octogonal, en cridaneres gargoles en el seu cos superior. A mija altura de la torre s’ubica la sala del rellonge, en volta de creueria adornada en una clau central molt treballada.

Les ultimes reformes que s’han fet en este temple han estat dirigides per l’arquitecte Juan Gomis, corresponen a l’any 2001 i fan referencia a l’adequacio en pedra del mur que separava la part de la primitiva iglesia romanica de la gotica posterior, al canvi de la coberta de fusta ubicada als peus de l’iglesia, a la supresio del cor primitiu i a la recuperacio d’una pica batismal romanica que actualment està ubicada en la Capella Batismal.

En relacio al campanar i seguint les directrius del mateix arquitecte, el proces de restauracio es dugue a terme fa quatre anys i ha segut la reparacio i la neteja de les parets i l’acabament de les cobertes de la torre.

Este magnific edifici fon declarat Monument Historic Artistic en 1931 i constituix una construccio que, sense dubte, hem de visitar.

cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: