Bernat Artola (Poesia)
Per Bernat Artola¡Bona Nit!
Estant a la llum del dia
el mon em s’ha fet de nit,
perque una chica m’ha dit
que ni en pintura em volia.
I Amor, que afalaga,
em diu per consol:
“¡Bona nit, cresol,
que la llum s’apaga!”
No se per que, tinc mania
que aço que m’ha succeit,
es desdeny qui ho ha bastit
per despit o gelosia.
Si el cor, que amanyaga,
em diu que no em vol:
“¡Bona nit, cresol,
que la llum s’apaga!”
Algu, pot ser, tramaria
un plany a l’amor ferit;
mes yo soc un chic sofrit
i ho prenc tot per milloria.
Si hui el Sol s’amaga,
dema eixira el Sol:
“¡Bona nit, cresol,
que la llum s’apaga!”
(Del seu llibre “A l’ombra del Campanar”)
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
