Refranys valencians

Per Carlos Ros

Lo cavaller, a la guerra, y el llaurador a la terra.

La pobrea es fara rica, si menjar poquet s’aplica.

Lo sacerdot retirat, es de tot hom estimat.

La dona qui prèn, son cos vén.

La lletra, pel cul entra.

L’ultim quixal, costa d’arrancar.

Les burles, venén a verés.

Lo que guanya l’escolà, cantant vè, y cantant sen và.

Lo menester fa fer.

Llargues rahons acurten la nit.

La persona que molt riu, no te sòn discurs molt viu.

L’home de si confiat, prèst es perdut y acabat.

Lo que diu que ia sap proa, lo cap te mes gros que un bou.

(Se respecta l’ortografia de l’epoca)

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: