Refranys valencians
Per Carlos RosLo cavaller, a la guerra, y el llaurador a la terra.
La pobrea es fara rica, si menjar poquet s’aplica.
Lo sacerdot retirat, es de tot hom estimat.
La dona qui prèn, son cos vén.
La lletra, pel cul entra.
L’ultim quixal, costa d’arrancar.
Les burles, venén a verés.
Lo que guanya l’escolà, cantant vè, y cantant sen và.
Lo menester fa fer.
Llargues rahons acurten la nit.
La persona que molt riu, no te sòn discurs molt viu.
L’home de si confiat, prèst es perdut y acabat.
Lo que diu que ia sap proa, lo cap te mes gros que un bou.
(Se respecta l’ortografia de l’epoca)
cites
Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.Bonifaci Ferrer (1478)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
