Refranys valencians
Per Carlos RosLo cavaller, a la guerra, y el llaurador a la terra.
La pobrea es fara rica, si menjar poquet s’aplica.
Lo sacerdot retirat, es de tot hom estimat.
La dona qui prèn, son cos vén.
La lletra, pel cul entra.
L’ultim quixal, costa d’arrancar.
Les burles, venén a verés.
Lo que guanya l’escolà, cantant vè, y cantant sen và.
Lo menester fa fer.
Llargues rahons acurten la nit.
La persona que molt riu, no te sòn discurs molt viu.
L’home de si confiat, prèst es perdut y acabat.
Lo que diu que ia sap proa, lo cap te mes gros que un bou.
(Se respecta l’ortografia de l’epoca)
cites
La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morischFrancesc Eiximenis
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
