Valencianisme-s

Per Josep Vicent Guinot

El valencianisme es un concepte extrany que cada u dels valencians viu i compren dŽuna forma molt diferent, per aixo es tan dificil explicar exactament lo que es. Per a mi, el valencianisme es un sentiment, un sentiment de viure, voler i defendre cada una de les seues peculiaritats, la seua geografia, la seua arquitectura, la seua simbologia, la seua llengua..., pero clar, aixina es com yo ho entenc, pero com ho enten la majoria.

Per eixemple, hi ha un valencianisme deportiu, que consistix en ser del Valencia CF i en eixir al carrer en la Senyera quan se conseguix un titul. Està be, mes val aixo que no res. Mes encara quan, enguany, el Valencia CF ha donat una lliço de lluita contra el poder establit i dŽenfrontament contra lŽimperi millonari de la meseta, i tot aixo en armes molt mes humilts que les dels seus rivals, perque lŽexit del doblet - Campeo de lliga i Copa del la UEFA - lŽha conseguit a base de humiltat, de treball, de constancia i dŽesforç, de creure en les seues possibilitats per damunt de tot i de tots. Ha segut, per tant, una victoria de Davit contra Goliat, eixe Davit que ha lluitat a soles contra tot lŽimperi galactic
i el seu univers mediatic, i que finalment ha demostrat que ni els uns eren tan grans com nos diuen en la televisio estatal o en el diari oficial de lŽimperi, ni els demes som tan chicotets com podriem pensar-nos si nos atenem al poc de cas que nos fan eixos mijos que son tot excepte independents.

Un atre eixemple de lluita, esforç i treball diari lŽhan protagonisat els atres dos equips que, ara ya podem dir-ho, tambe militen en la primera divisio del futbol espanyol. El primer dŽells, el Vilarreal, ya fa temps que lluita per conseguir algo mes que mantindres en primera. De fet, enguany ha get un bon campeonat de lliga i una excepcional copa de la UEFA, que li ha dut a jugar les semifinals. LŽatre, el Llevant, ha conseguit despres de molts anys intentant-ho lŽascens a la primera divisio. LŽaficio granota per fi ha conseguit el seu somni, i esperem que siga per a molts anys.

Tambe hi ha un valencianisme social que forma part dŽeixe valencianisme deportiu pero que, ademes, te uns atres moments dŽexaltacio de la valenciania. Es lo que sempre sŽha conegut com la "derecha regional valenciana", de "fort sentiment valencià" el dia del 9 dŽoctubre o el dia de la Mare de Deu i que, en aixo, dona per satisfetes les seues necessitats per a tot lŽany. Està be, mes val aixo que no res, pero la realitat es que podria estar molt millor, perque esta no deixa de ser una posicio molt comoda, un
"soc valencià pero no me demanes molt mes que reconeixer-ho" que, evidentment, resulta insuficient.

Molt millor estaria si se treballara per esta terra de la mateixa forma que ho fa el valencianisme cultural. DŽesta forma podem calificar a eixe valencianisme que, per mig de les diferents associacions escampades a lo llarc i ample del nostre Regne, com ho es per eixemple la nostra Cardona i Vives, lluiten dia a dia contra corrent per a evitar que la catalanisacio a que nos somet lŽuniversitat i atres entitats catalanistes i es consentida pel govern de la Generalitat. Pero, tot siga dit i com no podia ser dŽatra manera, perque els valencians som aixina, inclus dins dŽeixe moviment cultural existixen diferencies, i algunes entitats i algunes persones que abans foren senyera dŽeixe moviment valencianiste ara sŽhan convertit en comparses dŽeixe moviment de tercera via i de "derecha regional valenciana" que se conformen en tan poquet com es el traure la Senyera el 9 dŽoctubre i en algun "Vixca la Mare de Deu".

LŽhistoria està plena de traïdors i venuts, de gent que, quan arriba el moment de pendre una decissio, decidix agarrar el cami mes facil, el cami de la conveniencia personal, el cami dŽassegurar-se lŽeconomia i/o la posicio social, encara que aixo represente la renuncia mes o menys evident a les idees que durant molt de temps havia defes.

Per aixo no estaria de mes que els que encara nos mantenim en els nostres
posicionaments inicials, els que no nos hem deixat dur per la corrent majoritara, els que no nos hem venut per un plat de llentilles mes o menys gran, deprenguerem algo dŽeixa fantastica temporada del Valencia CF, del Llevant o del Vilarreal. Una lliço tan sencilla com aleccionadora, i es que el futur no està escrit, i que el treball diari, la constancia i el creure en u mateixa, acaba, sempre, donant el seus fruts.

Una lliço que, ara mes que mai, hem de posar-nos dins del cap, perque nos quedava per parlar dŽun atre valencianisme, el valencianisme politic, i eixe, desgraciadament està ferit de mort. De la mateixa forma que persones i entitats del valencianisme cultural sŽhan deixat portar per la corrent dominant, persones del valencianisme politic han acabat per afonar el proyecte que, ya molt malalt, encara existia. Es, com deia abans, una historia de traïdors i venuts, de falta de vergonya i orgull, dŽacatament i sumissio. Per aixo, hem de dependre la lliço del Valencia CF. LŽunic proyecte es el treball diari, la constancia i la seguritat en la victoria, i si alguns sŽhan encarregat dŽafonar lo que existia, puix hi haura que fer un atre proyecte que arreplegue els sentiments i lŽideologia dels que continuen defenent la llengua i la cultura valencianes sense "tapujos", sense intromisions externes, sense concessions al poder establit i sense deixar-nos influir per les prevendes de tot tipo que nos oferixen per tal de canviar-nos de costat o de, simplement, ser una miqueta mes "tibios" i algo menys beligerants.

I el temps posarà a cada u en el seu lloc.

cites

La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.
Miguel de Cervantes

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: