La caiguda del castell de Morella. El sege de Morella (II)

Per Antoni Atienza

Llavors, a finals de l’estiu de 1837, les tropes de Cabrera tornaven a les seues comarques d’operacions, havent malgastat les seues provissions i abastiments. Cabrera sabia que, sense una plaça forta a on poder instalar els seus quarters d’hivern, les tropes carlistes del seu comandament no sobreviurien. Eixa plaça forta, devia de ser Morella. Arribat al Maestrat, Cabrera va destacar tropes per a bloquejar-la: la Divisió castellana del coronel José María Delgado, en concret el 1er. Batalló de Valladolid, i el 2ón i 3er. Batallons de Burgos. Estes tropes controlaven els camins des de Cinctorres al Forcall. Més a prop de Morella, dos companyies de soldats comandades pel tinyent coronel Martín Gracia, vigilaven la població des de cases i massos. També estaven presents les forces de Vicent Barreda Boix, conegut com el General Cova, naixcut en Benassal. Morella estava guarnida per tropes d’Isabel II, 900 homens a les órdens del coronel Bruno Velasco y Portillo.

Els carlistes patien molt per les condicions del sege. Sense un campament adequat, feyen les guàrdies a l’aire lliure, en mig de la pluja i vent. Sofrien fret i privacions. Cabrera va intentar infiltrar dins de Morella a un soldat dels seus, per a que convencera a uns amics isabelins que els entregaren la fortalea, pero l’espia es feu arrere. Com que era imposible prendre la ciutat a l’assalt sense artilleria, l’idea del colp de mà anà obrint-se pas en els caps de l’eixèrcit carlita. Segons unes fonts, l’idea fon del tinyent coronel Martín Gracia; segons atres, fon del tinyent Pablo Alió, català, de Sarrael (Tarragona) oficial del 2ón Batalló de Burgos; el cas és que ú dels dos va pensar en un mig per a assaltar el castell, i ho va plantejar als seus companyons, els citats més el capità Manuel García, del 1er. de Valladolid. El pla era senzill. Un grup d’homens valents aprofitaria la lluna nova per a escalar els murs del castell. Una vegada dins, provocarien el pànic. Els carlistes sabien que en la fortalea hi havia pocs soldats, la majoria es trobaven dins de la població, i per tant un colp de mà era posible. Pero els riscos eren molts, i el pla fon aprovat en duptes. Tant si fon idea seua com si no, el tinyent Alió va reclamar la missió per ad ell i els seus homens, els quals estaven allojats en el molí d’Adell, molt a prop dels murs de Morella.

Com a guia per a acostar-se al castell, prengueren a Ramon Orgué, un artiller de la guarnició que havia desertat. Pero el coronel Gracia no acabava de vore clar l’asunt, pensava que era un suicidi, i es resistía a donar el permís.

L’assalt al castell.

El 22 de giner de 1838, el coronel Gracia se’n anà de permís a Cinctorres, i prengué el relleu el comandant Juan José Neira, segon comandant del Batalló de Burgos. Alió i García el convenceren d’autorisar l’assalt, i Neira aprovà l’operació. El 25 de giner començà una tempesta de neu, feya un fret terrible, i Alió va decidir dur avant el pla. Els carlistes estaven mal vestits, i tenien fam i fret. Per a preparar al grup de soldats que devia escalar els murs, Alió, García i el subtinyent Miguel Vidal varen vendre les seues pertenències per a comprar menjar i roba per ad ells, dotant-los d’espadenyes noves per a poder caminar per la neu, i entregaren a cadascú un paquet de cartuchos i dos pedres de chispa. A les 22 hores, en el molí d’Adell, Alió explicà clarament als soldats com acostar-se al castell en mig de la foscor, com situar les escales, pujar fins al terraplé, i fer-se en la fortalea. Els parlà dels riscos, pero també dels ventages que es guanyarien prenint una ciutat important i ben abastida com Morella. Com que hi havia que numerar-se i tots volien entrar dels primers, es feu un sorteig, reservant el primer puesto a Orgué, que aniria seguit dels soldats Manuel Martínez, José Franc, Juan Donato, i la resta. Després, els va recomanar reposar i dormir. Alió va visitar llavors al comandant Neira, i després feu testament i escrigué cartes de despedida als seus familiars, perque temia no tornar a vore’ls.

A les 2 hores del dia 26, els carlistes s’alçaren i prepararen. Arribà llavors des del Mas de Querol el subtinyent Juan Lucas, enviat per Neira, en quaranta soldats, per a recolzar el colp. La tropa es posà en marcha, en la neu silenciant el seu avanç, en mig dún terrible fret, bufant el vent i caiguent aigua i neu.. Eren 56 soldats, en un tinyent, dos subtinyents, set sargents i set cabos. Arribaren al molí dels capellans, a on estaven preparades les dos escales que debien utilisar, i les carregaren.

La força arribà junt al mur que llinda en l’atri de l’església. Seguiren caminant fins als femers, en el mur oest del castell. Allí hi havia un clavill, a on els defensors havien volgut instalar una garita que fera de comú, pero per causa de l’aire i la neu d’eixos dies havien deixat les obres a miges. Com que el mur quedava més baix, era factible aplegar fins ad ell. No obstant, l’altura era molta. Era necessari posar una escala per a trepar fins a un escaló de pedra a mija altura, i des d’ell posar l’atra escala, per a alcanzar les almenes. Llavors, començaren a pujar. El primer que pujà fon el guia, Orgué, seguit per Alió, i aproximadament la mitat dels soldats. Arribaren a la terraça natural, a uns vint metres d’altura respecte de terra, i seguidament pujaren la segona escala. Tres gastadors, soldats forts i de gran altura, posaren i sostingueren esta escala. De nou Orgué ocupà el primer lloc, i pujà en la foscor i en complet silenci. Llavors, quan arribà dalt, va descubrir que l’escala era curta, i faltava un poc més d’un metre per a arribar al remat. El fret i la neu havien gelat el mur, fent imposible trepar per ell. L’única solució, fon que els fornits gastadors alçaren l’escala damunt dels seus muscles. Orgué alcançà els murons, i darrere d’ell Alió, seguit del soldat Manuel Martínez i la resta de carlistes.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: