Associacio Cardona i Vives

La caiguda del castell de Morella. El sege de Morella (II)

Per Antoni Atienza

Llavors, a finals de l’estiu de 1837, les tropes de Cabrera tornaven a les seues comarques d’operacions, havent malgastat les seues provissions i abastiments. Cabrera sabia que, sense una plaça forta a on poder instalar els seus quarters d’hivern, les tropes carlistes del seu comandament no sobreviurien. Eixa plaça forta, devia de ser Morella. Arribat al Maestrat, Cabrera va destacar tropes per a bloquejar-la: la Divisió castellana del coronel José María Delgado, en concret el 1er. Batalló de Valladolid, i el 2ón i 3er. Batallons de Burgos. Estes tropes controlaven els camins des de Cinctorres al Forcall. Més a prop de Morella, dos companyies de soldats comandades pel tinyent coronel Martín Gracia, vigilaven la població des de cases i massos. També estaven presents les forces de Vicent Barreda Boix, conegut com el General Cova, naixcut en Benassal. Morella estava guarnida per tropes d’Isabel II, 900 homens a les órdens del coronel Bruno Velasco y Portillo.

Els carlistes patien molt per les condicions del sege. Sense un campament adequat, feyen les guàrdies a l’aire lliure, en mig de la pluja i vent. Sofrien fret i privacions. Cabrera va intentar infiltrar dins de Morella a un soldat dels seus, per a que convencera a uns amics isabelins que els entregaren la fortalea, pero l’espia es feu arrere. Com que era imposible prendre la ciutat a l’assalt sense artilleria, l’idea del colp de mà anà obrint-se pas en els caps de l’eixèrcit carlita. Segons unes fonts, l’idea fon del tinyent coronel Martín Gracia; segons atres, fon del tinyent Pablo Alió, català, de Sarrael (Tarragona) oficial del 2ón Batalló de Burgos; el cas és que ú dels dos va pensar en un mig per a assaltar el castell, i ho va plantejar als seus companyons, els citats més el capità Manuel García, del 1er. de Valladolid. El pla era senzill. Un grup d’homens valents aprofitaria la lluna nova per a escalar els murs del castell. Una vegada dins, provocarien el pànic. Els carlistes sabien que en la fortalea hi havia pocs soldats, la majoria es trobaven dins de la població, i per tant un colp de mà era posible. Pero els riscos eren molts, i el pla fon aprovat en duptes. Tant si fon idea seua com si no, el tinyent Alió va reclamar la missió per ad ell i els seus homens, els quals estaven allojats en el molí d’Adell, molt a prop dels murs de Morella.

Com a guia per a acostar-se al castell, prengueren a Ramon Orgué, un artiller de la guarnició que havia desertat. Pero el coronel Gracia no acabava de vore clar l’asunt, pensava que era un suicidi, i es resistía a donar el permís.

L’assalt al castell.

El 22 de giner de 1838, el coronel Gracia se’n anà de permís a Cinctorres, i prengué el relleu el comandant Juan José Neira, segon comandant del Batalló de Burgos. Alió i García el convenceren d’autorisar l’assalt, i Neira aprovà l’operació. El 25 de giner començà una tempesta de neu, feya un fret terrible, i Alió va decidir dur avant el pla. Els carlistes estaven mal vestits, i tenien fam i fret. Per a preparar al grup de soldats que devia escalar els murs, Alió, García i el subtinyent Miguel Vidal varen vendre les seues pertenències per a comprar menjar i roba per ad ells, dotant-los d’espadenyes noves per a poder caminar per la neu, i entregaren a cadascú un paquet de cartuchos i dos pedres de chispa. A les 22 hores, en el molí d’Adell, Alió explicà clarament als soldats com acostar-se al castell en mig de la foscor, com situar les escales, pujar fins al terraplé, i fer-se en la fortalea. Els parlà dels riscos, pero també dels ventages que es guanyarien prenint una ciutat important i ben abastida com Morella. Com que hi havia que numerar-se i tots volien entrar dels primers, es feu un sorteig, reservant el primer puesto a Orgué, que aniria seguit dels soldats Manuel Martínez, José Franc, Juan Donato, i la resta. Després, els va recomanar reposar i dormir. Alió va visitar llavors al comandant Neira, i després feu testament i escrigué cartes de despedida als seus familiars, perque temia no tornar a vore’ls.

A les 2 hores del dia 26, els carlistes s’alçaren i prepararen. Arribà llavors des del Mas de Querol el subtinyent Juan Lucas, enviat per Neira, en quaranta soldats, per a recolzar el colp. La tropa es posà en marcha, en la neu silenciant el seu avanç, en mig dún terrible fret, bufant el vent i caiguent aigua i neu.. Eren 56 soldats, en un tinyent, dos subtinyents, set sargents i set cabos. Arribaren al molí dels capellans, a on estaven preparades les dos escales que debien utilisar, i les carregaren.

La força arribà junt al mur que llinda en l’atri de l’església. Seguiren caminant fins als femers, en el mur oest del castell. Allí hi havia un clavill, a on els defensors havien volgut instalar una garita que fera de comú, pero per causa de l’aire i la neu d’eixos dies havien deixat les obres a miges. Com que el mur quedava més baix, era factible aplegar fins ad ell. No obstant, l’altura era molta. Era necessari posar una escala per a trepar fins a un escaló de pedra a mija altura, i des d’ell posar l’atra escala, per a alcanzar les almenes. Llavors, començaren a pujar. El primer que pujà fon el guia, Orgué, seguit per Alió, i aproximadament la mitat dels soldats. Arribaren a la terraça natural, a uns vint metres d’altura respecte de terra, i seguidament pujaren la segona escala. Tres gastadors, soldats forts i de gran altura, posaren i sostingueren esta escala. De nou Orgué ocupà el primer lloc, i pujà en la foscor i en complet silenci. Llavors, quan arribà dalt, va descubrir que l’escala era curta, i faltava un poc més d’un metre per a arribar al remat. El fret i la neu havien gelat el mur, fent imposible trepar per ell. L’única solució, fon que els fornits gastadors alçaren l’escala damunt dels seus muscles. Orgué alcançà els murons, i darrere d’ell Alió, seguit del soldat Manuel Martínez i la resta de carlistes.