Apunts de gramatica valenciana
Per Josep Maria Guinot i GalanEls adjectius numerals fraccionaris o partitius son els que expresen francio o part de l’unitat. Eixemples: mitat, terç.
Els primers de la serie tenen la forma següent: mig, terç, quart, quint, sext, septim, octau, nove, i decim; en els seus corresponents femenins: mija, terça, quarta, quinta, sexta, septima, octava, novena, decima. Ni vulgarment, s´usen com a partitives les formes dese, vente, mile, etc., sino decim, centesim, milesim (1/10, 1/100, 1/1000) Eixemples: 1/16, una decimasexta part.
Les formes partitives, mig, mija, s´anteposen al substantiu quan no hi ha atre numeral, pero se posposen quan hi ha un atre numeral: mija hora, pero, dos hores i mija.
Els adjectius multiples expressen el numero de vegades que un numero conté l´unitat: doble, triple, etc...
Son adjectius numerals multiples: doble, triple, quadruple, quintuple, sextuple, septuple, octuple, decuple, etc.
A mes d´eixes formes, se solen usar girs com "set vegades mes", "huit vegades més", etc...
Els numerals colectius servixen per a nomenar un grup d´elements en singular, com unitats en general aproximades.
Son noms colectius: parell, tern, desena, dotzena, quinzena, vintena, trentena, quarentena, centena, miller. Practicament son considerats com substantius colectius: dotze dotzenes fan una grossa.
cites
La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
