El Misteri DŽElig. Primera Part. ŽLa VespraŽ (Continuacio). Descripcio de lŽ escenificacio

Mentres Sant Joan dedica a Maria est ultim cant, comença a pujar per lŽ andador lŽ apostol Sant Pere. En ses mans porta, com a representacio simbolica unes grans claus dorades en recort dŽ aquelles que Crist li donà de les portes del cel. Cal senyalar que este personage, com atres dos mes que indicarem mes avant en son moment, ha de ser representat a la força i per tradicio religiosa, per un sacerdot donat el seu caracter sagrat.

El Misteri dŽElig

Sant Pere, un baix liric, efectuant els mateixos ademans de sorpresa que Sant Joan, puja a poc a poc per lŽ andador. Una volta davant del llit de la Verge, la saluda posant-li les mans sobre els muscles, i posteriorment, abraça a Sant Joan, i immediatament es dirigix a Maria cantant en greu i fonda veu. Al temps que resonen les notes dŽ este cant, ascendixen per lŽ andador sis apostols que igualment simulen extranyea. Despres dŽ entrar en el cadafal, sŽacosten al llit i saluden a la Verge besant-li les mans i fent una genuflexio. Tambe saluden a Sant Pere i a Sant Joan en abraços dŽ amistat i germanor. U dŽ estos sis apostols es el Mestre de Capella o Director Musical del Misteri que, caracterisat com un personage mes, podra dirigir els cantics de manera discreta i sense que el public note sa presencia.

En lŽ andador i en el mateix moment, comença atra escena coneguda com a Ternari. A lŽinici del corredor inclinat coincidixen tres apostols, un tenor, un bariton i un baix. Cadascu entra per una de les tres ultimes portes de la bassilica: Porta Major, de Sant Agatangel (Patrò dŽ Elig) i de la Resurreccio (erroneament coneguda com a Porta de Sant Joan). U dŽestos apostols es el peregri Sant Jaume vestit en tunica adornada en conches marines, capell a lŽ esquena i bacul o vara en carabassa per a lŽ aigua. Esta entrada simultanea per tres accesos diferents simbolisa lŽ encontre dels discipuls de Crist en un crucer de tres camins. Els apostols es saluden entre si i asombrats davant del fet de voreŽs reunits, canten a tres veus i a tres temps. Finalisat el cant, els tres apostols sŽencaminen cal al cadafal. Entren en el mateix i, com els discipuls que els precediren, saluden a Maria, a Sant Pere i a Sant Joan. DŽesta manera es reunixen els apostols, tal i com manifestà lŽ angel del nuvol, al voltant del llit de la Verge. Unicament, es dona una excepcio, Sant Tomas no apareixerà fins el final del segon acte o ŽLa FestaŽ a lŽestar molt llunt, predicant en les Indies, com es menciona en diferents evangelis canonics i apocrifs i segons la tradicio cristiana.

Els apostols entonen un singular cant que apareix escrit ademes de en valencià, tambe en llati. Es tracta dŽuna Salve dedicada a la Verge que es iniciada pels apostols agenollats.Despres del primer vers, es posen en peu i, a partir dŽ este moment, van fent fondes inclinacions per grups de veus (tenors, baritons i baixos) a mida que es desenrolla el cant. LŽultim vers de la Salve coincidix en la caiguda de genolls de tots els apostols excepte Sant Joan que, portant la palma dorada, es lŽunic personage que sempre roman de peu a lo llarc de lŽ obra. Instants despres sŽ alça Sant Pere i, canta dirigint-se a Maria. Torna a agenollar-se Sant Pere.Les Maries i els angels abandonen ses cadires i es coloquen en la capçalera del llit. El chiquet que interpreta a la Verge arreplega un ciri ences en ses mans. Es el preludi de sa mort. En veu entretallada i trista recomana a sos fills, els apostols, que soterren son cos en la Vall de Josafat. Despres de les ultimes notes del cant, cau Maria com a morta sobre el llit. Els apostols i les Maries acompanyant sŽacosten ad ajudar-la.

Tots els personages existents en lŽescenari entaulat, ademes de simular un intent dŽ auxili a la Verge, en sa actitut intenten amagar a la vista del public una interesant part de la tramoya del drama sacro que te lloc en eixos moments. LŽactor que figurava ser la Mare de Crist, despres de desplomar-se, es fet desapareixer en lŽinterior del cadafal mijant un escotilló situat baixel mateix llit. A continuacio, ascen a la superficie del llit una menuda plataforma en lŽimage de la Verge de lŽ Assuncio, Patrona dŽ Elig, en actitut jacent. Aixi queda incorporada a lŽescena la figura de María venerada en la bassílica ilicitana. Presenta el rostre cobert en una mascara, en la que els ulls apareixen tancats en el fi de representar sa mort en major fidelitat. Davant del cos de la Verge recostat sobre el llit, els apostols, que porten veles enceses en ses mans, entonen un bell cantic funebre en el que expresen lŽesperança de la futura resurreccio.

Expirat el cant emocionat dels apostols, sŽobrin de nou les portes del cel i inicia el descens un aparell aereu denominat ŽAraceli o ResselicaŽ. Es tracya dŽ un artefacte en forma de retaule, construït de ferro i forrat totalment dŽ or i pell. Està compost de quatre repises colocades simetricament al voltant dŽun buit central. En les plataformes apareixen agenollats dos angels adults que toquen una guitarra i un arpa. Les repises inferiors les ocupen dos angels chiquets en guitarres menudes. El buit central està destinat al ŽAngel MajorŽ, que apareix de peu i revestit en ornaments sacerdotals puix este personage tambe ha de ser inpretetat per un religios. En quant la Resselica ha traspassat les portes del cel, una pluja dŽor i pell, cau sobre lŽ escenari. El cor angelic inicia son cant comunicant a Maria ses proximes Resurreccio i Assuncio.

A lŽarribar lŽAraceli al cadafal, sense detindre son cant, lŽAngel Major arreplega una chicoteta image de la Verge vestida en vels blancs que li oferix u dels chiquets de lŽ acompanyament de Maria. Esta minuscula talla representa lŽanima de la Verge. En aço es simbolisa de forma visual la separacio de lŽesperit i del cos, es a dir, la mort efectiva de la Mare de Crist. En son ascens, els angels entonen les mateixes estrofes que cantaren en sa baixada. I en lŽarribada de lŽAraceli al cel conclou el primer acte del ŽMisteriŽ.

Finalment, lŽarciprest de la bassilica i els Cavallers Portaestandart i Electes, entren en el cadafal, besen els peus de lŽimage difunta. Igualment procedixen les Maries, els angels de lŽacompanyament i els apostols. DŽestos, lŽultim en fer-ho serà Sant Joan, qui, ademes, deixa sobre la figura de la Verge, creuada sobre son pit, la palma dorada. Seguidament ixen els actors cap a lŽermita de Sant Sebastià, on es desprendiran de ses vestidures fins el día següent en que tindrà lloc la segona i ultima part del ŽMisteriŽ, coneguda com ŽLa FestaŽ, acte que te el seu moment culminant en la coronacio de la Verge despres de sa resurreccio i assuncio als cels. I sobre ŽLa FestaŽ continuaré en el proxim numero de la revista.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari