Antics refrans valencians
Per Carlos RosLo burro de Arcadi, carregat dor i menja palla.
Lo be nos conegut finsa ques perdut.
Lo braç de la justicia es molt llarch.
Lo gos ab rabia, de son amo trava.
Lo caball de la llaurança es sempre ric desperanza.
Lo concell muda al vell.
Lo fill de la cabra, sempre ha de ser cabrit.
Lohome compon, y deu dispon.
Lo plor del hereu, rialla disimulada.
Los mals, en lo pa son menys.
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
