Associacio Cardona i Vives

Cardona i Vives: 25 anys

Per Joan Batiste Sancho

Vaig coneixer per primera volta de l´existencia de la Cardona Vives per mediacio de D. Josep Mª Guinot, en la segona mitat dels anys 90. Estava yo organisant una escola jovenil de formacio valencianista en Gandia al final de la qual, en el transcurs d´un sopar de clausura, es lliuraren uns premis de reconeiximent a diverses figures referents del valencianisme, sent una d´elles, Mn. Guinot; era l´any 1997, fa 10 anys.

D.Josep Mª Guinot en una memorable
entrevista feta per G.Romero,
J.Moreno i J.Sancho

Des d´eixe moment, vaig anar coneixent a un grup de persones, de patriotes castellonencs que no han parat de donar eixemple, i que mereixen tots ells, un verdader homenage d´agraïment en estos 25 anys de cami i de treball constant: cursos de formacio, cicles de conferencies, otorgament dels premis anuals Fadri-Cardona Vives, excursions per tot el territori del Regne de Valencia, edicio de la revista Renou (millorant cada any el format i els contenguts), i la creacio i manteniment de la web de l´associacio per a poder arribar a tots els racons de les terres valencianes i del mon.

En definitiva, ha segut un quart de segle treballant, donant testimoni i participant en la defensa de la cultura valenciana en mayuscules, tant en la prensa com en la radio i la TV de Castello.

Per tot aço i molt mes que es podria dir, la Cardona i Vives, es hui en dia, un gran referent del valencianisme a nivell de tot el Regne. Ha demostrat mantindre una gran activitat sense grans altibaixos aparents, lo qual diu molt, i be, dels seus dirigents.

Moment es puix, de valorar l´esforç colectiu i com diu Vicent Savall en la “canço d´homenage” dir-vos que: sou i sereu llum en la fosca nit dels nous caminants. En la memoria recent del valencianisme i la de tots nosatres, la Cardona i Vives te ya un lloc destacat.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana