Apunts de gramatica valenciana
Per Josep Maria Guinot i GalanEl pronom indefinit és el que fa referencia a persones o coses d´una manera imprecisa o indeterminada. Son estos:
U, un, una, unes; algu, alguna, alguns, algunes; atre, atra, atres. (Els arcaics altre, altra, altres estan en desus en tot el Regne). Atri, cada u, cada una, cadascu, cadascuna, cascu, cascuna; cap, gens, EN (en el sentit de “d´ell, o d´ella”, etc...); fula, fulana; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; molts, moltes; ningu, ninguna; sol, sola, sols, soles; tot, tota, tots, totes; qualsevol, qual, quals; res.
Estos pronoms indefinits es distinguixen dels adjectius del mateix nom en que no acompanyen a un nom.
Observacio. Es inadmissible en valencia el pronom indefinit HOM per a substituir al pronom reflexiu SE: Se diu o es diu, pero no hom diu.
El pronom relatiu es el que servix per a referir al nom o pronom a qui representa, el jui expressat en l´oracio de la que forma part. El nom o pronom representat es diu antecedent, perque sol anar davant: l´home, al qual coneixes, se´n va.
Els pronoms relatius son variables o invariables:
a) Variables: el qual, la qual, lo qual, els quals, les quals.
b) Invariables: qui i que, atons, i qué, accentuat, en valor de “quina cosa”. Eixemples: qui mal fa, mal troba; fes lo que te dic; no sé per a qué has dut aixo.
Hi ha tambe un relatiu adverbial: A ON, u ON. El poble a on estas es bo.
Els pronoms interrogatius i exclamatius son els mateixos que els adjectius de la mateixa funcio. Quan van acompanyant a un nom, son adjectius; si van sols, son pronoms. ¿Quin home? (adjectiu); ¿quin vols dir? (pronom).
Els adjectius – pronoms interrogatius – exclamatius se diferencien pel to de veu que s´ampra al pronunciar-los. Son el següents: quin, quina, quins, quines, pregunten sobre persones o coses; qui nomes sobre persones.
Quin i qui pregunten sobre l´identitat o la qualitat de les persones; que, es neutre, i pregunta sobre l´identitat o qualitat de les coses: quant, quanta, etc..., sobre el numero d´individuos, la quantitat de materia o el grau de qualitat d´alguna cosa capaç de major o menor grau: ¿quant de blat?, quants dolors, quantes alegries.
Tambe poden considerar-se com pronoms certs adverbis anomenats adverbis pronominals: a on, com, quant: a on l´has posat, quan vindra, com ho has fet.
cites
Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.Rafael Martin de Viciana
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
