Apunts de gramatica valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

El pronom indefinit és el que fa referencia a persones o coses d´una manera imprecisa o indeterminada. Son estos:

U, un, una, unes; algu, alguna, alguns, algunes; atre, atra, atres. (Els arcaics altre, altra, altres estan en desus en tot el Regne). Atri, cada u, cada una, cadascu, cadascuna, cascu, cascuna; cap, gens, EN (en el sentit de “d´ell, o d´ella”, etc...); fula, fulana; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; molts, moltes; ningu, ninguna; sol, sola, sols, soles; tot, tota, tots, totes; qualsevol, qual, quals; res.

Estos pronoms indefinits es distinguixen dels adjectius del mateix nom en que no acompanyen a un nom.

Observacio. Es inadmissible en valencia el pronom indefinit HOM per a substituir al pronom reflexiu SE: Se diu o es diu, pero no hom diu.

El pronom relatiu es el que servix per a referir al nom o pronom a qui representa, el jui expressat en l´oracio de la que forma part. El nom o pronom representat es diu antecedent, perque sol anar davant: l´home, al qual coneixes, se´n va.

Els pronoms relatius son variables o invariables:

a) Variables: el qual, la qual, lo qual, els quals, les quals.

b) Invariables: qui i que, atons, i qué, accentuat, en valor de “quina cosa”. Eixemples: qui mal fa, mal troba; fes lo que te dic; no sé per a qué has dut aixo.

Hi ha tambe un relatiu adverbial: A ON, u ON. El poble a on estas es bo.

Els pronoms interrogatius i exclamatius son els mateixos que els adjectius de la mateixa funcio. Quan van acompanyant a un nom, son adjectius; si van sols, son pronoms. ¿Quin home? (adjectiu); ¿quin vols dir? (pronom).

Els adjectius – pronoms interrogatius – exclamatius se diferencien pel to de veu que s´ampra al pronunciar-los. Son el següents: quin, quina, quins, quines, pregunten sobre persones o coses; qui nomes sobre persones.

Quin i qui pregunten sobre l´identitat o la qualitat de les persones; que, es neutre, i pregunta sobre l´identitat o qualitat de les coses: quant, quanta, etc..., sobre el numero d´individuos, la quantitat de materia o el grau de qualitat d´alguna cosa capaç de major o menor grau: ¿quant de blat?, quants dolors, quantes alegries.

Tambe poden considerar-se com pronoms certs adverbis anomenats adverbis pronominals: a on, com, quant: a on l´has posat, quan vindra, com ho has fet.

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: