El raco del vi
Per José Luis CortésPossiblement les primeres noticies relacionades en el vi, se remonten als sigles III i II abans de Crist.
Al principi guardaven relacio en certes ceremonies. No se bebia de forma habitual sino, com diem abans, era en rits religiosos i celebracions.
El fet de que al beure-lo se van donar conter que “elevaba” l’espirit i si s’abusava produia certa alegria, se va lligar a intervencions mes o menys divines, creant-se llegendes i mits per a tratar d’explicar la procedencia, aromes i sabors, axina com els seus efectes “secundaris”.
El cultiu i consum de vi se remonta a les antigues civilisacions de Mesopotamia i Egipte. A l’igual que els primers cultius agricoles determinaren canvis d’alimentacio i costums, la viticultura se va expandir des d’Orient a Occident, des d’Asia hasda el Caucaso i a lo llarc de tot el Mediterrani.
Recordem, per acabar, que els romans que van copiar moltes coses dels Grecs, transformaren a Dionisio, deu relacionat en el vi, mitat deu mitat home, fill de Zeus, sempre rodejat de belles dones “Les Bacantes”, en el deu Baco, i en el seu honor se celebraven les “festes bacanals” concepte que ha aplegat hasda els nostres dies.
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
