Studium Generale

Per Domingo Gimeno Peña

Les universitats tenen l´orige en l´edat mija. El Concili de Letràn de 1179, durant el pontificat d´Alexandre III, manava en el Canon 18 que cada seu episcopal o iglesia catedral formara una escola en la que un mestre ensenyara gratuïtament a clerics i alumnes pobres, el bisbe pagaria els costs.

Al correr del temps, van sorgir les escoles catedralicies baix la  proteccio del clero i sostingudes, recolzades i controlades pels bisbes de les  diócesis.

En el temps, estes escoles van anar aumentant les titulacions i algunes  d´elles van arribar al rango d`universitat. La de Paris ( la Sorbona )  l`any1200, Oxford en 1206, Palencia en 1212, Salamanca en 1242. En la Corona d`Arago  la mes antiga es la de Montpeller i despres Lleida en 1300, sen totes elles  confirmades pel papa, tramit necessari per a tindre la consideracio d`estudi  general.

Jaume I va establir en els Furs, la llibertat d´ensenyança, en el titul:  De metges, apothecaris i especiers, podem llegir: Atorgam que tot clergue o  altre hom puxgue francamt é sens tot servi é tribut tenir studi de gramatica é  totes altres arts, é de fisica (medicina), é de dret civil é canonich en tot  loch tota la ciutat". En este titul el rei impedia l´exclusivitat  eclesiastica de la docencia.

La llibertat d´ensenyança de la Valencia foral era contraria a l`espirit  de l´epoca, per aixo el papa Inocenci IV va otorgar a Jaume I una bula ( Lyon  15 de juliol de 1245) per a que puguera crear un " Studium Generale"  explicant que: la diligencia deu vigilar per a que perpetuament se conseve el Regne  de Valencia baix l´observancia de la religió del Regne Celest. Pero Jaume I  no va fer us d´esta concessio pontificia sino que va permetre que l´ensenyança  continuara segons lo establit en els furs. Esta divergencia va continuar  durant tota l´edat mija. Per un costat l´obispo i la curia, volent crear una  universitat segons la tradicio canonica. Per l´atre, la burguesia valenciana  permitint la llibertat d´ensenyança.

La rivalitat va arribar dasta tal punt que en 1374 el bachiller en arts  Pedro Costa va ser excomulgat pel bisbe don Jaume d´Arago, per ensenyar sense  autorisacio papal. En l´escola catedralicia ensenyava pel atre costat el  mestre Gil Ramirez i va ser empressonat pels jurats de la ciutat .Despres de grans  disputes van arribar a un acort: el bisbe reconeixia el fur otorgat pel  conquistador i la ciutat contribuïa al manteniment eclesiastic, pero les dos  escoles se van llimitar a la docencia de la gramatica i estudis primaris, deixant  als valencians sense la posibilitat d´obtindre tituls univesitaris sense  tindre que eixir fora.

Valencia va gastar grans sumes de diners per a la formacio dels seus  fills, enviant-los, a universitats extrangeres; tenim referencia de 1371 a Ramon  Castelló i Johan Letó enviats a graduar-se a Paris; a fr. Joan Monzó,  dominico, enviat tambe a la Sorbona en 1375; a fr. Juan Barberá, dominico tambe,  enviat a Oxford en 1377 i a San Vicent Ferrer destinat a Toulouse en 1387.  L`universitat de Lleida, segons l´epoca, tenia una mija d`entre 300 i 800 alumnes  valencians, arribant inclus a tindre el dret de nomenar al rector, per  privilegi d`Alfons III ( any 1428 ) al ser el colectiu mes numeròs.

Els grans inconvenients de no tindre universitat i el progressiu aument de  la poblacio que van fer de la ciutat de Valencia " la ciutat mes populosa  d´Espanya", va fer que els jurats de la ciutat intentaren conseguir una  universitat per a Valencia, aprofitant el fet de tindre el papa valencià.  Alexandre VI concedia la bula del 23 de giner de 1501, fent realitat l`universitat de  Valencia. L`inauguracio oficial va ser el 13 d´octubre de 1502, publicant-se  les bules papals i el priviligi del rei Ferran el Catolic.

Des de les primeres universitats dasta hui, el desenroll del saber  independent, universal i cientific, sempre ha estat condicionat quan no dirigit per  patrocinadors, politics o iglesia. Els intelectuals que s´atrevien a negar  els "dogmes" patien condenes de la Santa Inquisició, excomunions papals,  cremada de llibres,… etc.

Llamentablement despres de tants segles, en la Comunitat Valenciana  continuen estes practiques: els primers llibres impresos per a l´ensenyança de la  llengua valenciana, en les normes del Puig, tambe van ser cremats i  sustituits per atres catalanisats i en les nostres universitats qui no "trague" en  els dogmes catalanistes patíx persecusió i condena, ( Ubieto, Cabanes,  Peñarroja,…etc. ). Una pena, i mes tenint en conte que els valencians disposant de  permis papal per a tindre universitat, vam preferir ser els primers en tindre  llibertat d`ensenyança.

Principals fnts consultades:

  • Origenes del Reino de Valencia (A. Ubieto)
  • Temas valencianos nº 7

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: