Breu recorregut per la vila i els voltants de Cabanes

Per Marivi Ferrandis i Olmos

Quan es tracta de conéixer el nostre ric patrimoni tant històric, com cultural i artístic, o be de recórrer els preciosos parages que conformen la geografia de les nostres viles i comarques, qualsevol ocasió i época de l’any ens es propícia, puix totes tenen el seu particular i característic encant.


Rest antic convent carmelites en el
"Desert de les Palmes"

És per això que en esta ocasió anirem a Cabanes, un municipi castellonenc que s’emmarca dins la comarca de la Plana Alta. Este encantador poble està ubicat damunt d’un tossal a 294 m. d’altura, el terreny que l’envolta és montanyós cap a l’interior, on es situa la població dins un preciós parage que domina el Pla de l’Arc i la costera o partida de la Ribera cap al litoral. Els habitants gogen d’un clima mediterrani, més bé templat i els vents dominants són la tramuntana i el llevant. D’entre les montanyes –l’estratigrafia de les quals pertany al cretaci inferior i al triàsic- destaquen el Gaidó, la Serra de les Santes, l’Alt del Colomer, les Agulles de Santa Agueda i el mont del Castell de Miravet, entre atres. També dignes de destacar són les fonts com ara la que porta el mateix nom que hem citat de Miravet, Font del Campello, Perelló, Mas de Roc i de Les Santes, l’aigua de la qual, a més d’abastir a la població està considerada com la més pura de la comarca.


Terme de Cabanes vist des de "Les Agulles"

Dins el terme municipal de Cabanes s’integren diversos núcleus de població com ara:

* El Borseral, l’Empalme, el Pulido, la Font Tallà, les Santes, el Mas d’Enqueixa, la Torre la Sal, la Venta de San Antonio o dels Frares, el Ventorrillo, La Estación, etc.

Si iniciem el nostre recorregut a través de l’història observem com esta es remonta a époques prehistòriques, tot continuant després en assentament ibèrics, així com ho demostren les numeroses troballes com ara un poblat submergit dins la mar, al costat de la Torre de la Sal i la coneguda estela ibèrica trobada l’any 1913 en el Pulido. Pareix ser que Cabanes fon fundada durant l’época romana com a una mansió de l’época Augusta- hui “Camí dels romans”- en el nom de Ildum, pero la població actual va nàixer l’any 1243 com a un dels pobles del districte foral de Miravet i va tindre tanta importància a tots els nivells que l’any 1575 se li varen anexionar al seu terme els dels antics castells d’Albalat (La Ribera) i Miravet, motiu pel qual va adoptar com a escut un castell en tres torrellons.

Seria durant el regnat de Jaume I quan es consolidaria la conquista cristiana i a l’arribar al segle XVI era molt notòria la puixança de la vila de Cabanes en contrast en unes atres poblacions de l’entorn, motiu pel qual Albalat i Miravet, en els térmens muncicipals inclosos s’uniren a Cabanes per mig d’un acte solemne celebrat en la Casa de la Sal, el dia 5 de juliol de 1575.

Des de temps antics, Cabanes ha tengut sempre una gran activitat comercial, com ho demostra el fet que el rei Jaume I li concedira l’any 1260 un dia de mercat semanal durant tots els dimecres de l’any i, més tart, la virreina Germana de Foix, li fera concessió de les actuals fires de Sant Andreu i del Retorn en l’any 1507 per tal que es beneficiaren tots els pobles de la comarca.

Des del punt de vista mig ambiental destaquen dos parcs naturals: El Prat de Cabanes-Torreblanca i el parc natural de Les Palmes-Les Santes.

D’estos dos encantadors parages cal destacar que són diferents entre si, ya que el primer s’ubica en el litoral i el segon s’enclava dins una serrania litoral de la comarca de la Plana Alta.

El Prat de Cabanes-Torreblanca fon declarat Parc Natural al 1994, comprén 912 hectàrees, s’estén entre els térmens municipals de Torreblanca i Cabanes, i es caracterisa per la presència d’una làmina d’aigua permanent en alguns llocs i estacional en uns atres. Entre la seua fauna citem a espècies com ara la canastera, la gambeta, el fartet o el samaruc.

El Desert de les Palmes-Les Santes forma part de cinc térmens municipals: Cabanes, Borriol, La Pobla Tornesa, Benicàssim i Castelló de la Plana, es caracterisa per una vegetació frondosa formada per diverses espècies com ara el margalló i el coscoll i en quant a la fauna destaquen el porc senglar, la sargantana ibèrica, el falcó pelegrí, el rabosot i la farda entre atres.

Del desert és interessant destacar el monasteri, espai de retir espiritual, on els monjos carmelites s’instalaren des del segle XVI.

Estos parages naturals són molt apropiats per a practicar-hi el senderisme, tot seguint les rutes establides per tal de conéixer el llocs més destacats i emblemàtics.

Per tal d’arrematar esta visita per la vila de Cabanes i els seus voltants, farem un breu recorregut per les seues construccions arquitectòniques i destacarem les més característiques, d’ente les quals destaquem, sense cap dubte, el famós Arc de Cabanes.

Esta construcció que fon declarada Monument Artístic Nacional l’any 1931 està situada al mateix centre del Pla de l’Arc, al costat de la Senda dels Romans (que no és més que la Via Augusta) en el creuament del camí que va a la Vall d’Alba, el qual es nomenava en el segle XVI Camí Real de Vistabella.

Segons informació recabada per l’Oficina de Turisme del mateix ajuntament de Cabanes, la notícia més antiga que es coneix sobre este arc és del 19 de juny de 1243, data de la carta pobla d’esta localitat, que al delimitar el terme diu textualment: De Gaydones usque ad archum sicut dividit cum Villafames. Seria cap a l’any 1533 quan Pere Antoni Beuter indicà que el dit arc pogué haver-se construït per tal de commemorar la victòria del capità Lucio Marcio contra els cartaginesos en l’any 210 a.C.

L’arc està a molt poca distància de la localitat de Cabanes i és possible que molt prop hi haguera una vila romana. El monument està format per un arc de mig punt de 5’80 metros d’altura, format per dos pilars quadrangulars. L’arc, possiblement de triumf conté catorze dovelles i des del segle XVII li falten els carcanyols i l’entaulament, les pedres sellars del qual es troben en el Pou de la Roca i en algunes cases de la pobació. Els únics elements decoratius són les molures de les impostes i els plints.

A més d’este significatiu monument són dignes de destacar: el castell i l’ermita d’Albalat, la torre Carmelet, el castell de Miravet, l’iglésia parroquial de Sant Joan Batiste i l’Ajuntament, el qual construït durant el segle XV, fon restaurat l’any 1981, de manera que este edifici ha pogut recuperar la seua original bellea gòtica i ha donat a conéixer els dos monumentals arcs del saló principal i uns atres detalls arquitectònics que fins a eixos moments estaven amagats.

Confiem en que la visita vos haja resultat interessant i que no dubteu en visitar Cabanes. Un motiu excelent seria també durant les seues festes locals: en maig, juny i agost, les quals es realisen en honor a Ntra. Sra. Del Buensuceso, Sant Pere Apòstol i Sant Batiste i Sant Roc, respectivament.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: