Apunts de Gramatica valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

A l´ajuntar-se dos o mes pronoms atons, hi ha certes normes per a l´elisio o l´us de l´apostrof. Les principals son les següents:


1) El pronom que sofrix l´elisio es sempre el segon, excepte si es HI o HO. Eixemples: te´ls duc, i no t´els duc; menja-te´ls, i no menja-t´els.

2) Les formes hi, ho, no s´apostrofen. Eixemples: m´ho pensaré; estic dient-t´ho (pronunciat dienteu).

3) Poden presentar-se les següents combinacions:

1. Els pronoms van darrere d´un verp acabat en consonant o –U semivocal: doneu-me´l; portant-li´ls.
2. Els pronoms seguixen a un verp acabat en vocal: vols vendre-m´ho; me canse de tindre-li´ls.
3. Els pronoms precedixen a un verp que comença en consonant: te´ls dona; se´n menja.
4. Els pronoms precedixen a un verp que comença per vocal (o H): te l´envege; me l´arrendes; no te l´amagues.

Quan a una combinacio de dos pronoms atons, s´adjunta un atre pronom, la combinacio ternaria resultant encara es mes variada, ocasionant canvis en el segon i en el tercer pronom.

ELS RESTANTS PRONOMS

Els pronoms demostratius servixen per a senyalar les persones o coses de les que es parla, indicant la distancia que media entre elles i les persones gramaticals. Els pronoms demostratius son els següents:

 

Singular

 

 

Plural

 

 

Masculi

Femeni

Neutre

Masculi

Femeni

De 1ª persona

este, est,

esta

aço

estos

estes

De 2ª persona

eixe

eixa

aixo

eixos

eixes

De 3ª persona

aquell

aquella

allo

aquells

aquelles

Les formes, (que son iguals per a l´adjectiu demostratiu,) son adjectives, si acompanyen a un nom, i pronoms, si van soles: aquell home (adjectiu); aquell té la culpa (pronom).

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: