Cuina

Per Ana Vernia

Hui vullc sugerir un plat que a primera vista podria pareixer de mar, pero en veritat es de muntaya: em referixc a l’abadejo.

Antigament, els pobles de mar no menjaven mes que peix de palangre o d’arrastre, pero en definitiva peix fresc. Era per a anar a la muntanya, quan no hi havias fret industrial, que feia falta la sal per a conservar les coses. I d’ahí que se menjara el abadejo i les sardines de bota mes en l’interior que en la costa.

Alla va: Fa falta ceba, creïlles, ous, jolivert, pimentó dolç i abadejo.

Se posa el abadejo a remulla la nit anterior.

Se sofrig la ceba hasta estar al dente.

Se frig el abadejo desmollat hasta dorar-lo.

Se posen les creïlles en un chorritó d’aigua i de vinet blanc.

S’afig el pimentó dolç i se li peguen dos voltetes.

Se posa el jolivert ben talladet.

Es plat unic.

Li va be un vi rosaet. Pero d’aixó ya parlará mon pare.

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: