Cuina

Per Ana Vernia

Hui vullc sugerir un plat que a primera vista podria pareixer de mar, pero en veritat es de muntaya: em referixc a l’abadejo.

Antigament, els pobles de mar no menjaven mes que peix de palangre o d’arrastre, pero en definitiva peix fresc. Era per a anar a la muntanya, quan no hi havias fret industrial, que feia falta la sal per a conservar les coses. I d’ahí que se menjara el abadejo i les sardines de bota mes en l’interior que en la costa.

Alla va: Fa falta ceba, creïlles, ous, jolivert, pimentó dolç i abadejo.

Se posa el abadejo a remulla la nit anterior.

Se sofrig la ceba hasta estar al dente.

Se frig el abadejo desmollat hasta dorar-lo.

Se posen les creïlles en un chorritó d’aigua i de vinet blanc.

S’afig el pimentó dolç i se li peguen dos voltetes.

Se posa el jolivert ben talladet.

Es plat unic.

Li va be un vi rosaet. Pero d’aixó ya parlará mon pare.

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: