Cuina
Per Ana VerniaHui vullc sugerir un plat que a primera vista podria pareixer de mar, pero en veritat es de muntaya: em referixc a l’abadejo.
Antigament, els pobles de mar no menjaven mes que peix de palangre o d’arrastre, pero en definitiva peix fresc. Era per a anar a la muntanya, quan no hi havias fret industrial, que feia falta la sal per a conservar les coses. I d’ahí que se menjara el abadejo i les sardines de bota mes en l’interior que en la costa.
Alla va: Fa falta ceba, creïlles, ous, jolivert, pimentó dolç i abadejo.
Se posa el abadejo a remulla la nit anterior.
Se sofrig la ceba hasta estar al dente.
Se frig el abadejo desmollat hasta dorar-lo.
Se posen les creïlles en un chorritó d’aigua i de vinet blanc.
S’afig el pimentó dolç i se li peguen dos voltetes.
Se posa el jolivert ben talladet.
Es plat unic.
Li va be un vi rosaet. Pero d’aixó ya parlará mon pare.
cites
"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
