Refrans valencians
Per Carlos RosLo qui espera desespera ; mes qui nospera , no alcanza.
Les burles, venen a veres.
Lo peix per a quil mereix, y la ganya pal gat.
Lo mateix es filar, que donar a filar.
La masa confianza, mata al home.
Les parets tenen orelles.
La sobrada amistat, es causa de menypreu.
Linfant, y lo rat, diuen la veritat.
Lhabit no fa al monje.
Lo temps tot lo cura.
Lo quel metje erra, ho cubrix la terra.
La cabra per sos pecats, parta los genolls pelats.
Los valents cauen de cuatre.
Lo gos al amo, y lo gat a la casa.
(Se respecta l´ortografia de l´epoca)
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
