La batalla del Puig

Per Domingo Gimeno Peña

El dumenge 31 d’octubre de 1999, en el periodic Levante va vindre un articul que’m va cridar l’atencio. L’articul duie com a titular : El cuadro de la batalla del Puig lleva la < Senyera > sin franja, El San Jordi del Museo Victoria y Alberto recibe honores estelares. I continua dient : El famoso retablo de San Jordi del Centenar de la Ploma, que se encuentra en el Museo Victoria y Alberto de Londres se ha instalado en una sala mejor.Este cuadro es la base de la documentaciòn de la inexistencia de la franja azul en la < Senyera > .

L’articul seguix : La obra atribuida al artista aleman Marçal de Sax, fue pintada en Valencia a principios del siglo XV , pero hace cien años, al ser demolida la iglesia en que se encontraba ( la de San Jorge, sita en la actual plaza de Rodrigo Botet, y en la cual tenia la sede la cofradia llamada El Centenar de la Ploma, ) fue comprado por representantes del museo londinense para sus fondos.

Se trata de un retablo gotico, pintado al temple, de 6,60 metros de alto por 5,50 de ancho que representa la leyenda de San Jorge en 32 escenas, comenzando por su investidura como caballero por la virgen y concluyendo con su martirio. En el centro de la obra destacan dos grandes escenas : San Jorge y el dragon y La Batalla del Puig. I continua dient : Este cuadro ha sido citado por Pere Maria Orts en su famoso estudio Historia de la Senyera al Pais Valencià . ( Ed.Tres i Quatre )como una de las pruebas de la legitimidad del uso de la senyera sin franja azul. I acaba dient que Vicent Giner Boira va asegurar haver vist el cuadro en franja, lo que va justificar la seua inclusio en la senya d’identitat en el Estatut de Autonomia, lo que significa una manipulacio.

Ya resulta chocant la controversia de blau si o blau no, existint tanta documentacio que ho demostra : Portulari de Viladestes 1413, Valseca 1439, Sociedad Hispanica de Nueva York1552, Joan Martinez 1592, Museo Naval de Lisboa, Vaticano, Modena etc.. Tots ells en la Senyera coronada sobre blau . Existixen recibos per les compres de seti blau per-a apanyar el blau de la Senyera. I sobre tot, desde Pere el Ceremonios, es fa referencia a innumerables actes en la presencia de la Real Senyera, representant a tot el regne. Pero lo que resulta mes sorprenent es que alguns “ intelectuals “ esperen, en la Batalla del Puig ( dijous 20 d’agost de 1237 ) vore alguna senyera en franja blava.

La data de l’asentament de la host de Jaume I en el Puig no es segura. El document mes antic firmat per el rei alli, esta datat el dia 25 de juny de 1237. Davant del fracas de la convocatoria, Jaume I escomença un viage de reclutament per els seus territoris, al temps que demanave al Papa Gregori IX, noves bules per-a qui colaborara en la creuada. Tornant a convocar a les tropes en el Puig el dia 4 d’abril de 1238, dia de pascua florida.

Mentres Jaume I estava al nort del Ebre, el rei valencià Zayyan, se’n va enfrontar en els sitiadors cristians en la Batalla del Puig, que’s va lliurar el dijous 20 d’agost de 1237, sent esta la batalla mes important de tota la conquesta, en ella van morir, Bernat Guillem de Entenza jefe del campament i tio del rei, i els cavallers aragonesos Ruy Jimenez de Luesia i son fill, Jimen Perez de Terga. Tambe els musulmans van tindre baixes importants.

Al tornar Jaume I al Puig el dia 19 de giner de 1238, va cambiar el nom anterior Puig de Cebolla pel actual, Puig de Santa Maria, i va prometre no abandonar estes terres sense haver conquistat Valencia. El dia 22 d’abril l’eixercit cristia abandone el Puig per-a iniciar l’asedi a la ciutat de Valencia, i despres de llarges negociacions, els musulmans es rendixen, firmant la capitulacio en Ruzafa el dia 28 de setembre de 1238. (Coincidixen els textos cristians i els musulmans ). La conquesta va continuar fins febrer de 1245 en la rendicio de Biar, encara que en epoques posteriors van haver noves incorporacions.

La conclusio es la següent :

1º Si el 20 d’agost de1237 data de la Batalla del Puig, encara no existia el regne cristia de Valencia, (1238). ¿ Com volen que aparegue la seua senyera en franja blava en el quadro ?.

2º Si l’eixercit assentat en el Puig, perteneixia al rei de la Corona de Arago, i el jefe en eixe moment era Bernat Guillem de Entenza, que com casi tots els cavallers del assentament era aragones, ¿ A qui deu representar la cuatribarrada que apareix en el quadro. Per casualitat sera al Regne de Arago?.

3º Com es posible que gent tant “ culta “ fique este quadro com a “ Base documental de la inexistencia de la franja azul en la < Senyera >.

Si confundixen a la Real Senyera, no es extrany que confundixquen tambe “ Regne per Pais “ i “ Llengua per Dialecte “.

Si estos “ intelectuals “, son els que mos tenen que culturizar, que deu mos pille confesats.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: