Breu historia de la llengua valenciana ( I )

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Primer de tot volem dir que no hi ha cap llengua, (Excepte les creades en llaboratori, com l’Esperanto, l’Ido, el Volapuk o el catala) que no deriven de qualsevol atra llengua, puix hem de tindre en conter que una llengua nova apareix com a un dialecte d’una atra o com una deformacio d’una atra.

Eneixecas volem dir que el valencià com tantes llengües, abans d’ella es l’evolucio d’una mescla de moltes llengües, en les que participaren en una o en una atra mida, el llatì, el provençal, el romaç l’arap i de segur un bon grapat mes de llengües que hauran deixat el seu gra d’arena en la nostra llengua.

Una llengua no es nacosa que naix hui a les set de la vesprada, sino que es un proces de canvi, un proces que pot tardar mes o manco en completar-se depenent de la cantitat de parlants que tinguera la llengua o llengües mare, i l’acceptacio i la cantitat de parlants que tinga la nova llengua.

¿Quan podriem dir que hi ha una nova llengua i sobre tot quan s’ha consolidat esta?

Puix no es una pregunta molt facil de respondre, puix igual que no naix en un dia i ad una hora fixada, una llengua tampoc es una cosa que estiga queta, puix encara que pareixca que no, sempre està en continu moviment, sempre està fent-se ad ella mateixa, incorporant noves paraules d’unes atres llengües, inventant noves paraules per a noves invents, o variant i deformant les paraules existents.

En aço volem dir que no es a soles en la llengua valenciana, sino en qualsevol atra llengua, es prou dificil fixar una data a partir de la qual podem parlar definitivament d’eixa nova llengua, pero no es manco cert que sempre podem fixar-mos en els escrits en la seua evolucio i sobre tot en quan es comença a escriure en els text el nom de la nova llengua.

En aixo tenim que els primers texts que podriem dir que estan escrits en llengua valenciana pertanyen a l’epoca de dominacio musulmana del nostre Regne (encara que en eixe moment no fora encara lo regne valencià). Redactats en un valencià incipient i en prou formes que no es consolidarien en la llengua classica posterior.

Eixos escrits son el mes clar indicatiu d‘un romanç propi valencià abans de la conquista cristiana de 1238 per Jaume I, encara que no es diguera estar escrits en llengua valenciana.

Aixina, s’han de citar en primer lloc les nomenades harches, que apareixqueren a finals d’un poema en arap o hebreu de major entitat. Entre elles destaquen les d’Abu Isa ibn Labbun, Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim o Ibn al-Labbana.

En lo sigle XIII destaquen les primeres manifestacions de lliteratura religiosa cristiana, Els Planchs de St. Esteve, lo Cant de la Sibila i la Biblia Parva. Ad estes primeres manifestacions s’afegiran les primeres traduccions tant d’obres llatines (Furs) com lliteraries estrangeres, reforçant-se el paper dels texts religiosos autoctons. La caracteristica mes destacable es l’inseguritat lexica i ortografica.

Es molt destacable que lo rei en Jaume I diguera que els Furs s’escriguen en la llengua del poble per a que foren entesos per ell. Aço vol dir que eixa incipient llengua ya era una llengua diferent de totes les demes, ya començava a ser la llengua de lo Regne de Valencia, ya podriem dir que el parlants d’eixe moment ya començaven a parlar valencià, un valencià molt rudimentari, pero valencià al fin i al cap.

La llengua en lo sigle XIV ya era una realitat, la llengua valenciana ya existia per a tots els efectes, les persones parlaven en Valencià, i arribà un moment que parlant en valencià t’entenien en tots els territoris que ara son Europa.

Pero no podrien sospitar els parlants dels sigles XII, XIII i XIV, que lo sigle XV anava a ser el Sigle d’Or de la lliteratura valenciana, donant noms al conjunt de la cultura que la fan, en comparacio en totes les europees de llavors, incomparable. Des de llirics a satirics o ensagistes. Aixina tambe hi ha una esplendida floracio de traductors que recreen l’original i demostren com Valencia vivia cara al mon i a les corrents exotiques.

Aplega l’imprenta i s’imprimix el primer llibre de la peninsula publicat com a tal; Les Trobes en llaors de la Verge Maria, que donarà un gran impuls als texts. Este llibre es incunable de la lliteratura valenciana i de la lliteratura mundial.

Des d’eixe moment la llengua valenciana a donat a tot lo mon un sense numero d’escritors que han segut l’inspiracio per ad uns atres de totes les epoques, de fet el gran Miquel de Cervantes sempre s’ha confesat com un gran admirador de Joanot Martorell.

Per a acabar este primer escrit sobre la breu historia de la llengua valenciana, volem dir que la llengua valenciana, encara que perseguida i proscrita i amenaçada per molts factors, seguix tenint un numero impressionat de parlants i seguix evolucionant a nivell de carrer com a totes les llengües vives.

De fet, paraules com, nosaltres o vosaltres, la llengua valenciana fa temps que les ha rebujat a favor d’unes atres com a, mosatros o vosatros, en l’acceptacio de tots els parlants de la llengua vlaenciana; en canvi hi ha una atra llegua que a falta de llengua propia seguix agarrant lo que mosatros rebugem. I no volem dir quina lengua es, pero els catalans dicen parlar-la.

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: