Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Sintaxis. Capitul XXX)
Per Josep Maria Guinot i Galan
CAPITUL XXX
Pronoms relatius i interrogatius.
231. Pronoms relatius. Els pronoms relatius servixen per a referir-se a un nom o pronom, reemplaçant-lo en l´oracio de la que formen part. El nom que reemplacen estos relatius es l´antecedent, dit aixina per anar casi sempre en la construccio davant del relatiu.
Funcions del relatiu. Son les següents:
a) El relatiu pot fer el paper d´enllaç o de conjuncio entre dos oracions, la segona de les quals es diu oracio de relatiu: saben que eixe home era el que esperaven.
b) El relatiu pot fer una funcio primaria (de substantiu) o no primaria (d´adjectiu, adverbi, etc...), dins de la segona oracio; l´oracio tota ella es com un adjectiu de l´oracio principal.
c) El pronom relatiu, en la oracio segona, té un valor deictic (sic) o demostratiu, portant-nos a un element de l´oracio prinicipal o primera.
Qualsevol element de l´oracio principal, siga subjecte, complement o atribut pot recebir una ampliacio de significat per mig d´una oracio relativa de caracter adjectiu com vorem al parlar de les oracions de relatiu. Les oracions especificatives (adjectives o substantives) i les explicatives solen ser introduides per un relatiu.
d) El pronom relatiu pot establir correlacio ab un demostratiu o ab un atre relatiu i tambe convertir-se en interrogatiu.
Relatius debils i forts. Segons tinguen o no, accent tonic, els relatius es diuen forts o debils.
193. Pronoms relatius. Son forts els relatius QUI i QUE.
El relatiu QUI es referix sempre a persones: el home qui. El relatiu QUE pot referir-se a persones o coses: l´home que, el mineral que.
Us dels pronoms relatius forts. Tant QUI com QUE poden ser declinats per mig de preposicions: de qui, per qui, en la que, sense que.
QUI pot referir-se a un antecedent singular o plural. L´home de qui, els homes de qui. Igualment QUE: la cabra de que, les cabres de que.
El pronom QUI, sol o en combinacio, com "el qui, aquell qui" pot introduir una oracio relativa substantivada que es referixca a persones en general: aquell qui no vinga a temps..., no obrire vinga qui vinga.
232. Pronom relatiu debil. El pronom relatiu debil QUE, no s´ha de confondre en la conjuncio QUE, la qual no forma mai part de l´oracio que introduix: diuen que eres bona persona (que, conjuncio); dius coses que els atres neguen (que, complement).
Us dels pronoms relatius debils. El relatiu debil s´usa en els casos següents:
a) Per a representar el subjecte d´una oracio subordinada: tu, chiquet, que eres el primer, vine.
b) Per a representar l´objecte directe de l´oracio subordinada: les pebreres, que has comprat, son bones.
c) Per a representar una determinacio circumstancial, generalment de temps: el dia que te vaig dir, va vindre ton pare. Les atres determinacions circumstancials van en relatiu compost.
- Es pot construir una oracio relativa absoluta (subordinada), referint-se a l´antecedent per mig del pronom debil precedit de l´articul definit neutre LO: lo que sobre, arreplegueu.
233. L´antecedent del relatiu. L´antecedent del pronom relatiu pot ser un substantiu acompanyat o no d´un adjectiu, un pronom, o tota una frase presa com a substantiu: l´home geperut, que hem vist; yo, que estic mes peix que tu; a l´acabar l´explicacio, que es lo que voliem, varem eixir de classe; va vindre, que es lo que me va sentar mal.
A vegades, per a evitar repeticions, l´antecedent queda reduit a l´articul definit, si facilment es pot sobreentendre el nom al que afecta. Eixemple: l´home que va vindre a les deu i el que va vindre a les onze eren germans. (El que va vindre, vol dir "l´home que va vindre").
Tambe pot ser antecedent del relatiu l´articul definit EL, o el pronom demostratiu AQUELL, o QUALSEVOL, TOTHOM, etc... representant un significat absolut o general: Qualsevol, que vullga fer-te mal. "Com aquell que no ho fa", tu vas pujant. "El que vinga darrere, que tanque la porta".
El relatiu compost.
234. Diém relatiu compst a la combinacio de l´articul ab el relatiu. Quan l´antecedent es un nom substantiu o tota una frase en funcio substantiva, els pronoms relatius QUI, QUE poden ser reemplaçats per l´adjectiu QUAL, precedit de l´articul definit. Segons la naturalea de l´antecedent, s´usarà, el qual, la qual, lo qual, els quals i les quals, d´acort en el genero i numero de dit antecedent. Eixemples: L´home, del qual, la dona de la qual, tot lo que hem dit; de lo que et faig memoria, etc...
Us del relatiu compost.
Si el relatiu funciona com adjectiu, solament es valida la forma de relatiu compost: he menjat uns rovellons, els quals rovellons estaven molt pansits; en el jardi hi ha uns rosers, els quals son molt vistosos.
Pot el relatiu compost actuar com a substantiu. Eixemple: tinc un piano, el qual està desafinat. Els llibres, dels quals parlem. Poden ocorrer estos casos:
a) Que equivalga a un subjecte (al "que" debil). Eixemple: he comprat un coche, el qual corre molt.
b) Que equivalga a un complement directe: he comprat un llibre, el qual segurament, no llegire.
c) Darrere de preposicio, en funcio complementaria, equivalent a QUI o QUE forts: tinc un camp, del qual vullc desfer-me´n.
Esta construccio es molt convenient per a evitar equivocs, ya que senyala millor l´antecedent. Si dic "es la filla del notari de qui ter parlava", no se sap si parlava de la filla o del notari. Pero es clar si diu "de la qual te parlava" o "del qual te parlava".
Respecte a la traduccio de la forma castellana CUYO (CUYA, CUYOS, CUYAS), no hi ha mes que una solucio correcta, que es el relatiu compost, (DEL QUAL, de la qual, dels quals, de les quals). Eixemples: he vist a un home, la forma del qual no m´agradava; tinc uns amics, els parents dels quals, tots son rics. Seria incorrecte traduir per mig, per eixemple: de quins, o de quals, sense la preposicio DE. Tinc uns amics quins parents... (incorrecte).
d) El relatiu debil pot tambe usar-se quan es equivalent a l´adjectiu interrogatiu (directe o indirecte) QUIN. En conte de no vullc dir-te quin coche he venut, pot dir-se no vullc dir-te el coche que he venut.
235. El Pronom Adverbial "ON" o "A ON".
L´adverbi ON indica lloc, situacio, punt de pas i de procedencia o de direccio; es pot usar tambe com a interrogatiu i com a relatiu, Eixemple: A on estas, estas be (adverbi) ¿A on estàs? (adverbi interrogatiu). Deixa la cadira a on està (relatiu de lloc). D´a on ve, ya se sap. A on està es mes dificil. A on va no ho sap ningu. En cada u d´estos eixemples ON equival al lloc en que s´està, de que se ve, al que se va o pel que se va.
236. Pronoms interrogatius i correlatius.
Els relatius poden convertir-se en interrogatius (Cfr. Morfologia) i establir correlacions ab un demostratiu o un atre relatiu. Esta correlacio s´establix entre substantius a qualitats, ya considerades en si mateixes, ya en relacio a la quantitat, qualitat, intensitat, grau o qualsevol atra circumstancia que concorrega. Eixemples:
Concepte Interrogatius Demostratius Relatius
Persona ¿Qui? este, eixe, aquell que, qui
yo, tu, ell
Cosa ¿Que? aço, aixo, allo que
Possessio ¿De qui? meu, teu, seu del qual
de que
de qui
Qualitat Quin, quina tal qual
quins, quines
Cantitat ¿Quant, quanta, etc...? Tant quant
Intensitat
El pronom qui, interrogatiu i relatiu, es sempre sustantiu. Tots els restants, exceptuant els personals i alguns indefinits, poden usar-se com a substantius o com adjectius.
cites
Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.Robert Graves
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
