Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XXI)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XXI

La Conjuncio i l´Interjeccio.

187. La conjuncio: es una part invariable de l´oracio que servix per a unir dos paraules d´una oracio o dos frases u oracions: l´home i la dona (i, conjuncio); tu vens pero yo me´n vaig (pero, conjuncio).

Hi ha dos classes de conjuncions: de coordinacio i de subordinacio. Les conjuncions de coordinacio unixen dos termens o dos grups de termens de la mateixa funcio gramatical: els soldats i els estudiants son iguals (i, coordinant); nosatros nos quedarém o eixirém tart (o, conjuncio coordinant). Les conjuncions de subordinacio unixen dos parts de la frase (oracions) subordinant l´una a l´atra: ell correra per a que no l´alcancen (per a que, conjuncio subordinant final); yo me n´anire quan tu vindras (quan, conjuncio subordinant temporal).

188. Les principals conjuncions de coordinacio son:

a) Copulatives: i, ni, que.

b) Disjuntives: o, u, be.

c) Distributives: ni, ni; ades, ades; ya, ya; ara, ara; be, be; be que, be; que, que; tant, com; aixi, com; etc...

d) Adversatives: mes que, pero, ans, sino, sino que, tanmateix, tot en aixo, aixina i tot, mes pronte, encara que, no obstant.

e) Causals (causa llogica): per, perque, puix, puix que, ya que.

f) Ilatives o continuatives: aixi, puix, encara, a mes, encara mes, aixi, mateix, no res menys, per consegüent, per lo tant, ara be.

g) Consecutives: doncs (arcaica), per tant, en resum, aixi, a la fi.

189. Les principals conjuncions de subordinacio son:

1) D´objecte: que (per a tota classe d´oracions subordinades, llevat les atributives o de predicat nominal que s´introduixen per relatius): l´home que es bo.

2) Temporals: quan, mentres, en quan, sempre que, ans (abans) de, fins (hasta) que, mentrimentres, despres que, cada vegada que, des de que.

3) Causals (causa real): ya que, perque, vist que, com que, puix que.

4) Condicionals o restrictives: si, si no, sino, en tal que, donat que, sempre que, mentres, sols que, posat que tota vegada que.

5) Finals: per a, per a que, a fi de que, per tal de que.

6) Concessives: encara que, per mes que, a pesar de que, sempre que, a menys que.

7) Comparatives o modals: com, com si, aixi, aixi com, tant, quant, lo mateix, d´atra manera, segons.

190. L´interjeccio, es una paraula invariable que servix per a expressar en forma exclamativa un sentiment subit de dolor, sorpresa, colera, por, o menyspreament. L´interjeccio no te cap relacio en les demes paraules de la frase, i a vegades canvia de sentit segons el to en que es pronuncie.

Les interjeccions se classifiquen del modo següent:

a) Per rao de sa estructura, en simples i compostes: segons consten d´una o mes paraules.

b) Per sa naturalea, poden ser crits espontaneus o paraules usades com interjeccions (substantius, adjectius, verps, adverbis) o paraules onomatopeyiques, o siga, que imiten sons naturals.

c) Per son significat, poden ser d´alegria, de dolor, d´admiracio, de silenci, d´escarni, d´animacio, de desig, d´aprovacio, de repulsa.

1) Interjeccions propiament dites: ah, ai!, eu!, ui!, uh!, oh!, oi, ca, aixa, arre, au, uf, upa, apa, up, ala, chist, che.

2) Procedents de substantius: alerta, aire, corage, animo, dimoni, ull, home, dona, jove, silenci, misericordia, Jesus, lloc, salut, calma.

3) Procedents d´adjectius: arreu, alto, be, bo, fort, bravo.

4) Procedents de verps: alça, animo, va, fuig, vaja, vinga, viva, vixca, escolta, anem, ves-te´n, da-li.

5) Procedents d´adverbis: prou, fora, amunt, avall, avant, arrere, be, com.

6) Compostes: ba-ba, ya-ya, hi-hi, au-au, ep-ep, ca-ca, Jesus i Maria, Jesus meu, mala pesta.

7) Onomatopeyics: pum, pim, pam, cric, crac; pif, paf; chi, chop; puf, patatim, patatam.

8) Hi ha tambe paraules que suposen inconveniencia o blasfemia, algunes de els quals se diuen desfigurades: cordons, caramba, diantre, etc...

Les interjeccions no onomatopeyiques, equivalen a una oracio en la que s´han suprimit alguns o tots els elements restants; alerta, es igual a "aneu alerta", "animo", vol dir "tingau animo".

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu