Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XIX)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XIX

LŽADVERBI

     183. LŽadverbi es una part invariable de lŽoracio que modifica la significacio dŽun adjectiu, dŽun verp o dŽun atre adverbi.

     Junt a un adjectiu expressa el grau de la qualitat (el chic es mes alt que la chica) o la manera de ser (es massa tardana).

     Quan un adverbi modifica un verp, expressa una particularitat, una circumstancia de lŽaccio: parla poc, vindra dema.

     Alguns adverbis admeten graus de significacio, com els adjectius: pronte, mes pronte, prontissim.

     184.     Classes dŽadverbis

     Els adverbis se classifiquen:

     a) Per son orige, en primitius i derivats, segons siguen originals o procedixquen dŽuna atra paraula de la mateixa llengua.

     b) Per sa estructura, en simples i composts; son simples, els que no estan formats per lŽagregacio de dos elements: ahir, dema; composts, els que consten dŽuna paraula simple i dŽuna atra paraula o particula: despus-ahir, despus-dema.

     c) Per sa significacio, en calificatius i determinatius. Son adverbis calificatius els que afecten a lŽatribut del verp, modificant la seua significacio; contesten a la pregunta "żcom?". Estos adverbis solen derivar dŽadjectius o de participis, i es formen generalment afegint al vocable primitiu la desinencia -MENT. Si el vocable primitiu es variable, dita terminacio sŽafig sobre la forma femenina: prudent, prudentment, sant, santament. Hi ha tambe molts dŽestos adverbis que no acaben en -MENT.

     Son adverbis determinatius, els que modifiquen la significacio del verp expressant alguna de les circumstancies que concorren a lŽaccio. Hi ha tantes classes dŽadverbis determinatius, quantes son les circumstancies que concorren a la significacio del verp: de lloc, de temps, de quantitat, dŽafirmacio, de negacio, de dubte, dŽorde.

     d) Per sa funcio, podem senyalar tambe lŽexistencia dŽadverbis pronominals, aixi nomenats perque fan el paper de pronoms.

     Com hi ha centenars dŽadverbis, no es el cas de citar-los tots. Posarém aci els mes corrents i ampliarém son numero en la Sintaxis, a lŽexplicar les seues funcions.

     A) Adverbis calificatius o de modo: els principals o mes freqüents son: aixi, aixina, be, com, mal, millor, pijor. A mes els que es formen per mig de lŽafix -MENT, del que hem parlat. Locucions adverbials: ben be, aposta, a fosques, al trot, a cegues, etc...

     B) Adverbis de lloc: aci, alli, ahi, adins, afora, amunt, arrere, avant, avall, dins, baix, fora, junt, llunt. Locucions adverbials: cap aci, cap alla, per fora, de prop, a la vora, etc...

     C) Adverbis de temps: ara, abans, ans, ades, ahir, anit, dema, despus dema, despus ahir, encara, ença, de seguida, mai, mentres, pronte, sempre, sovint, tart, ya. Locucions adverbials: a lŽendema, la sandema, de bon mati, en atre temps, a mija nit, de dia, de nit, a voltes, de vesprà.

     D) Adverbis de cantitat o grau: a mes, bastant, casi, res, gens, manco, menys, molt, poc, prou, quant, quasi, tant. Locucions adverbials: no res, no gens, en gros, al menut, a montons, una miqueta, a dotzenes.

     E) Adverbis dŽafirmacio: aixina, be, just, prou, segur, si, realment, tambe. Locucions adverbials: en efecte, en realitat, de veres, sense dubte.

     F) Adverbis de negacio: no, ni, ca, mai, tampoc. Locucions adverbials: no gens, no res, mai mes, de cap manera, ni tan sols, Ąque va!.

     G) Adverbis dŽorde: primerament, baix, dalt, darrere, davant, despres, ans, abans. Locucions adverbials: a continuacio, de seguida, ans de tot, al reves, a lŽendret, en fila.

     H) Adverbis de dubte: potser. Locucions adverbials: tal volta, tal vegada, qui sap, per ventura, si acas, per casualitat.

     I) Adverbis pronominals. Se dividixen com els pronoms als que reemplacen, en interrogatius, demostratius i relatius. Els interrogatius, servixen per a preguntar lloc, temps, cantitat, etc...: ża on estan?. Els demostratius, per a contestar a aquelles preguntes: aci, alli, dalt. Els relatius, per a referir-se a un demostratiu en concepte atributiu: a on tu saps.

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres lŽhagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: