Carrer Xavier Casp

Per Manuel Casaña Taroncher

Sí, des de hui, aixina tindrem rotulat un carrer en Valéncia. Content estic, perque Xavier Casp no sols fon per a mi un gran poeta, sino també un bon amic. Compartírem amistats, puix molt tractava a coneguts i admirats mestres meus: al compositor Manuel Palau, als periodistes don Eduart Chavarri, don Martí Domínguez, don José Ombuena i donya Mª Consuelo Reyna. També, de vegades, li agradava recordar-me anècdotes de Ferrer Pastor, Josep Giner i d´Andrés Estellés o de don Nicolau Primitu. Aixina que, per l´amor que el nostre poeta va sentir per Valéncia i per la valenta defensa que feu al llarc de la seua vida de la llengua valenciana, reunim-nos en eixe lloc, propenc als carrers de Joan Verdeguer y de Manuel Soto - on veïna remoreja la mar- per a estar presents en este senzill acte de l´inauguració. A les sis de la vesprada començarà. L´obrirà la presidenta de l´AELLVA, Na Mª Jesús Coves, qui farà una lectura de l´acort de l´Ajuntament. Després, se donarà pas a la rotulació. Seguirà l´agraïment de la família i el parlament del decà de la RACV -Dr. Simó Santonja-, se llegiran versos del poeta de Carlet i Mª Irene Beneyto conclourà l´acte.
 
Tant la poesia com la prosa de Casp fruïa -per ser pianiste- la musicalitat; com per haver segut home ilusionat i esperansat, pero ple de raó, quant dia i escrivia tenia l´assossegament profunt de qui en calma pensa per a obrar rectament després. Moralisme i simbolisme els sabé fer brollar en els poemes de "Volar", "On vaig, Senyor", "Aire de cançó", "Silenci". I atres en els que sempre el seu talent poétic impregnat de dolçor i força -com el tenia Racine- afegia una facilitat melòdica fluïda. Pero dins d´eixe lirisme introduïa per igual en cada vers -i en cada llínea de sa prosa- l´imà moraliste de sa creença cristiana i valenciana. Ho manifestà ben clarament, en els artículs publicats en este periòdic i també està present en eixe últim i pòstum llibre seu de ´Flexions i reflexions´. D´ahí copie dos pensaments: «Reflexionar no és repetir la flexió, sino procurar entendre-la" i "Lo que no he segut mai és indiferent, perque crec que l´indiferència és un dels pecats més contagiosos". Evitem este pecat per a no ser covarts en la defensa de Valéncia. Prengam l´eixemple de Xavier Casp.

cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: