Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Capitul II. Fonetica Valenciana)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL II


                         FONETICA VALENCIANA

   
     11. La finalitat d´este capitul es exposar la fonetica "normativa" valenciana, que no deu ser "l´apichat", sino la dels pobles de les provincies de Castello, Valencia i Alacant, que no el parlen, per ser esta la mes rica i tradicional, i la mes generalisada. No obstant, cadascu queda en llibertat de parlar en la modalitat fonetica dels seus antepassats.

     12. Comencem per l´alfabet fonetic, perque l´hem de necessitar en el decurs d´este capitul.          

                              ALFABET FONETIC

     Classificacio               Signe           Signe                
      dels sons               Fonetic      Ortografic               EIXEMPLES


      VOCALS
     A                          a               A, a                    aranya, caixa

     E oberta                e +cometa baix     E, e               tela, mel

     E tancada                e +puntet baix          E, e        anella, clavell

     I                                i               I, i                    vida, mati

     O oberta                o + cometa baix     O, o               flor, bo

     O tancada                o +cometa baix     O, o               sopa, violeta

     U                     u               U, u               murta, ull

     SEMIVOCALS

     I                     i + signe convexe baix     I, i               caixa, reina

     U                     u + signe convexe baix      U, u           taula, reu

     SEMICONSONANTS

     I                     j                  I, i                  Asia, coleccio

     U                     w               U, u                 guant, quota

     CONSONANTS
     
     BILABIALS:

     oclusiva sorda           p               P, p               Pipa, llepar, adop
     oclusiva sonora           b               B, b               bola, bassa
     fricativa sonora      b+ralleta horizontal damunt     B,b  robar, desbarrar
     nasal sonora                m               M,m, N, n          mapa, conveni
     fricativa sonora           w +puntet baix          U, u      cauen, diuen

     LABIO - DENTALS

     fricativa sorda          f                 F, f                fan, bufar, baf
     fricativa sonora          v               V, v               val, divendres

     DENTALS

     oclusiva sorda          t               T, t               titul, nebot
     oclusiva sonora        d               D, d              dona, moldre
     fricativa sonora       d+ralleta horizontal damunt    D,d   cada, baladre
     
     ALVEOLARS          

     fricativa sorda          s               S (etc.)          saca, cel , llaç, rossa
     fricativa sonora          z               Z, s               rosa, colze, zero
     africada sorda          s +signe circunflexe dalt     S, s     tots, adscrit
     africada sonora          z +signe circunflexe dalt (t)       Adzaneta, dotze
     nasal sonora               n               N, n               niu, anima, mon
     lateral sonora          l               L, l               lona, canal, maleta
     vibrant simple          r               R, r               pare, dorar
     vibrant multiple          r +ralleta horizontal dalt     R, r    rella, forrar
     
     PALATALS

     fricativa sorda          s +signe concavo dalt     X, x, IX, ix   reixa, xarop
     fricativa sonora          z +signe concavo dalt     X-, x-,      feix-ample
     africada sorda         c+signe concavo dalt     Ch, ch, -ig    chiquet, roig
     africada sonora   g+signe concavo dalt J, j, G(e), g(i) plaja, mege, joya

     MIG-PALATALS

     fricativa sonora          y               Y, y (o Hi-)          yodo, hiena, joya
     africada sonora          y+signe concavo dalt     Y, y   yate, mil - yardes
     nasal sonora              n+signe concavo baix     Ny,ny   pany, danyar
     lateral sonora          i+signe concavo baix     LL, ll    llop, envellir, nivell

     VELARS          

     oclusiva sorda          k               C, c, qu, k          cap, quina, kilo
     oclusiva sonora          g               G, g, Gu, gu      gos, guanyar, glop
     fricativa sonora     g+ralleta horizontal damunt  G, g. gu  boga, furgar
     nasal sonora               n               N, n           engrandir, tronc
     lateral sonora          +               L, l                espolsar, inculcar

                         EL SISTEMA DE SIGNES FONETICS

     13. El sistema de signes fonetics precedix al dels signes grafics. No son iguals. El llenguage articulat es un conjunt de procediments per a fer-se entendre; el llenguage escrit es el procediment per a representar-lo. El primer, operara per mig de sons; el segon, per mig de caracters convencionals. Importa ans de tot senyalar quins son, des del punt de vista fisiologic, els sons elementals del sistema llinguistic valencia, o siga les vocals i consonants que entren en la composicio de les paraules.

     Com hem dit, els sons se classifiquen en vocals, semivocals, semiconsonants i consonants, segons el grau de resonancia que tenen, o siga, segons la freqüencia de les seues vibracions acustiques.

     En l´articulacio de les vocals, l´aire ix sens obstaculs, per ser l´obertura de la boca prou gran. En l´articulacio de les consonants, el so està condicionat per les modificacions de la caixa de resonancia.

     14. LES VOCALS. Les vocals valencianes son set: D´agudes a mes greus son: la I, la E tancada, la E oberta, la A, la O oberta, la O tancada i la U.

     Pel seu grau d´obertura, les vocals van des de la A que es la mes oberta fins la U que es la mes tancada.

     En valencia es important la pronunciacio de les vocals obertes o tancades sobre tot quan el canvi suposa tambe diferent significat. No es lo mateix dir "Déu" en E tancada que "dèu" en E oberta: El primer significa el Creador; i "deu", en inicial minuscula, forma del verp "deure". El segon, el numero deu.

     L´obertura de la E i de la O es conseguix ab una articulacio en que les barres o mandibules estan mes separades que per a la E i la O tancades.

     La A es la vocal mes oberta, i s´articula estant la llengua separada del paladar, en posicio de repos; la E oberta, alçant la part anterior de la llengua fins tocar ab ella els costats del paladar en sa part mija; la E tancada s´articula alçant mes la llengua i tocant les parts anterior i mija del paladar; la I, que es la mes tancada de les vocals anteriors, es pronuncia alçant la llengua encara mes cap a davant, fins tocar amplament els costats del paladar dur; la O oberta s´articula alçant un poc la part posterior de la llengua, apropant-se al vel del paladar; la O tancada s´obte alçant-la un poc mes; la U, la mes tancada de les vocals posteriors, es produix alçant la part posterior de la llengua fins posar-la en contacte ab el vel del paladar.

     En l´articulacio d´estes vocals posteriors intervenen tambe els llavis, adoptant una posicio mes o menys redonejada.

     15. LES SEMIVOCALS i SEMICONSONANTS. La I i la U -que son vocals quan son centre de la silaba, i consonants, en posicio intervocalica i en principi de paraula seguides de vocal -, poden ser semivocals i semiconsonants. La I i la U son considerades semivocals en els diferents diftoncs decreixents (AI, EI, OI, UI), com en esplai, remei, etc... ; son considerades semiconsonants en els diftoncs creixents vulgars (IA, IE, IO, IU), com riu, accio (Cfr. nº 23).

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: