Ausias March i el dia de la Llengua i Cultura Valencianes

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

El dia 3 de març, es commemorà la mort d´u dels nostres més insignes poetes i escritors valencians, dels molts que escrigueren i escriuen en la nostra dolça llengua valenciana, Ausias March.

Eixe dia de la seua mort, es prengué com a dia representatiu per a enaltir la nostra llengua i cultura valencianes, celebrant, evidentment, el Dia de la Llengua i Cultura Valenciana.

Com tots els anys, la tomba d´Ausias March fon visitada per un bon número de entitats culturals i persones de tot tipo, raça, credo i condició, per a oferir-li a l´escritor i a les nostres arraïls, tot el seu respecte, puix tots saben que arribar una llengua, com la nostra llengua valenciana, a constituir la base d´unes atres llengües, com la catalana, i ademés, ser una llengua que s´està parlant des de vora huitcents anys, no és poca cosa, ni tampoc és cosa que lis passe a totes les llengües, ni molt manco.

Pero encara més singular, és que s´estiga parlant durant tot eixe temps ininterrompudament, i que encara seguixca tan viva com al principi dels seus inicis, com el primer dia, i en tants parlants que sense cap dubte, facen entrevore, que la nostra benvolguda llengua valenciana, es seguirà parlant durant uns atres mil anys... o segur que més.

¡Llarga vida a la nostra llengua valenciana!, i a tots els escritors que des del principi de la nostra llengua fins als nostres dies, escriuen i no deixen d´escriure en valencià.

Si vols, pots llegir la biografia d´Ausias March en la plana Ma Vida:

http://mavida.llenguavalencianasi.com

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana