Kósovo i l´efecte dòmino

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Com tots els mijos de comunicació s´han encarregat d´informar-nos, kósobo és des del dia, 17 de febrer de 2008, un estat independent, en bandera pròpia i en més alegria de la que pot cabre en este llínies; pero no tot es alegria, puix Servia, país del qual s´han separat, reclamen que en Kòsobo està gran part de la seua història, i que ara es van a quedar sense ella, i perqué és això, puix simplement, perque Kósobo, mai no ha segut un estat, sino una província de Servia, pero una província en moltes ganes formar el seu estat, com a la fi han conseguit.

Açò, com ya ha dit Putin, pot desencadenar un efecte dòmino, en unes atres regions, pobles, províncies... del món que vullguen independisar-se, encara que des del parlament kosovar, hagen corregut a dir que el seu cas és propi i intransferible a unes atres situacions polítiques en qualsevol part del món.

Encara aixina, lo cert és que sí marca un precedent, per a que uns atres llocs del món prenguen a Kósovo com un espill en el qual mirar-se, puix sense anar més llunt, el País Vasc, ací en Espanya, ya ha mostrar el seu grat, i encara que Catalunya encara no ha dit res, puix és més metòdica i estarà preparant la seua estratègia, segur que també està d´acort en l´independència de Kósovo.

Per un atre costat, tenim a l´omnipresent Estats Units clavant-se a on no toca, quan no toca, este paràgraf no té molt que vore en l´artícul, pero volia deixar passar l´ocasió de comentar-ho.

Lo cert és que regions espanyoles com Catalunya, la qual sent una molt forta sensació interna de que ha de lliurar-se del jou espanyol, pot prendre eixemple i fer lo mateix, començant un lluita encara més cruenta lo que ya ho és, contra la llengua i cultura, no a soles valencianes, sino també les espanyoles en tots els sentits, i que contribuirà a que la fragmentació de l´estat produïxca un efecte nociu sobre tot l´entramat espanyol, i si este efecte es reproduïx per tot lo món com eixe efecte dòmino, este serà nociu en tot el planeta, puix és molt fàcil que més i més terres es creguen en la necessitat i sobre tot en la potestat de poder fer lo que li rote, sobre tot quan es prenen decisions d´un alt calibre, de manera unilateral i esperant que el restant de nacions estiguen d´acort en tu.

Pero com l´història encara que diuen que no es repetix, sempre acaba sent lo mateix, uns anys més tart, després d´haver-se independisat un territori, com puga ser Catalunya, ¿quí no li diu a esta que Tarragona, Lleida, Salou o La Vall d´Aràn no van a voler independisar-se de Catalunya, i que a la força i d´una manera unilateral ho facen?

Cada volta els territoris es trencaran en trossets més i més chicotets fins a aplegar a les antigues aldees governades per un matriarcat o un patriarcat i no eren més de cent o doscentes persones, i totes les demés tribus eren enemigues. ¡Igual és lo que nos mereixem!

El futur, com sempre es diu, està en les nostres mans, pero hi ha mans que no ixen de les bojaques contant els diners que guanyen sense eixir d´elles, i no volen vore més allà. El futur no arriba més allà del llímit de la targeta de crèdit.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: