La senyera, nostra bandera

Per Manuel Casaña Taroncher

El 14 de juliol de 1982 es publicà en el Diari Oficial de la Generalitat de Valéncia el text de l´Estatut d´Autonomia de la Comunitat Valenciana. En l´artícul 5, punt 1, està aixina escrit: "La senyera tradicional de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava el pal." I caldrà aclarir que ne són cinc de les grogues i que les nou juntes s´unixen a una franja blava de disposició vertical. Pero esta senyera, sent la "bandera de tots", com molt be titularen un excelent llibre d´investigació Felip Bens i Andreu Tintorer -en coordinació de Josep Puchades- sempre ha segut motiu d´encontrades controversies de colors i pels colors. De rojos i negres, no pel groc ni el roig, sino pel blau. I no ahir, a soles, sino també hui, molt a pesar de que ya fon esta bandera real i coronada en el segle XVI pel rei Pere el Cerimoniós qui al coronar-la li va posar el blau, blanc de la discòrdia dels valencians catalaners. Mes no els confondim en els republicans perque d´estos els hi ha com Blasco Ibàñez que admitixen el blau mar, color que a voltes alguns revolucionaris el decoren en estrela d´un color o d´atre. Aixina que el públic assistent a la seua processó pels carrers de la ciutat de Valéncia el dia 9 d´octubre, si poc veu aquella senyera del País Valencià (la que admitix el blau, pero li posa en el centre d´este color el penó i el drac alat) o la preautonòmica (la quatribarrada en roig i al mig el penó de la conquesta coronat en un drac alat), encara se pot trobar en alguna de franja roja vertical en blau i estrela blanca de cinc puntes i també la que du blau i estrella roja dins d´ell, reivindicativa de l´Esquerra Valenciana durant la II República Espanyola. Pero com es pot constatar, excepte lleugers afegitons sempre queda la senyera com la bandera més estimada i respectada pels valencians. Per monàrquics i republicans, per dictadors i demòcrates, puix la seua figura nos agermana i tant com al vore-la el cor t´ompli d´enyor si estàs fora com d´amor i eufòria te plena l´ànima si estàs en casa.

No debades dos poetes nostres li varen dedicar estos himnes-poemes a quín dels dos millor:

Maximilià Thous en la seua composició "Bandera del meu amor":

" Tinc una bella bandera

que té tots els meus amors.

La tela es de seda fina

or, roig i blau els colors.

Símbol de la meua terra

anyorant i redemptor.

Es la seua vera image:

sobre´l camp de blat de l´or

quatre roselles esclaten

baix el blau cel llumenos.

Entre els seus plecs quant la enlaire

porta la meua ilusiò.

Quant l´or i el grana s´ajunten

al revoltar baix el sol

son com vivissima flama

que dona llum al meu cor."

I Josep Maria Bayarri Hurtado li dedicà la titulada : "Baix ella som germans".

"Esta es la nostra Bandera.

Contemplemla, valencians;

de la Pàtria Valenciana la Senyera:

baix ella tots som germans.

La Senyera valenciana

alta, bella i soberana,

nostra glòria, nostra força i nostra fe;

en l´àmpla armonia humana

dia a dia; Déu donarnos-la volgué.

Roig de sanc i groc d´espiga,

blau de cel;

tricolor bandera amiga,

grat recort i viu anhel."

Eixa és nostra Senyera, la que se colocava en la finestra de la casa de la ciutat per a fer la Crida. Tots la devien seguir quan al front de les forces eixia a perseguir a l´enemic. Era un manament que se feya per les ordenances del consell i que en 1356 açò manava: "1ª: Que tothom, tant d´a peu com d´a cavall, estiguera a punt per a seguir la Senyera quan repicara la campana de la Seu. 2ª: Que quan ixca la Senyera vagen alguns homens per l´horta avisant-ho. 3ª: Que s´escriguera a Morvedre, Borriana i Vall d´Uxo per a que els seus homens vingueren a seguir la Senyera. 4ª: Que si l´enemic vinguera per les parts de Liria se reuniren les hosts en Paterna, i si per Xiva o Bunyol, en Quart." I calia seguir-la perque ella representava al mateix rei en la seua absència.

La Senyera es custodia dins d´una artística vitrina en l´Archiu Municipal de Valéncia.

Bandera que el Centenar de la Ploma la cita dient en llatí: "banderia nostra regalis dicte civitatis" (bandera nostra real de la dita ciutat) per ser insignia d´aquell cos militar de Valéncia. Senyera que el nostre gran poeta Xavier Casp fent-la bonica image poètica li dia: "nostra anímica elegia d´or i grana …/ sobre la cèlica esperança eterna i blava", fent reconte dels colors bàsics en pintura i fonamentals: el roig el groc i el blau.

Honrem-la com be es mereix, hui i sempre, els valencians.

cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: