Reflexions respecte a l´estandart oral de la Llengua Valenciana
Per Idioma Valencià
En idea d´afavorir la pervivència de la llengua Valenciana a nivell parlat i que ésta es mantinga com a llengua vehicular primordial dels valenciaparlants (i no siga substituida ni pel Castellà, ni pel Catala), desde IDIOMA VALENCIÀ fem publiques les següents consideracions:
1) L´estandart escrit de la llengua Valenciana no s´ha d´aplicar necessaria, ni dirèctament al llenguage parlat.
2) La llengua oral o parla es deu mantindre en cada poblacio tal i com tradicionalment alli es té per costum, sense estigmatisar ni considerar incorrècta ninguna senya llingüistica local.
3) Se recomana que cada valenciaparlant parle com sapia i crega convenient, en total naturalitat i soltura, sense tindre que anar pensant quines paraules son "corrèctes" i quines no.
Se deixen de costat, aixina, antics criteris llingüistics prescriptius (presents tant en la valencianista RACV, com en la catalanista AVL), que donen com a "corrèctes" unes formes i usos llingüistics, mentres estigmatisen i prohibixen atres que, encara que vius i presents, no son incorporats (pels motius que siga) a un estandart de llengua supostament "pura" i ideal (que, en molts casos, no es correspòn en la realitat llingüistica valenciana que en teoria deuria representar).
Reflexions:
La llengua valenciana es mante pròu uniforme a lo llarc de tot el Reine, i ademes, en els contèxts orals existix major riquea comunicativa/expresiva que en els escrits, per lo que no es precis utilisar ningun registre estandart artificios/forçat p´a que existixca una comunicacio practica i funcional.
Resulta del tot improductiu/contraproduent prescriure llingüisticament res perque el llenguage de cada persona està adequat/optimisat al contèxt social en el que viu, a la seua realitat i a les seues vivencies/interrelacions personals i particulars, de manera que cada parlant acaba adoptant de forma natural i inconscient les senyes llingüistiques més practiques, necessaries i utils p´als contèxts (ocasionals o permanents) en els que es mòu.
La finalitat de les llengües es la comunicacio humana. La llengua per mig dels parlants s´adapta a cada contèxt particular p´a conseguir una major efectivitat comunicativa. La pretensio de tindre una llengua idèntica, "pura" i "corrècta" p´a tots els contèxts possibles es una idealisacio teòrica impossible de dur a cap, divorcià totalment de la realitat i dinamica practica/funcional de les llengües.
Els pròpis parlants tenen la capacitat, conforme a les seues experiències i capacitats intelectuals, d´interactuar i adaptar el seu còdic llingüistic oral a diferents contèxts en la finalitat d´obtindre una major funcionalitat comunicativa en cada moment i situacio.
Els parlants deuen de tindre total autonomia i llibertat a l´hòra d´articular/adaptar el seu llenguage oral sense inferències prescriptives/correctives d´una normativa teòrica idealisant. En cas contrari la llengua seria més un problema i un estorbo p´al parlant que un mig practic p´a poder éste interrelacionarse còmoda i funcionalment en el seu entòrn.
En el cas de la llengua Valenciana, llengua de menor prestigi social que la Castellana, en inferioritat competitiva davant d´ésta, i a on, per desgracia els seus parlants patixen un auto-òdi cada dia més gran per culpa de les inferències del catalanisme desnaturalisaor (que inadequadament presenta a l´idioma Valencià com un dialècte del Catala), encabotarse en que els valenciaparlants parlen seguint un estandart llingüistic irreal no aprofita més que p´a generar incomoditat i falta de practicitat en l´us de la llengua Valenciana i en conseqüencia, que els valenciaparlants perguen l´estima pel seu pròpi idioma Valencià i adopten com a llengua vehicular la Castellana deixant de costat per sempre la Valenciana, trencantse, aixina, la transmissio generacional del Valencià de pares a fills (unic mecanisme capaç de garantir plenament la pervivència i futur de l´idioma Valencià com a llengua vehicular, a nivell parlat, de la societat valenciana).
cites
Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanosMenéndez Pidal
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
