Reflexions respecte a l´estandart oral de la Llengua Valenciana

Per Idioma Valencià

En idea d´afavorir la pervivència de la llengua Valenciana a nivell parlat i  que ésta es mantinga com a llengua vehicular primordial dels  valenciaparlants (i no siga substituida ni pel Castellà, ni pel Catala),  desde IDIOMA VALENCIÀ fem publiques les següents consideracions: 
 
1) L´estandart escrit de la llengua Valenciana no s´ha d´aplicar necessaria,  ni dirèctament al llenguage parlat. 
 
2) La llengua oral o parla es deu mantindre en cada poblacio tal i com  tradicionalment alli es té per costum, sense estigmatisar ni considerar  incorrècta ninguna senya llingüistica local. 
 
3) Se recomana que cada valenciaparlant parle com sapia i crega convenient,  en total naturalitat i soltura, sense tindre que anar pensant quines  paraules son "corrèctes" i quines no. 
 
Se deixen de costat, aixina, antics criteris llingüistics prescriptius  (presents tant en la valencianista RACV, com en la catalanista AVL), que  donen com a "corrèctes" unes formes i usos llingüistics, mentres  estigmatisen i prohibixen atres que, encara que vius i presents, no son  incorporats (pels motius que siga) a un estandart de llengua supostament  "pura" i ideal (que, en molts casos, no es correspòn en la realitat  llingüistica valenciana que en teoria deuria representar). 
 
Reflexions: 
 
La llengua valenciana es mante pròu uniforme a lo llarc de tot el Reine, i  ademes, en els contèxts orals existix major riquea comunicativa/expresiva  que en els escrits, per lo que no es precis utilisar ningun registre  estandart artificios/forçat p´a que existixca una comunicacio practica i  funcional. 
 
Resulta del tot improductiu/contraproduent prescriure llingüisticament res  perque el llenguage de cada persona està adequat/optimisat al contèxt social  en el que viu, a la seua realitat i a les seues vivencies/interrelacions  personals i particulars, de manera que cada parlant acaba adoptant de forma  natural i inconscient les senyes llingüistiques més practiques, necessaries  i utils p´als contèxts (ocasionals o permanents) en els que es mòu. 
 
La finalitat de les llengües es la comunicacio humana. La llengua per mig  dels parlants s´adapta a cada contèxt particular p´a conseguir una major  efectivitat comunicativa. La pretensio de tindre una llengua idèntica,  "pura" i "corrècta" p´a tots els contèxts possibles es una idealisacio  teòrica impossible de dur a cap, divorcià totalment de la realitat i  dinamica practica/funcional de les llengües. 
 
Els pròpis parlants tenen la capacitat, conforme a les seues experiències i capacitats intelectuals, d´interactuar i adaptar el seu còdic llingüistic  oral a diferents contèxts en la finalitat d´obtindre una major funcionalitat  comunicativa en cada moment i situacio. 
 
Els parlants deuen de tindre total autonomia i llibertat a l´hòra  d´articular/adaptar el seu llenguage oral sense inferències  prescriptives/correctives d´una normativa teòrica idealisant. En cas  contrari la llengua seria més un problema i un estorbo p´al parlant que un mig practic p´a poder éste interrelacionarse còmoda i funcionalment en el  seu entòrn. 
 
En el cas de la llengua Valenciana, llengua de menor prestigi social que la  Castellana, en inferioritat competitiva davant d´ésta, i a on, per desgracia  els seus parlants patixen un auto-òdi cada dia més gran per culpa de les  inferències del catalanisme desnaturalisaor (que inadequadament presenta a  l´idioma Valencià com un dialècte del Catala), encabotarse en que els  valenciaparlants parlen seguint un estandart llingüistic irreal no aprofita  més que p´a generar incomoditat i falta de practicitat en l´us de la llengua Valenciana i en conseqüencia, que els valenciaparlants perguen l´estima pel seu pròpi idioma Valencià i adopten com a llengua vehicular la Castellana deixant de costat per sempre la Valenciana, trencantse, aixina, la  transmissio generacional del Valencià de pares a fills (unic mecanisme capaç de garantir plenament la pervivència i futur de l´idioma Valencià com a llengua vehicular, a nivell parlat, de la societat valenciana).

http://www.idiomavalencia.com/voral.htm

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: