La Guerra de la Llengua

Per Colectiu Valldaura

Des de fa dotze anys, que el terme "guerra de la llengua”, s´havia deixat de costat; pero no creguen que fon per oblit. Aquells que nos consideravem humillats per la prepotencia del poder, qui no compreniem perqué democracia vol dir: "Sistema político en que el pueblo ejerce su soberanía", i el "pueblo" no podia glapir, estem espardalisats front a la quantitat de salvadors de la llengua que estan apareixent i que, durant dozte anys, quan anaven be dalt del burret imposant "la seua llengua", que res te que vore en el valencià, hui es tornen bojos arremetent contra Lizondo, Zaplana i disparant contra tot allo que es meneja.

Hem llegit verdaderes animalades de boca, especialment, de gent interessada. Com "ha estat el desgavell que han fet desde que manen de la Generalitat" (...), "L´ignorancia de Lizondo, amb la finalitat de desvertebrar el Pais Valencià" (...), "Quan primen els interessos partidistes" (...), "Que siga l´Universitat qui en dicte les normes" (...), "perque es una qüestio cientifica resolta des de fa temps" (...)....

Democraticament estos senyors estan en el seu dret de discrepar. Pero una majoria exhaustiva de valencians, tambe deguerem d´haver tingut eixe dret i nos el varen llevar imposant la voluntat del poder: en mijos de comunicacio, en les escoles, en l´Universitat. I, eixos valencians que hui comencem a respirar perque li vegem pervindre a la nostra llengua, hem estat durant dotze anys, callats com a morts. Democraticament, exigim el mateix dret que han tengut, tots els que hui respiren per la ferida pretenent salvar la nostra llengua, que res te que vore en lo que ells han impost.

Perque no es cap desgavell demanar que s´ensenye el valencià en una ortografia valenciana, feta per filolecs valencians; perque un pais no es desvertebra ensenyant-li sa llengua, sino imposant-li´n una que no la sent, com se fa quan primen els interesos partidistes -com primaren durant estos anys- , perque es un desgavell que l´Universitat siga qui tinga que marcar les pautes de l´idioma, quan existix desde 1915, una Academia que s´entèn d´aixo i, perque en cap comunitat bilingüe, te cap autoritat l´Universitat. El alt nivell cientific d´esta institucio -que no posem en dubte, Deu mos lliure- esta a soles per a ensenyar; perque la ciencia, "conocimiento cierto de las cosas", no es pot demostrar o impondre a pur de convertir-la en dogma, com fa l´Universitat de Valencia.

Fins a hui, cap filolec serios ha pogut demostrar que el valencià siga un dialecte del català o català mateixa. En canvi, fins fa quatre dies, com qui diu, si que se sabia -i ben contents estaven els catalans-, que esta llengua era un dialecte del provençal. Ho dia Meyer Lubcke, Frederich Diéz, Milà i Fontanals, i atres romanistes de prestigi, i s´acceptava de bona gana.

Tots sabem quan escomençà este assunt, esta guerra, esta invasio acaronada per l´avaricia dels catalans. Primer per construir la Gran Catalunya i quan ningu va tragar el terme, s´inventaren els dels paisos catalans. No ho desconeix ningu. I per aixo es de lamentar que entre les files dels que hui bramen, n´hi hagen tans analfabets o gent que sols ha begut l´historia alli on li ha convengut a la seua idologia, sense parar-se a pensar que en som molts mes qui pensem diferent, qui creguem que per fi, raonant, podriem arribar a una concordia. Tot es qüestio de cedir i, fins ara, de les uniques boques que ha surgit esta paraula, "concordia", sols ha segut dels valencians, d´eixos homens i dones que hem estat postergats, emmudits i en la boca tancada durant treze anys llarguisims, i mai des de les files els qui desigen la secesio: "acto de separarse de una nación parte de un pueblo o territorio".

Tan sols Lizondo, ha segut qui ha dit: "Es precis que els valencians, alcancem un acort plural sobre la llengua valenciana, per a convertir-la en un vincul d´unio i no en arma de llançar". Els demes, han tornat en la cançoneta de Fuster, que si "de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maho, i volem uns paisos catalans sobirans". ¿Son estos ultims els democrates dialogants?.

Aquells qui hem estat humillats (pares de chiquets en edat escolar, valencians que no podiem escoltar la televisio valenciana, els que hem tengut que sufrir i sentir que nos digueren que Ausias, sor Isabel, Corella, Jaume Roig, etc., son escritors catalans, o que els palaus, la paella o el misteri d´Elig tambe ho son), exigim hui, el mateix disfrut que tingueren els impostors. Pero volem fer-ho a bones, en harmonia i sense conflictivitat, sense que atra volta, els de sempre, nos busquen les cosconelles. Perque foren ells qui trencaren l´acort de la Generalitat per a ensenyar la llengua valenciana en les escoles; acort pres, democraticament per l´UCD i qui nos retrotragueren a les cavernes catalanistes.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: