Lluis Revest i Corzo i "lŽunitat de la llengua" (i III)

Per Josep Maria Guinot i Galan

El senyor Revest partix del principi de lŽunitat de la llengua que ell diu "catalana", unitat que efectivament, per escrit, havia existit en lŽepoca migeval degut a que el valencià per raons sociologiques, politiques i principalment lliteraries (els classics valencians) sŽhavia erigit en llengua estandar. A partir dŽeixe fet, el senyor Revest acarona lŽidea de una possible unitat lliteraria, pero en moltes restriccions:

1er. Per una part la llengua que resultaria dŽesta estandartisacio seria "una sintesis depurada dels parlars del poble. Ara, (aixo) sol oblidar-se prou mes assovint que noŽs creuria".

2on. La llengua lliteraria sŽenriquirà "mijançant les contribucions dels altres dialectes". Per tant diem nosatros, no pot ser una llengua estandar per als valencians la que no ten en conte mes que el dialecte catala, prescindint del valencià.

3er. "Fins hi ha llengües, i es lo cas del grec, qui ham posseït mes dŽun dialecte literari, cadascu consagrat per lŽus a determinats gèneres literaris"... Pot haver per tant, deduim, un "dialecte literari" al costat dŽuna atra unitat llinguistica superior. Per tant, afegim nosatros, inclus ab una normalisacio ortografica propia, com intentaren a miges en Castello lŽany 1932.

4art. "Construir una llengua literaria a priori (qui no sera altre que una mena dŽesperanto sens arrel i sense suc) es inutil". MediteŽs.

5nt. Referent al valencia te una observacio molt important: "Replegar (la literatura) com era al començar la decadencia valdria tant com fer una literatura erudita i per lo tant sens influencia fora un rogle estret de dilettanti " dŽaixo fuig precisament la corrent valencianista actual, de carregar en tots els arcaismes que porta la actual normalisacio catalana.

6st. Finalment, el senyor Revest parla de la tendencia "mes poderosa hui a Catalunya" a fer la normalisacio a base dŽun sol dialecte "per a previndre los efectes de la seua repercusio que ja sŽham fet sentir a Valencia". Val la pena que en este punt sigam un poc mes explicits en la transcripcio del text.

"Consistix en pendre com a norma del catala - com a catala normal, segons expressio de lŽil.lustre filoleg en Pompeu Fabra- lo parlar de Barcelona i rebujar mes o menys tot allo que eixe parlar ha deixat caure en desuetut per classic que siga i per viu quŽestiga en altres regions del domini de la llengua". A continuacio diu que eixa corrent no deu seguir-se incondicionalment: "mes encara, creem quŽen molts casos cal anar decididament en contra". I a continuacio mostra la seua disconformitat en eixa corrent no sense repugnancia, perque es lŽopinio de persones eminents que ell considera com a mestres, exposant en termens breus i clars les seus raons:

"La primera es la deformacio i empobriment que per a una llengua formada i que posseix una literatura classica, suposa la seua reduccio a un sol dialecte".

"La segona es lo fet que, actualment almenys, no mai pot representar la puresa dŽuna llengua lo parlar dŽuna gran ciutat" Revest creu que es mes pura la llengua "al sol i al aire lliure dels camps i les montanyes".

"La darrera, qui fa especialment inadequat per a poder fer dŽell norma de la llengua lo parlar de Barcelona, son les condicions peculiars dŽesta gran ciutat: la mobilitat que a Barcelona donen a les classes socials lŽanar i vindre de la riquessa, los daltabaixos de la fortuna propis dŽun gran centre mercantil i eixa altra mobilitat i eixe cosmopolitisme inevitables en un dels mes grans ports mediterranis".

Al final dŽeste capitul, despres de donar lŽimportancia primordial al coneiximent de la llengua classica -sobre lo qual hi hauria que fer algunes precisions- conté tambe un criteri que no podem deixar de subscriure: "Devem ademes portar al llenguage literari tot lo cabdal vivent de la llengua, encara que no tinga antecedents en los classics, sempre que vejam que no es una corruptel.la. Per ultim devem naturalment i seguint les lleis dŽanalogia de la llengua adoptar noves paraules per als conceptes nous i desconeguts als classics i al poble". żNos diria el senyor Revest que eixe lexic valencià es el que se conte en el diccionari normatiu dŽen Pompeu Fabra?

Publicat el 24/01/1988

cites

...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...
Joanot Martorell (1413-1468)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: